És del tot raonable que l’ANC convoqui una manifestació contra el nou concepte de “desordres públics agreujats” i invents jurídics com el de la “intimidació ambiental”. De fet, el que és ben paradoxal és que la defensa de les llibertats cíviques, com el dret a la manifestació o l’ocupació ciutadana de l’espai públic, estigui encapçalat -només- per l’independentisme. Sobretot perquè, en realitat, aquesta nova legislació afecta el conjunt de la reivindicació social, siguin quins siguin els objectius que es persegueixin.
Però el que encara és més lamentable és que aquesta manifestació serveixi, un cop més, per aprofundir la divisió i l’enfrontament a l’interior de l’espai independentista. L’Estat i els seus jutges han demostrat, inequívocament, que prendran tota mena de represàlies contra qualsevol moviment polític que amenaci el règim de Madrid, sense que els importi gaire el catàleg del Codi Penal. Tant se val “sedició” com “desordre públic agreujat”, la repressió serà igualment implacable.
Així doncs, una manifestació cívicament necessària es convertirà, també, en una nova constatació de la guerra civil que s’està cronificant dins del bloc independentista. Algú ha de frenar aquesta dinàmica autodestructiva que ja no és capaç ni de plantar cara, unitàriament, contra la repressió.
14
15
