Illa i la seva ficció a ‘Madriz’

Salvador Illa, el personatge més trist del Polònia des que se saben els resultats del 14F, ha decidit aquest cap de setmana fer costat al candidat més gris de la histriònica i delirant campanya madrilenya. Si semblava que Ángel Gabilondo ja no podia tenir més malastrugança de cara al 4M, se li planta en un míting de la recta final el perdedor de les eleccions catalanes, a donar-li consells i esperonar-lo perquè segueixi el seu exemple. Perquè Salvador Illa, el de l’efecte, segueix entestat a dir que va guanyar el 14F mentre ERC i JxCat –tot i els greus problemes d’entesa que tenen entre ells– s’acosten cada dia més al pacte que farà definitivament visible que això no és cert.

Illa, que havia de ser l’arma del PSC per desinflar definitivament el suposat suflé de l’independentisme, va ser el candidat més votat. Va obtenir 49.185 vots més que el segon classificat, Pere Aragonès, i exactament el mateix nombre d’escons. Si la batalla hagués estat entre Illa i Aragonès, efectivament el socialista hauria estat el guanyador del 14F. Però això era una ficció: la seva ficció, la de Madrid, la de l’Estat, la del sistema de partits espanyol… i potser fins i tot la dels partits catalans.

La dura realitat per als partits és que Illa –l’unionista més ben equipat– competia amb tot l’independentisme. I això implica també JxCat, la CUP i fins i tot el PDECat, que van obtenir gairebé el 52% dels vots. Era així perquè és el que exigeixen els votants independentistes, que no deixen d’empènyer perquè els partits que voten s’esforcin a posar-se d’acord, encara que els pesi i que els costi. Per això ERC i Junts actuen com actuen –la CUP també, però de manera molt més natural–, resignats a l’evidència que l’independentisme va de baix a dalt i no al revés. Una obvietat que a Madriz –com li agradava dir al ministre de Sanitat que es va deixar enredar per deixar de ser-ho– es nega a veure. Així es cometen relliscades com la d’Illa aquest dissabte, quan va dir que Gabilondo pot guanyar a Madrid com ell va guanyar davant “l’independentisme”. Pobre Gabilondo.