Com una maquinària de precisió que mai falla, com un rellotge suís. Així funciona la justícia espanyola quan té al davant el seu objectiu sagrat de preservar la unitat de la seva nació, un projecte que inclou empènyer el català fora de l’espai públic tant com pugui. Com que als tribunals la llengua pròpia del país no ha penetrat mai, els jutges s’han d’ocupar de foragitar-la de l’escola, i no defalleixen.
Ahir es van conèixer dues interlocutòries que demostren que ho han tornat a fer i que ho tornaran a fer tantes vegades com calgui. Dues resolucions amb què els magistrats deixen clar que la llei improvisada al juny per evitar la imposició del 25% de castellà no evita res, sinó que només frena parcialment i momentàniament l’execució d’una sentència que va instar l’infaust ministre Wert. Els jutges defensen i defensaran aquesta sentència com si fos llei. Per a ells és llei. I amb això compten els sectors ultres que confien en aquesta maquinària judicial, com va quedar clar diumenge en la manifestació contra la immersió per a la qual es van desplaçar fins a Barcelona Santiago Abascal, Cayetana Álvarez de Toledo i Cuca Gamarra.
La llei que tant va costar aprovar al Parlament amb una majoria àmplia i transversal –PSC, ERC, Junts i comuns– no significa res per als jutges de l’administració de justícia espanyola. L’han enviat al TC perquè la tombi i mentrestant la boicotejaran tant com puguin, fins i tot per humiliar la cambra catalana, encara que això en el fons no serveixi realment perquè el català deixi de ser la llengua de l’escola. Simplement, no consideren el Parlament un veritable poder legislatiu.
L’independentisme viu obsessivament atrapat en el dilema de si ha de desobeir o de si no val la pena. És un debat que sorgeix a cada pas. Els jutges no tenen cap dubte: desobeeixen el Parlament de Catalunya i ho tornaran a fer tantes vegades com els calgui.
17 
1 
