El cas d’Helena Jubany va sacsejar milers de llars en ple confinament gràcies a un episodi doble de Crims a TV3. El reportatge feia molt evident que una investigació desastrosa de la Policia Nacional i el jutge instructor estava a punt de deixar impune l’assassinat d’una dona jove. Era obvi, per les circumstàncies socials de la víctima i per la força física que calia per arrossegar-la escales amunt drogada i tirar-la daltabaix del terrat, que s’havia d’haver investigat a fons el seu entorn masculí. Investigar no vol acusar o condemnar ningú sense fonament. Que s’investigués és l’única cosa que ha demanat sempre la família. En lloc d’això, es va posar tota la pressió sobre una altra dona jove, Montserrat Careta, que va acabar suïcidant-se a la presó.
Escric des de la redacció d’El Món, al centre de Barcelona. Del carrer arriben el so dels tambors i les consignes de la manifestació protocol·lària del dia internacional contra la violència masclista. I fa només unes hores que el jutge de Sabadell que porta el cas Jubany ha denegat totes les diligències sol·lcitades per l’acusació particular, que intenta evitar que al febrer el cas quedi prescrit i impune per sempre. Només la imputació d’almenys un dels possibles tres nous implicats –entre els quals hi ha un possible ciberassetjador– podria aturar la prescripció i donar temps per a una investigació acurada que intenti reparar el nyap de dues dècades. Tanmateix, els arguments de la família només han rebut una resposta fatxenda del jutge, que s’aferra a 31 pàgines de tecnicismes per parapetar-s’hi i treure’s de sobre un advocat desafiant que li crida l’atenció obertament sobre el poc interès demostrat per diversos jutges i la policia espanyola per un afer que ara seria considerat un probable feminicidi.
Aquest jutge irat s’enfila en la defensa dels drets fonamentals –com si el dret a la tutela judicial efectiva dels Jubany no en fos un– per oposar-se a totes les propostes de l’acusació particular, fins i tot la de permetre que els Mossos d’Esquadra s’incorporin a la investigació. Després de vint anys de negligència de l’administració de justícia, cínicament, l’últim magistrat del cas pretén alliçonar sobre els drets fonamentals precisament a un dels advocats de Jordi Cuixart en el judici del Suprem, Benet Salellas. I tanca totes les portes a la família de la víctima. Però de moment ja hi ha un recurs presentat al TC contra la decisió de l’Audiència de Barcelona de revocar la primera reobertura del cas. Ara hi haurà un nou recurs a la mateixa Audiència contra la nova resolució del jutge instructor. I aviat començarà a veure’s el camí cap a Estrasburg. Aquí ho deixo.
