A risc d’esquematitzar en excés, m’agradaria explicar, de forma comprensible, quines són les dificultats que encallen un acord de Govern que tots els actors en joc consideren indispensable. En realitat, gran part dels problemes provenen dels acords que es van fer a principis de 2018 per conformar el Govern anterior. En aquella ocasió la negociació va ser igual de complicada que ara, amb l’afegit que JxCat intentava la restitució del màxim de governants, començant pel president Puigdemont. El fet és que, per diverses raons, la restitució de Puigdemont no es va produir, però la victòria contra pronòstic de JxCat va deixar en mans de Quim Torra la presidència. Com a compensació, ERC es va armar amb una fortíssima vicepresidència, que va centralitzar la major part dels recursos disponibles en mans dels republicans.
La següent batalla va ser sobre els càrrecs dels mitjans de comunicació públics, que van acabar esquarterats en una tristíssima lottizzazione. A això s’hi va sumar la lluita per controlar els recursos publicitaris de la Generalitat, sempre graciables, que també van caure del cantó republicà. A canvi, JxCat va obtenir que el portaveu del Govern fos de les seves sigles, un patrimoni polític del qual n’han obtingut un rendiment ben escàs.
En definitiva, la sensació general és que aquella negociació va ser molt favorable per a ERC i desastrosa per a JxCat. És per això que ara JxCat reclama algun tipus de reversió que ERC, naturalment, no vol acceptar. I aquí s’encalla tot.
Tant de bo el problema real fos el Consell per la República o l’estratègia a Madrid. La qüestió és terrenalment autonòmica. I, tot i així, convé que hi hagi un Govern independentista que funcioni bé i governi amb eficàcia. La independència vindrà per altres camins.
102 
148 
