Aquest diari intenta explicar les clavegueres de l’Estat. De fet, ‘desclassifica’ pel seu compte gravacions i documents que mostren dia sí, dia també, com s’ha perpetrat una lluita clandestina, finançada amb diners públics, contra el sobiranisme. L’esquerra espanyola que no dissimuli que ja ho sabia. Gosaria dir que hi va participar assimilant el Procés a una estranya maniobra de la burgesia per conduir uns deshumanitzats éssers anomenats catalans cap a un nou estadi a fi de perllongar el seu enriquiment. Van comprar el relat, com mariatxis de restaurant de la Barceloneta, que l’estelada servia per tapar no sé quantes coses.
Poc a poc, dia a dia, emergeixen nous documents sonors i escrits de l’Operació Catalunya. Constitueixen un escàndol. Un escàndol gravíssim i incompatible amb una democràcia consolidada, ferma, seriosa i rigorosa. Però encara és més escandalós la manca de resposta institucional. Ni la totpoderosa i impune fiscalia, ni el poder judicial, ni la política ha bellugat ni un dit per intentar buscar culpables i endreçar les coses. Vaja, per fer dissabte a l’Estat. I fer-lo a fons.
Però si els ressorts de l’Estat no salten com una molla no és pas per la manca de ganes de les institucions, sinó dels ciutadans. L’Operació Catalunya es va dur a terme des de l’Estat i amb una complicitat -no només tolerància- de la gran majoria de la població espanyola. Formava part de l’estigmatització de l’adversari, de la seva deshumanització. Ni la policia patriòtica ni els gabinets de Moncloa podrien haver fet un nyap democràtic d’aquesta alçada contra una minoria nacional sense el suport implícit o explícit de la resta de ciutadans de l’Estat. La prova de tot plegat és que no passarà res, la ciutadania espanyola no en demanarà cap explicació i continuaran votant als mateixos que de dreta o esquerra han protegit, finançat o organitzat aquest sistema. És la consolidació definitiva del règim, però del règim del 39.
10
4
