Caçar o no caçar el president Puigdemont

L’Estat espanyol busca com sigui un pacte de rendició del president a l’exili pel qual torni a casa, passi per un teatre judicial a Madrid i renunciï finalment a la via europea. Un pacte, en resum, que posi punt i final a la humiliació que suposa -i suposarà- per a la justícia espanyola, però també per a les seves clavegueres, els serveis policials i també els partits que van prometre des del minut zero de l’exili independentista una fotografia de Carles Puigdemont emmanillat i baixant d’un avió a Barajas, que continuï lliure a la UE. És la peça de caça major que Espanya no aconsegueix tot i disparar a tort i a dret. Sense el cap de la bandada, la resta de subjectes caçats no tenen valor per a Madrid.

Però Espanya va per davant en tota la resta. Ja ha aconseguit desactivar part del conflicte polític amb una falsa taula de diàleg i ara l’independentisme va camí de caure en un nou parany amb la reforma del delicte de sedició. Acceptar la rebaixa de les penes per comptes de la derogació implica acceptar culpa, ajudar a tancar la porta a un nou referèndum i, sobretot, servir en safata una suposada homologació de la justícia espanyola als paràmetres europeus. És a dir, blanquejar la justícia espanyola a Europa i renunciar a l’única via que ha donat les escasses victòries a l’independentisme aquests cinc anys.

Amb bona part de l’independentisme interior desactivat o en guerra interna, cal dirigir els esforços cap a Waterloo. D’aquí que el PSOE, segons ha explicat el president Puigdemont, li hagi ofert un “bon tracte judicial” si renuncia a l’exili. Una oferta que busca evitar una cada vegada més possible derrota d’Espanya als tribunals europeus i que es tradueixi en un retorn de Puigdemont a Catalunya per la porta gran. Seria un cop mortal per al PSOE davant del PP i l’extrema dreta. Per contra, un Puigdemont a les portes del Suprem, encara que fos amb un pacte de reducció dels delictes, donaria als socialistes el mèrit d’haver desactivat l’independentisme per molts anys.

Caçar, o no caçar el president Puigdemont marcarà les expectatives futures de la societat catalana en relació al conflicte polític, però també impactarà en el tour de force entre els dos grans partits de la transició els propers anys. I això no és poc.