Un des últims llibres que ha escrit és Estimats avis. La importància de ser grans i de saber tractar els fills i els néts. Quina ha de ser el paper dels avis actualment?
El paper dels avis està canviant, han que jugar un nou paper, que fins ara no existia. Ara hi ha una forta presencia dels avis a la vida quotidiana.
I quina ha de ser la relació òptima entre avis i néts?
A molts avis sempre els hi dic que no han d’ocupar-se de l’educació dels seus néts. Els avis només han de complementar aquesta educació. Això sí, canvia el rol quan hi ha la mort dels pares, una separació… en aquests casos tenen un paper d’educació plena.
Però no han de castigar, cridar o renyar els néts?
L’avi ha de demostrar al nét què pot fer i què no. I si l’ avi veu una actitud que no és adient, ha de comunicar-ho sempre als pares de la criatura.
Sempre es diu, però, que els avis tendeixen a malcriar els seus néts…
No, és un tòpic que els avis malcriïn els néts, no és cert. El que passa és que els avis al no tenir l’obligació de renyar, obligar, miren més la vessant positiva de tenir nens a casa i no pensen tant amb les normes educatives.
Però vostè diu al seu llibre que allò que no han de fer els avis és “comprar l’estima” dels néts a base de regals…
Quan arribes a casa d’un nét poden passar dues coses: o que et miri als ulls i et doni un petó o que et miri les mans per si portes un regal… Un nét que fa molt sovint això últim vol dir que està malacostumat.
I en què han canviat la relació entre avis i néts?
La relació entre avis i els néts és molt més propera que anys enrere. Potser no estaven tant pròxims a la família. Hem redescobert la figura dels avis. És quelcom que em meravella! Són uns personatges molt entranyables que poden aportar i ajudar molt a la unitat familiar.
És un error voler fer amb els néts allò que no es va poder fer amb els fills?
No. La vida dóna als avis una segona oportunitat, i així poder perfeccionar allò que no van fer bé amb els seus propis fills.
Però, de vegades, carreguem massa feina a aquests avis…
Sí. I sobretot els fills i els néts han de tenir present l’esforç que fan els avis. Perquè ells mai donen un “no” com a resposta a qualsevol ajuda que se’ls hi proposi. Aquell avi que es nega a fer quelcom s’està autoexcloent. Els fills i els néts, per tant, haurien de no abusar tant dels avis.
Quan hi ha una separació matrimonial, quin ha de ser el paper dels avis?
Poden fer un paper molt important. Els avis han de recolzar i passar molt de temps amb els néts, perquè aquests els necessiten. Els pares tenen les seves discussions i problemes de la separació i els avis estan per sobre d’això. No es pot marginar a uns avis i que no puguin veure els seus néts a causa d’una separació.
Arran de la crisi hi ha més pares o mares a casa, convivint amb els fills i per tant es perd la relació dels néts amb els avis…
Bé, jo crec que la crisi afavoreix la relació familiars i per tant també a la relació entre avis i fills.
I quan els néts es fan grans i ja són independents, quina ha de ser aquesta relació?
Doncs han d’anar a buscar el consell de l’avi. La relació pot arribar a ser fantàstica, de complicitat. Hi ha néts que expliquen als avis allò que no s’atreveixen a dir als seus pares.
I és diferent la relació del nét amb l’àvia i l’avi?
Sí, però també és una qüestió de sexe. L’avia sempre podrà donar suport en qüestions més sentimentals, de caire efectiu. I l’avi pot orientar al nét en el seu futur potser més professional.
Fa pocs dies que els nens tornaven a l’escola, després de tres mesos de vacances. En ocasions es critica que els nens d’avui viuen massa bé…
Els nens d’avui estan malacostumats, viuen entre cotó fluix. Estem criant nens que es miren massa a si mateixos, que es miren massa el melic.
Però alguns pares també tendeixen a ocupar tot el temps lliure dels fills amb activitat extraescolars. Com ho veu tot plegat?
Els tenen masses coses a fer, estan massa estimulats. Tenen una agenda fora de l’escola, de vegades, massa atapeïda. Els nens ja no tenen temps de badar. Han de tenir temps de pensar, imaginar…
