Els partits es guanyen, es perden o s’empaten. En el cas del president a l’exili, el que disputa en terres alemanyes amb el jutge Llarena el té ben orientat. Fins ara les jugades de Carles Puigdemont han acabat en gol, però es resta a l’espera dels darrers minuts de joc. La remuntada sembla ja impossible, però l’empat és possible. Des que el 28 d’octubre del 2017 el president i els consellers Puig, Comín, Ponsatí i Serret van marxar a l’exili, que el pols amb la justícia espanyola ha estat una qüestió d’ordre internacional, amb el moment més àlgid quan el tribunal alemany d’Schleswig-Holstein va anunciar que rebutjava la petició de la Fiscalia d’extradir el president Puigdemont pel delicte de rebel·lió. “Això ja és una gran victòria, una patacada a la línia de flotació de l’estratègia de Llarena i a la credibilitat del sistema judicial espanyol, perquè tomba jurídicament el principi de la continència de la causa. Si tot és una unitat, perquè se’ls considera una organització criminal, no se’ls pot jutjar per separat, com pretén fer Llarena justament per no haver de retirar el càrrec de rebel·lió als presos polítics”, apunta a El Món l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina.
A hores d’ara és difícil precisar quin impacte tindrà la resolució de la justícia alemanya sobre els presos polítics, que aviat es trobaran a les portes de la fi de la instrucció per part de Llarena i de l’obertura del judici. El Món parla amb diversos advocats dels presos per mirar d’aclarir com poden sortir beneficiats i beneficiades d’una resolució que, en el pitjor dels casos, només extradiria Puigdemont pel delicte de malversació de fons, però que és probable que acabi amb la seva llibertat absoluta. Tots coincideixen a assenyalar que, en una justícia plenament democràtica, els delictes de rebel·lió i sedició ja no s’haurien imputat, i davant el dictamen d’una justícia europea, el jutge faria marxa enrere. De moment, però, avisen que Llarena ja ha mogut fitxa per evitar caure en l’escac i mat.
Llarena, amb la credibilitat sota mínims
La credibilitat del jutge del Suprem ha quedat en entredit ja a Bèlgica, a Suïssa i, previsiblement, al Regne Unit. Pel que fa a la justícia alemanya, tampoc ho té fàcil. Rebutjat el delicte de rebel·lió, la malversació de fons públics tampoc no convenç el tribunal alemany que ha de decidir sobre l’euro-ordre contra el president a l’exili. Aquest dimarts, Llarena ha estat novament qüestionat quan ha transcendit que Alemanya ha demanat al Suprem l’informe del ja exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en què nega l’ús de fons públics per l’organització del referèndum de l’1-O.
Però com apunta Ramon Setó, de l’equip jurídic dels consellers Romeva i Junqueras, l’aposta dels serveis secrets espanyols per detenir Puigdemont a Alemanya “no és casual”. Al seu entendre, Espanya “s’ho ha jugat al tot o res basant-se en dos indicis, la hipotètica confiança en les aliances històriques i presents entre Berlín i Madrid a nivell polític, que li podien donar certa confiança que Alemanya seria més receptiva a les seves peticions que no pas Bèlgica, i la segona és que anant a la metròpoli de la UE, l’estat capdavanter a qui ningú no gosa discutir pràcticament res, quedarien dissipats tots els dubtes que havia pogut generar un Estat que va vilipendiar Bèlgica”. Però per a aquest advocat, que també porta la defensa d’encausats pel jutjat número 13 de Barcelona, Llarena es pot trobar en els propers dies amb un efecte boomerang: “Potser ens trobarem una resposta totalment oposada a la que l’Estat espanyol pretenia. El que sabem del cert és que les conseqüències d’una no extradició per rebel·lió, parcial per malversació, o sense càrrecs, seran devastadores per al procediment judicial del senyor Llarena, que quedaria en una posició molt dèbil”. I afegeix un altre factor, el canvi de govern a Madrid i el relleu en la fiscalia general de l’Estat són dues circumstàncies que debiliten “l’estratègia de pinzellada gruixuda” del jutge.
Àlex Solà, de l’equip legal de Jordi Cuixart, també remarca “l’error” comès per Llarena obrint foc amb les euro-ordres: “Ha organitzat una mena d’Eurovisió de tres països amb democràcies consolidades i amb sistemes judicials especialment respectats a tot el món, i això fa que molt fàcilment la justícia espanyola quedi totalment qüestionada per la mala praxi d’aquest jutge“, argumenta Solà, que creu que “la feina de juristes de primeríssim ordre en cada país” farà que l’estratègia de Llarena de perseguir internacionalment també la rebel·lió tingui “efectes nocius per a la seva causa, que quedarà totalment desmuntada a ulls del món si diverses justícies neguen la rebel·lió”. I això, al seu entendre, debilitarà profundament la causa contra els consellers i conselleres, la presidenta del Parlament i els Jordis.
L’últim cartutx del Suprem
Ara bé, com alerta Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, el jutge Llarena ja preveu aquest escenari de descrèdit internacional i ha fet una peça separada per poder jutjar els presos polítics per una banda i els exiliats de l’altra. Així, els 18 processats per rebel·lió, malversació i/o desobediència que estan a disposició del Suprem seran els primers que s’asseuran al banc dels acusats, i quan arribin les resolucions internacionals, es durà a terme un altre judici. Per què aquesta decisió? “Espanya no es pot permetre explicar als seus ciutadans que aquells que es posen a disposició del tribunal i se’n van a la presó seran judicats per rebel·lió, i aquells que opten per demanar auxili a les autoritats judicials d’altres països i obtenen la raó, no tindran el delicte de rebel·lió. No es pot permetre un judici amb nou cadires ocupades i 6 o 7 cadires buides”, assenyala Pina.
“Seria molt greu que demanin 22 anys de presó a Jordi Sànchez o Jordi Cuixart per pujar damunt d’un cotxe de la guàrdia civil, i en canvi no es pugui judicar el president de la Generalitat”, afegeix. És per això que les defenses ja han recorregut aquesta peça separada. Segons l’advocat de Jordi Sànchez, una resolució favorable al president Puigdemont “és molt important des del punt de vista psicològic de la societat i dels presos, però hem de ser conscients també que Llarena ja ho té previst i intentarà evitar el cop”.
L’advocat de l’equip jurídic d’Anna Gabriel, Eduardo Cáliz, aporta una visió no tan optimista sobre la possibilitat que Llarena es vegi obligat a rebaixar delictes o que en el judici caigui el delicte de rebel·lió. En declaracions a El Món remarca que “cada vegada que diem l’Estat espanyol no s’atrevirà a fer… ho fa. No té límits, i per tant, jo seria molt prudent respecte a les influències d’aquesta resolució d’Alemanya sobre el procediment espanyol”. Amb tot, creu que la tasca de l’exili és crucial: “L’exili és un mecanisme d’acció política a l’exterior, i un dels motius pels quals l’Anna Gabriel s’ha instal·lat a Suïssa és perquè hi ha la seu de l’ONU i tots els estats hi tenen representació, de manera que el ressò és molt potent”.
Finalment, Judit Jané, advocada de l’equip legal de Joaquim Forn, també matisa l’efecte que pot tenir el cas de Carles Puigdemont: “Jo amb Alemanya no les tinc totes. Si va bé, serà un escàndol judicial, que Alemanya denegui l’extradició del president Puigdemont és que clarament no es refia del sistema judicial espanyol, i és una patacada de dimensions descomunals. Però si l’extradeixen, haurem de continuar endavant. I com judiques unes persones que tens a presó per un delicte de rebel·lió i alhora t’extradeixen una persona amb un límit delictiu o fins i tot queda lliure? Tècnicament es pot fer, perquè hi ha una peça separada, però que se sostingui judicialment és molt complex. Veurem com les gasta Llarena”, sentencia.
