El nomenament de Màxim Huerta com a ministre de cultura i esport va ser una bomba informativa, encara que la seva dimissió ho va ser encara més. És el ministre més breu de la història, raó per la qual van deixar-lo exageradament verd i van criticar-lo fins a l’avorriment. Ha comentat en moltes ocasions com de malament es va sentir davant dels ferotges atacs que va rebre, però durant la seva última entrevista a ‘El País‘ s’ha sincerat com mai fins ara.
Comença fort, tot deixant caure que la situació és de les que més patiment li han generat: “A casa no n’hem parlat gaire, no sé si per salut o per por a verbalitzar-ho. Va ser com una malaltia, salvant les distàncies. Hi ha hagut dolor físic, hi havia i hi ha metges… i no trobava la sortida”.
Assegura que des d’un principi va notar com l’envoltava una aura de prejudicis per culpa de la premsa: “Des de les televisions que van de progressistes i mestres del periodisme van tractar el meu nomenament amb un fons de burla. Em vaig adonar que era un intrús per molts. No sóc imbècil, sóc gran i tinc anys, i va haver-hi burla. Els hi semblava tan exòtic… Se satanitzava d’on venia, que per gairebé tothom era el sofà d’Ana Rosa (del qual em sento molt orgullós i en el qual vaig aprendre moltíssim). Però ningú no destacava els meus anys a l’informatiu de Canal 9, quan vaig saltar a presentar les edicions nocturnes i matinals de Telecinco o la cobertura de l’11-S. Això hauria espatllat el personatge que alguns estaven construint. Del sofà d’Ana Rosa al Ministeri. Es buscava el clic”.
I és que ara que ho veu des de la distància, té una visió més clara: “Jo era fàcil de ridiculitzar. Per marieta, per venir de la televisió i per assumptes diversos com els meus tuits agafats amb pinces en els quals es va interpretar que odiava l’esport”.
Veure’s obligat a dimitir l’hauria enfonsat: “És una hòstia gegantesca. Em vaig quedar sol al despatx i sí que vaig plorar. Estava trencat. El moment de la soledat d’allà, a porta tancada, va ser fort”.
Huerta torna a sincerar-se, temps després d’un boom que va col·locar-lo en el centre de la diana mediàtica durant molt de temps. Ara se centra en l’escriptura, un món que el tindria més tranquil.
