El Parlament va aprovar la setmana passada la Llei d’Acollida. En què consisteix?
L’objectiu és facilitar recursos als immigrants. És una oferta pionera amb cursos bàsics de coneixement sobre la nostra llengua, la societat catalana, el mercat laboral i normatives referents a estrangeria. El procés d’aprenentatge serà en funció de les necessitats de cada persona.
Hi ha algun paral·lelisme amb el “carnet per punts” que existeix en altres Estats?
No. És una formació voluntària. La Generalitat té competències en acollida i integració, però en l’àmbit d’estrangeria són estatals. No obstant, les persones que facin aquesta formació rebran un certificat que tindrà validesa en els processos d’arrelament o d’adquisicó de la nacionalitat.
El fet que siguin cursos voluntaris “desvirtua” la llei?
En absolut. Estem donant oportunitats a persones nouvingudes per a millorar la seva autonomia personal i reduir la seva situació de desavantatge inicial respecte els altres. Les persones que ja fa temps que viuen aquí també poden accedir a aquesta formació.
Quina validesa tindran aquests certificats?
Amb aquests documents, la persona que demani el certificat d’arrelament o nacionalitat, demostrarà que ha seguit un procés d’integració. Per primera vegada, i gràcies a la reforma en estrangeria, fixem un marc des de Catalunya que ens permet intervenir en aquests procés.
PP i Ciutadans han retret que la norma només determini el català com a llengua d’acollida.
Els cursos seran fets en català i hi haurà una formació de les competències lingüístiques en aquest idioma. Tot i això, si algú ho demana també oferirem la informació en castellà.
La llei fixa la creació de l’Agència de Migracions de Catalunya. Quines funcions tindrà?
La norma recull tota l’experiència de les administracions locals en aquest àmbit. L’òrgan aglutinarà tots els professionals del sector que tenim arreu de Catalunya. L’objectiu principal de l’organisme serà coordinar tota aquesta xarxa de serveis de primera acollida.
Sant Andreu de Llavaneres ha aprovat que denunciarà els immigrants sense papers. Què en pensa?
S’equivoquen. Igual que vaig dir en el cas de Vic, no té res a veure el procés d’empadronament amb les competències d’estrangeria. A més, la llei de protecció de dades ja indica que la informació recollida en el qualsevol registre oficial s’ha de facilitar a l’Estat sempre que ho requereixi, sigui per qüestions de terrorisme o qualsevol altre motiu.
En tot cas, quina serà l’actuació del Govern si l’anunci tira endavant?
He llegit a la premsa que està aprovat, però diuen que no aplicaran la mesura. Amb aquesta ambigüitat, no em puc manifestar. No es pot combatre la irregularitat a través del padró. Hem de seguir treballant amb els països d’origen per evitar aquesta situació i lluitar contra l’economia submergida. Hi ha moltes actuacions més efectives que una declaració política i electoralista com aquesta.
Barcelona vol instar l’explusió dels no comunitaris reincidents. Hi està d’acord?
El Congrés va reformar el codi penal la setmana passada. Un dels problemes que provoquen inseguretat són els delinqüents reiteratius. Hem d’avançar per reduir els robatoris i els furts, però no podem vincular mai delinqüència amb immigració.
Vic, Salt, Badalona, Llaveneres, Barcelona… El debat sobre la immigració està damunt la taula. Serà un dels eixos de la campanya en les pròximes eleccions catalanes?
Aquesta qüestió està sempre damunt la taula. En aquesta legislatura, n’hem parlat més que mai. 40 entitats i institucions han signat el Pacte Nacional per a la Immigració i vam fer un debat previ molt ampli. No obstant, n’hem de continuar parlant perquè representa el 16% de la població.
Per tant, serà un tema de debat durant la campanya?
Sempre ho és i no l’hem d’obviar. Però el Pacte recull la demanda que tots els partis adquirissin el compromís de no instrumentalitzar la immigració, treballar amb dades reals i no només amb percepcions. Per exemple, el PP de Badalona induïa a pensar en un fulletó que tots els romanesos són delinqüents, però les estadístiques indiquen que no és així.
No és la primera vegada que utilizen aquesta idea…
Defensen un discurs diferent a Badalona i Madrid. La comunitat presidida per Aguirre té un gran nombre d’immigrants, podran votar molt aviat, i allà tenen un discurs inclusiu. Tots són romanesos a un costat i altre. Per tant, coherència, dades contrastades i, sobretot, respecte.
El Govern ha impulsat una resolució per no utilitzar electoralment la immigració.
És un compromís dels tres socis de l’Executiu i crec que CiU està en disposició de signar-ho, però de moment s’hi ha negat junt amb els populars. Em preocupa perquè, últimament, els nacionalistes i el PP s’estan acostant excessivament en aquesta qüestió. La proposta de Llaveneres ho demostra.
Els casos de Vic, Badalona o Llaveneres han aparegut per motius electorals?
A la capital d’Osona, hi ha hagut una resposta electoralista per contrarestar PxC, un partit xenòfob amb una representació important a l’Ajuntament. A Llaveneres, no entenc el posicionalment si no és amb intenció electoral. És una població d’alt-standing i amb un baix percentatge d’immigració.
A partir d’una alumna de Pozuelo (Madrid), ha reaparegut el debat per l’ús del mocador islàmic a les escoles. Li preocupa la qüestió?
El dret a l’escolarització és superior a qualsevol altre. No tinc res més a dir. Em sap greu que aquesta noia hagi hagut de canviar de centre. El mocador no és ofensiu per la resta d’estudiants. Atorgo la suficient maduresa a les noies que porten el mocador per prendre aquesta decisió.
Estaria en contra de la prohibició?
França ha avançat en la prohibició de tots els símbols religiosos a les escoles. No em semblaria malament fer un debat i abordar la qüestió. Fins ara, a Catalunya, hem resolt aquests casos de conflicte a través del diàleg. Per tant, a vegades ens precipitem i volem lleis. No tot s’ha de legislar.
La Llei de Dependència ha estat una norma que ha afectat directament el seu Departament. Ha estat una “norma fantasma” respecte els recursos de l’Estat?
Aquesta llei va néixer amb moltes expectatives perquè la seva aprovació va coincidir amb una conjuntura electoral i se’n va fer molta difusió. Hi ha hagut moltes més demandes de les previstes. Però és cert que que l’Estat no ha complert la seva part del pacte.
Quin percentatge aporta el Govern espanyol?
La llei és taxativa en el seu redactat i dictamina que, un cop descomptat el copagament, els costos seran assumits a parts iguals. Amb els gairebé 3 anys d’implantació, Catalunya ha invertit més. Al 2008, per cada 3,25 euros de la Generalitat, l’Estat en pagava 1. I, el 2009, per cada 2’5 euros del Govern català, l’Executiu estatal n’aportava 1.
El nou ponent del Tribunal Constitucional (TC) sobre la sentència de l’Estatut ha redactat tres ponències de diferent intensitat, però totes són més restrictives que les anteriors. Què en pensa?
Aquest tribunal no està legitimitat per emetre un dictamen. L’únic Estatut vàlid és aquell aprovat pels catalans en referèndum. No és el text que volia ERC, però és el que va decidir el poble. No donarem validesa a cap resolució que no retorni la Carta tal i com va sortir del plebiscit.
Aquestes noves ponències legitimen la posició d’ERC de no signar la demana per reformar el TC, malgrat donar-hi suport?
Sí. És evident que és complicat d’explicar, però tenim clar que davant qualsevol retallada de l’Estatut hi ha d’haver una resposta unitària. Per això vam votar-hi a favor, però no vam signar la resolució. Entenem que aquest tribunal no està legitimat per per poder validar el text.
Els militants i votants del partit entendran aquesta decisió?
Ho comprendran perfectament perquè entra dins la nostra coherència ideològica. No crec que hi hagi cap dificultat en aquest sentit.
