La sentència de l’Estatut apareix després de gairebé quatre anys de deliberacions marcades pels intents d’un i altre bàndol per decantar l’equilibri de forces al seu favor. Tan bon punt es van presentar els set recursos, va començar una batalla de recusacions contra magistrats del Tribunal Constitucional (TC) per apartar-los de les deliberacions i assegurar-se una majoria al plenari. Dues baixes han fet trontollar l’empat de sis membres del sector progressista i sis del sector conservador i han reduït a deu el nombre de magistrats que han decidit sobre l’Estatut. Mentrestant, la dificultat per arribar a un acord ha provocat fins a tres canvis de ponent al llarg del procés.
El Tribunal Constitucional està format per dotze magistrats escollits pel Congrés (4), el Senat (4), el govern espanyol (2) i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) (2). A priori són sis magistrats progressistes i sis de conservadors. El banc del sector progressista l’encapçala la presidenta María Emilia Casas, escollida pel Senat a proposta del PSOE i que té vot de qualitat, tot i que en aquest procés sempre s’ha resistir a utilitzar-lo. També el formen els magistrats Pascual Sala, Pablo Pérez Tremps, Manuel Aragón, Elisa Pérez Vera i Eugeni Gay.
A l’altre costat, els magistrats conservadors estan encapçalats pel vicepresident del TC, Guillermo Jiménez. L’acompanyen Jorge Rodríguez Zapata, Vicente Conde Martín i Javier Delgado i també en formava part Roberto García Calvo, que va morir al maig del 2008.
Aquest és, doncs, l’escenari amb que van començar les deliberacions sobre l’Estatut, però al llarg del procés s’han produït canvis fruit d’una lluita per intentar decantar la majoria constitucional cap a un o altre bàndol. A més, el futur de l’Estatut s’ha decidit en un escenari caduc. Els quatre magistrats escollits pel Senat l’any 98 van acabar el seu mandat al desembre del 2007. Es tracta de María Emilia Casas, Jorge Rodríguez Zapata, Guillermo Jiménez i Vicente Conde Martín. Però a més, no s’ha ocupat la vacant de García Calvo.
PSOE i PP han estat incapaços de posar-se d’acord per a la renovació de l’alt tribunal però, a més, van iniciar una campanya de recusacions que va provocar que finalment fossin deu els magistrats a deliberar sobre el text. El PP va començar l’ofensiva intentant recusar María Emilia Casas perquè el seu marit havia participat en l’elaboració de dictàmens SOBRE l’Estatut, però no se’n va sortir. Sí ho va aconseguir amb Pablo Pérez Tremps, que sí va ser recusat per haver col·laborat amb la Generalitat en els treballs previs quan no era membre del TC. A última hora, la Generalitat l’ha intentat repescar, sense èxit.
Govern i Parlament van presentar una recusació contra García Calvo, que s’havia manifestat públicament contra l’Estatut, però els magistrats no van acceptar la recusació. També ho va intentar amb Rodríguez Zapata per haver fet un informe previ a l’Estatut per encàrrec de la Fundació Pi i Sunyer, però tampoc va prosperar.
La mort de García Calvo restableix l’equilibri
D’aquesta manera, amb un magistrat menys en el sector progressista, les tesis pròximes al PP van quedar amb majoria. Es desactivava també el vot de qualitat de Casas. Però un fet inesperat va tornar el 18 de maig del 2008 l’equilibri de forces al TC, la mort de Roberto García Calvo, la vacant del qual no ha estat encara coberta.
La pròpia situació de la presidenta del tribunal també ha estat objecte de polèmica. La seva presidència expirava el mes de juny del 2007, però va continuar al càrrec davant la impossibilitat d’acord entre PSOE i PP. PSOE, CiU I IU-ICV van aconseguir aprovar una esmena a la Llei orgànica del TC que n’allargava el mandat fins al desembre del 2007 i blindava el seu vot de qualitat a favor de les tesis progressistes.
Davant d’això, en un gest sense precedents, el PP va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei del TC amb l’objectiu de tombar la pròrroga automàtica dels mandats de la presidenta i del vicepresident per tal de fer passar la presidència a mans d’un membre conservador. Després d’intents de recusacions per part de PSOE i PP –només van prosperar les demanades pel govern espanyol-, el TC va desestimar el recurs per una majoria de cinc vots contra tres.
Canvis de ponents
Els canvis dins del TC, però, també s’han produït en els ponents que s’han encarregat de fer una proposta de text a la resta de magistrats. En un primer moment, María Emilia Casa vas triar la progressista Elisa Pérez Vera per fer la ponència. Les seves propostes, però, no van prosperar i una darrere de l’altra van ser rebutjades pel plenari del Constitucional.
Fins al cinquè intent, quan es va decidir fer un canvi de ponent. Aleshores, Casas va decidir deixar en mans d’un magistrat conservador, el vicepresident Guillermo Jiménez, la redacció de la ponència. Jiménez va tenir la seva oportunitat en un ple celebrat al cap de poques setmanes que va posar en evidència que tampoc una ponència redactada per un conservador aconseguia majoria suficient per ser aprovada.
Davant d’aquest fet, la mateixa María Emilia Casas va agafar les regnes de la redacció de la ponència amb la determinació d’emetre sentència abans que acabés la legislatura catalana i amb la determinació que, si era necessari, l’Estatut es votés article per article.
