“L’anomenat delicte d’incitació a l’odi només pot ser aplicat a actes que es dirigeixin contra alguns dels col·lectius que el tipus penal descriu, entre els quals no es troben inclosos els cossos policials. Està prohibida l’aplicació analògica de la llei penal i és indesitjable la seva interpretació extensiva”. Aquesta és una de les afirmacions que ha difós la flamant associació de jutges i magistrats, Àgora Judicial, a través d’un comunicat “en relació a l’actual situació política de Catalunya.
De fet, un dels seus portaveus i impulsors, Guillem Soler, titular del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona, incidia en la presentació de l’associació, en la mala praxis que suposa “extendre” la interpretació del delicte d’odi que darrerament s’està registrant en alguns jutjats catalans. Com a paradigma d’aquesta situació, dues situacions la del mecànic de Reus que es va negar a reparar un cotxe de la policia espanyola o el cas del regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada investigat per posar-se un nas vermell de pallasso davant la Guàrdia Civil. Tots dos investigats per un suposat delicte d’odi.
Per a Àgora Judicial amb “l’extensió” del delicte d’incitació a l’odi pensat per a col·lectius vulnerables, s’està portant a terme una “interpretació restrictiva dels drets fonamentals a la llibertat ideològca, d’expressió i difusió lliure de pensaments, idees i opinions”. La mateixa associació també critica en el mateix comunicat que s’acusi de rebel·lió els membres del Govern perquè els investigats “no han protagonitzat cap acte de violència” així com tampoc de sedició perquè “la desobediència civil col·lectiva” no entra dins aquest tipus penal. En el mateix paquet critiquen l’ús de la presó provisional i la “greu restricció dels drets de participació i representació política” que suposen els empresonaments provisionals dels càrrecs electes.
Però no només Àgora Judicial s’ha erigit com una veu crítica a la judicialització del procés. Una de les associacions més dinàmiques a tot l’Estat, la progressista Jueces para la Democràcia, que aquest dimarts va emetre un comunicat carregant contra les “ingerències polítiques” al poder judicial sobretot pel que fa al procés. “Les inopinades declaracions del Ministre de Justícia en relació a la investigació que se segueix al Tribunal Suprem, el denominat ‘Procés’, són poc respectuoses amb la separació de poders i la independència judicial”, assegura el comunicat.
Així retreuen que el ministre de Justícia Rafael Català “pronostiqui amb total seguretat el futur processal dels investigats i anticipa sense cap rubor les dates i el contingut de les resolucions judicials, fins al punt d’afirmar que la sentència es dictaria abans del mes de desembre d’enguany”. “Al costat d’aquestes manifestacions desafortunades, informacions publicades en un diari d’àmbit nacional i no desmentides donen compte dels contactes de membres del Govern, començant pel seu president, a magistrats del Tribunal Constitucional previs a la deliberació sobre l’admissió a tràmit del recurs interposat per el mateix Govern contra la resolució del President del Parlament de Catalunya”, advertia el comunicat.
En aquest sentit considera que els “contactes són inadmissibles en un Estat de Dret i no tenen altre objectiu que intentar influir en el sentit de la resolució a dictar per l’Alt Tribunal”. “Aquestes ingerències, no convé oblidar-ho, soscaven la confiança dels ciutadania en els Tribunals de Justícia així com al Tribunal Constitucional i llasten la credibilitat d’activitat diària de magistrats i magistrades en l’exercici de la seva funció”, rebla l’entitat.
