El president del Congrés, José Bono, ha tornat a negar una vegada més l’ús del català i de la resta de llengües oficials de l’estat al Congrés. Aquesta vegada, en una carta de resposta a la demanada que li van fer tots els grups parlamentaris de la cambra –excepte PSOE, PP i UPiD- sobre aquest tema, el socialista assegura que parlar altres llengües al Congrés “a més de tenir un encaix jurídic molt discutible, ofereix experiències no precisament satisfactòries”.
Bono reitera que parlar en català, basc o gallec a les sessions plenàries requereix canviar el Reglament i assegura que en la darrera temptativa que es va fer en aquest aspecte, el 2005 en el Parador de Sigüenza, no es va arribar a cap acord en el aquest aspecte. De fet, diu que “sense poder afirmar que aquest tema va ser la causa única o principal del fracàs de la temptativa de reforma reglamentària, és evident que no va contribuir en absolut al seu èxit”, indica.
A més, Bono “declina responsabilitats” sobre aquesta tema i assegura que la petició no ha de dirigir-se a la presidència del Congrés perquè es tracta d’una qüestió que “ha de ser objecte, en el seu cas, de l’oportuna reflexió i acord en el si dels òrgans natural i legalment encarregats d’això, com és la Comissió de Reglament i, eventualment, el Ple de la Cambra”.
En una recent entrevista amb Europa Press, Bono va insistir que, encara que no el molesta sentir parlar en català i no té cap antipatia envers les llengües cooficials, “l’únic imperi que ha de quedar meridianament clar és l’imperi de la llei i la Constitució i que estableix amb claredat quina és la llengua que ha d’utilitzar-se al Congrés”.
“El reglament del Congrés pot ser modificat però no li correspon al president del Congrés fer-ho. Si els diputats creuen que ha de modificar-se, no han de demanar permís al president, ho poden modificar ells. El que no puc fer, òbviament, és transformar en majoria una minoria”, va afirmar.
