Tergiversar l’article de Quim Torra: un acte “criminal”

“Senyor Quim Torra, considerar bèsties tarades la majoria de catalans i la resta dels espanyols és feixisme”. És una mentida d’Albert Rivera. El president de Ciudadanos escrivia aquestes paraules en resposta a un article publicat pel cap de l’Executiu català on demanava “combatre la mentira, l’engany i la tergiversació de les paraules”. I Rivera es basava precisament en això -la tergiversació- per fomentar el seu argumentari i titllar Torra de “feixista”.

 

Sr. @QuimTorraiPla, considerar bestias taradas a la mayoría de catalanes y al resto de españoles es fascismo; violar el Estatut y la Constitución para declarar la secesión es fascismo; apoyar la violencia de los comandos separatistas es fascismo. Basta ya. https://t.co/frLbhv8qiv

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) 4 d’agost de 2018

 

Quim Torra arrossegarà durant la seva carrera política La llengua i les bèsties, el famós article publicat per l’actual president de la Generalitat que l’espanyolisme ha fet servir per titllar-lo de “racista” i “xenòfob”. És un text que s’ha utilitzat en Plens al Parlament i al Congrés dels Diputats, en entrevistes, tertúlies… i ara, sobretot, en mítings de campanya i debats electorals.

Per arribar a qualificar-lo amb uns adjectius tan greus, però, s’ha de passar per un procés de tergiversació del sentit de les paraules d’aquell text, i així ho asseguren entesos en filosofia i història del pensament, i es recull en l’obra de grans pensadors. Per resumir-ho: La llengua i les bèsties no és un article racista, i ataca la catalanofòbia, no els espanyols.

Així ho confirma Joan Pujolar, filòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que apunta que l’article en qüestió és un text de no gaire qualitat, però que en cap cas pot considerar-se un article amb un contingut xenòfob. “No és un gran article i això es pot veure per exemple quan la història que s’explica al principi sobre quan ell era petit no lliga amb el que s’explica després”, diu Pujolar, però nega de totes totes que l’article pugui considerar-se “racista” en cap cas.

 

L’espanyolisme, contra el català a la modernitat

Pujolar diu que qualsevol persona que es llegeixi l’article entendrà que Torra criticava “com l’espanyolisme intenta que les minories quedin excloses de la modernitat”. “Els que s’ofenen perquè se senten al·ludits són clarament aquells que els agradaria veure el català com una cosa provinciana i fora de tots els àmbits de la modernitat”, afirma el filòleg.

Un article que xoca amb el catalanisme

Cal no oblidar que Torra feia ús de l’insult en aquest article. “Bèsties amb forma humana que glopegen un odi pertorbat i nauseabund” o “sotrac en la cadena d’ADN” són alguns -de fet els més polèmics- dels insults que va emprar al text per referir-se a aquestes persones que els repugna allò català.

“Des de la tradició catalanista, aquest és un text molt dur”, admet Pujolar. Considera que a Catalunya hi ha hagut sempre una cultura de respectar l’adversari i de no voler aixecar gaire la veu. I el que fa que aquest article soni especialment agressiu és “l’animalització de l’opositor”. No obstant, apunta el professor de la UOC que “pintar els altres com a animals i com a criatures irracionals que estan endarrerides en el temps és un recurs recurrent de la modernitat”

“Es nota que qui escriu això no és polític”. Ho diu Miquel Tresserras, catedràtic en Història del Pensament Contemporani i professor de la Blanquerna – Universitat Ramon Llull (URL). “Utilitza un llenguatge propi de qui està prenent un cafè”, diu, tot i que en cap cas considera que La llengua i les bèsties sigui un article racista.

 

Ludwig Wittgenstein

Així com Pujolar destaca la “duresa” de les paraules emprades per Torra a l’article, Tresserras menciona el filòsof i lingüista alemany Ludwig Wittgenstein, que afirmava que “el sentit de les paraules depèn del seu context”. El professor de la Blanquerna recorda que el president de la Generalitat fa ús de la paraula “bèstia” perquè al principi del text escriu que “a casa els pares corria un vell exemplar d’un llibre que tots els germans havíem llegit: De quan les bèsties parlaven”.

En aquesta línia, apunta que Wittgenstein deia que “les paraules no tenen un sentit en sí mateix” i que “descontextalitzar” pot provocar el que ha aconseguit l’espanyolisme: fer entendre als espanyols que Torra feia ús del terme “bèstia” en un sentit racista i xenòfob”.

 

Victor Klemperer

Pujolar afirma que el que han fet els adversaris polítics de Quim Torra canviant absolutament el sentit de les paraules d’aquell text no té cap altre nom que la tergiversació. Tresserras afegeix que el filòleg i intel·lectual alemany Victor Klemperer, que es va dedicar a estudiar l’ús del llenguatge del règim nazi, diria que “tergiversar és criminal perquè les paraules poden actuar sobre les persones sense que aquestes se’n adonin”. “L’article de Torra no va contra una determinada gent, sinó cap a una determinada conducta, i això ho simbolitza amb unes bèsties”, diu Tresserras. I alerta: “Quan les paraules surten de context acaben significant altres coses”.

Un bon llibre de Klemperer per explicar aquest fenomen és La llengua del Tercer Reich, un anàlisi històric i filològic del nazisme. De com el règim d’Adolf Hitler va anar modificant la llengua fins a aconseguir canviar el sentit de moltes paraules i aconseguir que aquesta nova llengua arribés als carrers i les cases.

“El llenguatge no només crea i pensa per mi, sinó que guia a la vegada les meves emocions, dirigeix la meva personalitat”. Això ho escrivia Klemperer després d’haver analitzat la incidència que havia tingut la llengua dels nazis a l’Alemanya del segle passat. “Impregna paraules, grups de paraules i formes sintàctiques amb el seu verí, posa el llenguatge al servei del seu terrorífic sistema i fa del llenguatge el seu mitjà de propaganda més potent, més públic i secret a la vegada”, afegia.

Salvant totes les distàncies que separen un règim com el nazisme dels adversaris polítics de Quim Torra com Ciudadanos, aquests apunts de Klemperer serveixen a la perfecció per entendre l’estratègia emprada per Ciudadanos per desacreditar el president. Que el cap de l’Executiu català va publicar un article racista insultant tots els espanyols és una mentida que a la societat espanyola ha calat com una veritat. “Ja ho sabem: el llenguatge és poder i qui el controla o qui és capaç de manipular-lo té la capacitat de canviar la percepció de la realitat”, escrivia Torra a l’article que criticava Albert Rivera.
 

El cas de Josep Huguet

L’exconseller Josep Huguet també va ser objecte d’una tergiversació de les seves paraules. En una entrevista a l’agència EFE, el llavors responsable de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat va dir que si l’Estatut “fallava” es generaria una “crisi social” i “guerra civil, entre cometes, a Catalunya que ERC giraria en contra d’Espanya com si fos Els Segadors”.

A l’espanyolisme li va alarmar el concepte “guerra civil”, i se’n van fer ressò. No obstant, no concretaven que Huguet havia afegit “entre cometes”. Es tractava d’una tergiversació. El fet que l’exconseller afegís “entre cometes” feia evident que en cap dels casos es referia a un conflicte bèl·lic.