A poques hores perquè es constitueixi formalment la nova legislatura al Parlament de Catalunya, la composició de la Mesa, i fins i tot la presidència, són una incògnita. Tant pel que fa als noms com pels partits que hi seran representats. Hermetisme total en tots els grups, i moltes reunions a la cambra catalana. A hores d’ara, ERC no dóna pistes sobre quin nom sotmetrà a votació per dirigir la segona institució del país, però pren força Alba Vergés, que va presidir la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, no està investigada per la justícia espanyola i és fidel al partit. Però també circula el nom del portaveu del partit, Sergi Sabrià, i amb menys força, Roger Torrent. Ernest Maragall, de MES, s’ha autodescartat després que el seu nom sonés amb força.
Per part de JxCAT, l’aposta per ocupar un lloc a la vicepresidència de la Mesa és Josep Costa, diputat independent i jurista de reconegut prestigi. De moment, només un nom en ferm -tot i que els dos noms a la reserva són Francesc de Dalmases o Lluís Guinó, en cas que el seu advocat li ho recomanés, perquè està investigat com a membre de la Mesa de Forcadell-, perquè la candidatura del president ha ofert a la CUP un dels seus dos llocs perquè s’incorpori a la Mesa. De fet, JxCAT recull el guant que va llançar la CUP de forma molt explícita el cap de setmana: “El conjunt de la militància i les organitzacions han decidit que la CUP vol col·laborar perquè hi hagi una majoria republicana a la mesa i, per tant, posarem a disposició un dels nostres diputats. Això sí, aquesta vinculació seria en els termes d’acció republicana i no d’autonomisme”.
Fonts de JxCAT han confirmat a El Món que “els ho hem ofert i estem a l’espera d’una resposta, nosaltres només hem posat una condició, que es garanteixi la majoria independentista a la Mesa”. Aquest “nosaltres”, afegeixen, és per deixar clar que JxCAT no ha posat condicions, com segons la CUP, va fer ERC per cedir-los un diputat per tenir grup propi. Els cupaires van rebutjar l’oferta dels republicans. Des de la CUP no volen entrar a valorar la proposta fins que hagin pres una decisió en ferm, però asseguren que en les properes hores la faran pública. Puntualitzen, “no hem rebut una oferta formal”, però admeten que la llista del president els ho ha ofert. I en aquest sentit, el nom que pren força no és el de Carles Riera, sinó el de Vidal Aragonès, que és advocat laboralista.
I què passa amb els Comuns? Si bé Xavier Domènech descartava aquest dimarts taxativament que formin part de la Mesa –ERC els hauria d’oferir un dels seus dos llocs-, altres fonts del partit no gosen ser tan taxatives. “Encara hi ha marge, ens convé a tots”, assenyalen a El Món. En tot cas, serà més decisió d’ERC que no pas de Catalunya en Comú Podem. La cessió d’un lloc als Comuns significaria que la Mesa deixa de tenir majoria absoluta. Però significa això que la investidura del president Puigdemont, a distància o per delegació en un altre diputat, quedés bloquejada?. No, perquè els Comuns deixen clar en privat que ells no seran un impediment, perquè cal restituir les institucions catalanes. I amb una sola abstenció dels Comuns i 7 vots encontra, Puigdemont seria investit en segona volta.
Que això passi depèn de moltes altres negociacions en paral·lel que no necessàriament queden en via morta si Joan Josep Nuet no forma part de la Mesa. Els de Domènech, per exemple, han demanat evitar la foto del bloc del 155 a l’hemicicle, i JxCAT està en disposició de cedir els seus llocs i traslladar sis dels seus diputats a la part superior de l’hemicicle esquerre, amb PP, Cs i PSC. De fet, aquest acord de distribució d’escons, que va avançar El Món, té el suport de la majoria de la cambra, però el PSC i Cs s’hi han mostrat contraris, i la Mesa els ha donat de temps fins demà per trobar una alternativa que tingui suport majoritari. Si no se’n surten, s’aplicarà la distribució d’escons que han pactat independentistes i Comuns, que si res no canvia, serà per a tota la legislatura. I és que el relat dels Comuns, tant a la Mesa com a l’hemicicle, passa per fer un bloc de confrontació sobiranista –no independentista- amb el bloc del 155. I no sortir al seu costat a la foto és de vital importància per al grup de Domènech.
