El PSC s’ha situat avui a les antípodes de Cs i del PP i ha retornat a la ja abandonada tercera via. Com a mínim avui. Si en els darrers mesos el discurs dels socialistes catalans era igual de dur contra l’independentisme, però totalment respectuós, el líder del PSC ha volgut mostrar-se empàtic amb les famílies i els presos polítics, un gest que Arrimadas no només no ha fet sinó que ha estat especialment dura. “Fent aquest esforç d’empatia i de comprensió que avui potser no complim el reglament escrupolosament”, ha dit Iceta, que ha reconegut que avui “uns estan frapats per una actuació contundent del poder judicial, i altres per la incertesa política que es viu des de fa mesos, amb el poble separat, però tots amb el poble encongit”.
Iceta ha assegurat que “la sortida a aquesta gravíssima crisi política, social i econòmica demana amplíssimes majories, i vivim la crisi més important des de l’any 1981 –cop d’Estat de Tejero-, que ens està sobrepassant a tots”. És per això que Iceta, que ha reconegut la majoria absoluta de l’independentisme a la cambra, ha demanat “voluntat de fer un esforç d’empatia amb tots els ciutadans, també amb els que han estat colpits per decisions judicials, i un esforç d’empatia és comprendre què hi ha darrere de cada persona, i per això avui també hem volgut intervenir en aquest ple”.
Ara bé, el PSC també ha insistit que cal tenir “respecte a la legalitat i a la separació de poders”, i que els problemes polítics “només poden resoldre’s políticament”. El líder dels socialistes catalans ha remarcat que “vivim en democràcia, perquè avui som aquí, però la nostra democràcia ha de guanyar en qualitat, però això no desvirtua en absolut l’obligat compliment a la legalitat vigent i la necessitat de respectar la separació de poders”.
Iceta ha remarcat que “les mesures cautelars de presó preventiva són desproporcionades”, i davant d’aquest escenari, ha fet una reflexió: “Què els proposem? Respecte a la llei, primacia de la política i recerca dels més amplis acords possibles”. Si no és així, Iceta ha vaticinat que “tots ens tornarem a equivocar”.
