En Joan Ventosa i Roig va néixer el 1883 a Vilanova i la Geltrú. La capital del Garraf era llavors una ciutat dinàmica i moderna, d’uns 11.000 habitants, amb un regust indiano molt atractiu. Moltes famílies, acomodades o no, tenien un notable nivell cultural i tothom sabia que el progrés econòmic i social tenia com a base l’estudi i la formació. Era l’esclat de la Renaixença, quan Catalunya era un veritable motor industrial i polític, amb una intensa vida cultural. Després d’estudiar a la seva ciutat natal, es va traslladar a Barcelona, on va acabar de formar-se a l’entorn del Centre Escolar Catalanista i de l’oblidada figura del doctor Domènec Martí Julià, i va completar els seus estudis agrícoles al París màgic de principis del segle XX. El jove Ventosa va créixer en aquest món que es va esfondrar i del quan no en resta res.
L’any 1916 fou escollit alcalde de Vilanova i la Geltrú, enquadrat dins el Partit Republicà Federal, i més tard fou un dels promotors de l’Assemblea de Parlamentaris que desembocà en la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Va ser represaliat durant la dictadura militar de Primo de Rivera i el novembre del 1930 s’adherí a la Conferència d’Esquerres que va engendrar ERC. Per això no va estranyar ningú que, just després de les eleccions municipals del 1931, i seguint l’exemple del president Francesc Macià, proclamés la República des del balcó de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Una prova de la seva popularitat és que va ser escollit diputat a Madrid amb el segon nombre de vots, només per darrere de Lluís Companys.
A Madrid va defensar la causa rabassaire i, quan el president Macià el cridà a formar part del seu govern, ho va fer com a conseller d’Economia i Agricultura. Una de les seves decisions més populars va ser la de destinar, per primera vegada, una avioneta a la prevenció d’incendis forestals. A banda de ser un patriota exemplar, la seva altra passió eren les cooperatives. La primera llei de cooperatives de la Segona República espanyola és filla seva, com també ho va ser la primera llei catalana de de la cooperació per a cooperatives, mutualitats i sindicats agrícoles.
La insurrecció militar del 1936 va posar fi a tot aquest somni. En Ventosa va fugir a París i posteriorment a Mèxic, on tants altres catalans van escapar de les urpes de la mort. A l’exili no va deixar les seves passions i va exercir de químic i va seguir impulsant el món del cooperativisme. A nivell polític, va formar part de la direcció d’ERC fins el 1950. Va morir a Mèxic el 1961 i avui, a tocar del 50 aniversari de la seva mort, serà homenatjat a les set del vespre, gràcies a la cooperativa Abacus, la Fundació Josep Irla i la Fundació Roca i Galès, entre d’altres entitats socials. L’acte es farà a l’Abacus del carrer Còrsega. Hi intervindran l’historiador i professor de la UVic Josep Casanova i l’advocat i cooperativista Ignasi Faura.
