Enceto aquestes ratlles amb la humilitat de qui no rep en les seves carns la ferotge agressió d’Estat que comporta l’empresonament i l’exili. Situacions aquestes manifestament injustes que colpegen la vida de qui les pateix, sobretot de qui es veu privat de llibertat. Vagi per endavant tota la meva solidaritat i empatia humana pels qui patiu en primera instància la repressió desfermada per l’Estat.
Voldria, però, dirigir-me a vosaltres, els nostres represaliats, en aquestes hores greus, amb la sincera voluntat de traslladar-vos les següents reflexions polítiques:
A hores d’ara és evident que l’Estat ha optat per la presó incondicional sense escletxes atenuants. Ha resultat inútil qualsevol posicionament personal per part vostra en la direcció de matisar el vostre comportament polític de manera més adaptable als requeriments ideològics del jutge. L’abraonament del sistema judicial contra tots i totes vosaltres marca un únic objectiu: que patiu la més cruel de les venjances per haver estat protagonistes en la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. Tota interpretació del vostre comportament anterior i posterior a la celebració del referèndum s’ajusta a una única idea: que ser independentista i pretendre la independència és criminal.
El colofó d’aquesta voluntat arribà fa unes setmanes quan el mateix Fiscal General de l’Estat demanà llibertat amb mesures cautelars per a l’exconseller i exdiputat Joaquim Forn, i el Jutge Llarena obvià la petició. És a dir, reafirmà la seva cruel venjança contra una persona que ja havia abandonat l’activitat política per sortir de la presó. Imaginem que Forn surt en llibertat gràcies a la intervenció del Fiscal General, i que Romeva, Forcadell, Rull, Turull i Bassa no entren a la presó, ni que Rovira ha d’optar per l’exili. Haguéssim entrat en un escenari de desescalada del conflicte. Ara just estem en la banda contrària, en l’escalada de la confrontació. Malauradament, ja és evident que us espera presó fins a la celebració del judici.
Considerant aquest context, només un acord polític i social ampli de caràcter antirepressiu pot generar les condicions per apropar-vos a la llibertat. Les vostres defenses haurien de prendre un caràcter polític col·lectiu –a banda del d’estrictament de defensa- que denunciï la conculcació dels drets democràtics fonamentals. Perquè la causa del vostre alliberament recaurà en el marc democràtic, en la nostra i vostra capacitat de mostrar tant al país, al món i a Europa en concret, i a Espanya també en particular (comprenc l’extrema dificultat d’això darrer), que sou presos i exiliats polítics perquè l’Estat s’ha saltat deliberadament la regla democràtica bàsica que podria resumir-se en abordar políticament els conflictes polítics.
Ara bé, diguem-ho clar, serà el moviment democràtic qui us permeti l’eixida, no una segona proclamació simbòlica o suïcida de la República. I serà la base democràtica del nostre moviment la que en endavant podrà eixamplar el camí cap a la República. No a l’inrevés. Hem de fer caminar un moviment català pels drets civils de projecció europea, com el protagonitzat per la comunitat afroamericana des dels anys cinquanta del segle XX o la republicana del Nord d’Irlanda a partir dels anys seixanta.
Vosaltres sou el nostre referent i, disculpeu-me l’atreviment, necessitem de part vostra fermesa i opinions el màxim d’acordades entre vosaltres que marquin objectius polítics. La vostra veu hauria de ser determinant en totes les estratègies a seguir, començant per la de conformar govern a Catalunya. Però, a més, la vostra fortalesa en les conviccions ens proporciona a nosaltres una moral alta, que és essencial per enfortir el moviment d’emancipació d’aquest país, però, ara, és sobretot necessària per donar força a les complicitats antirepressives plurals que són molt més que el 50% dels vots del 21 de desembre. A tall d’exemple, la voluntat expressada per la manifestació unitària contra la repressió i en la defensa dels drets polítics del 15 d’abril, marca la filosofia de la unitat que ens convé per tenir opcions a tombar l’agressió d’Estat.
El govern espanyol no podrà combatre tan fàcilment el marc democràtic contra la repressió perquè la regressió en matèria de drets a Espanya ha acabat diversificant-se contra qualsevol dissidència al règim del 78. I és en aquest terreny de joc que Europa serà més receptiva a la causa democràtica catalana. Perquè, faci més o menys gràcia a depèn de qui, Europa és l’espai polític de la nació catalana i ha de ser la nostra caixa de ressonància. Si aconseguim que bona part d’Europa qüestioni per evidents els dèficits democràtics d’Espanya, més a prop de la llibertat us trobareu i més receptivitat a la causa republicana podem trobar; si, en canvi, definitivament Europa ens donés l’esquena, ja no ens quedaria marge d’acció. És per això determinant que la rearticulació de l’estratègia republicana passi per recuperar ben aviat la identitat democràtica i prioritzi ara la lluita antirepressiva com la primera línia del combat democràtic.
