Un Parlament amb les parets de vidre. A l’estil anglosaxó, sense agendes B. Així ha de ser el Parlament de Catalunya quan en les properes setmanes entri en funcionament el registre de grups d’interès, en compliment de la llei catalana de Transparència, que especifica que el Parlament ha de tenir el seu propi registre de lobbies, de caràcter públic i consultable. Ras i curt, pressionar els polítics és legítim, però ho ha de saber tothom i els diputats i diputades han d’estar blindats de les pressions deshonestes o abusives.
Com ja va fer el Parlament europeu, aprofitant l’experiència dels Estats Units i dels països anglosaxons, la llei de Transparència reconeix que l’activitat d’influència en les polítiques públiques existeix i “es pot exercir de manera legítima i idònia en benefici dels interessos que defensen els grups d’interès”, però això sí, sempre que l’interès general no en surti perjudicat. El registre de grups d’interès del Parlament busca donar transparència a aquesta feina de pressió, però alhora assegurar-se que “els poders públics, en aquest cas el Parlament, puguin disposar d’un instrument de control per a comprovar que l’activitat dels grups d’interès s’ajusta a les pautes i regles necessàries perquè no quedi compromès l’interès general”, s’assenyala en la normativa, que apareix publicada al Butlletí Oficial del Parlament.
A partir d’ara, qualsevol persona o organització que entri al Parlament per mantenir reunions amb diputats i diputades, assessors de grups parlamentaris o personal de la cambra, amb la intenció d’influir en l’elaboració de lleis, l’adopció d’acords polítics o l’impuls d’iniciatives de tota mena, haurà d’haver-se inscrit prèviament en el registre, que supervisarà la Secretaria General del Parlament, i informar de les seves finalitats i si reben subvencions públiques i l’import d’aquestes. Paral·lelament, l’agenda dels diputats i diputades també haurà d’informar de totes aquestes trobades.
Quines organitzacions es consideren lobbies?
Segons el reglament del Parlament, són grups d’interès les consultories professionals, despatxos d’advocats i consultors que treballen per compte propi, així com les agrupacions comercials, empresarials i professionals, i també els sindicats. La normativa de la cambra catalana també obligarà a inscriure’s al registre de grups d’interès les ONG, les fundacions, associacions, plataformes i coalicions, així com els grups de reflexio? i institucions acade?miques o de recerca i les institucions de recerca vinculats a partits poli?tics, sindicats o empreses. I una altra qüestió important, també es consideren grups de pressió les organitzacions representants d’esgle?sies i comunitats religioses.
Els grups d’interès també estan obligats a seguir un codi de conducta, que inclou abstenir-se d’obtenir informació o forçar la presa de decisions de manera deshonesta o amb una pressió abusiva sobre els diputats. Qui no compleixi, s’exposa a sancions de fins a 12.000 euros. En concret, segons el reglament que entrarà en vigor properament, l’incompliment lleu de les obligacions pot donar lloc a una amonestacio? pu?blica o a la imposicio? d’una multa de 300 a 600 euros. Per altra banda, l’incompliment greu de les obligacions pot donar lloc a la suspensio? temporal de la inscripcio? en el registre de grups d’intere?s per un termini de sis a divuit mesos i a la imposicio? d’una multa de 601 a 6.000 euros. I si es determina un incompliment molt greu de les obligacions, a més de la cancel·lacio? de la inscripcio? en el registre de grups d’intere?s s’imposaria una multa d’entre 6.001 i 12.000 euros.
