La política és una eina fonamental per transformar la societat, però molt menys poderosa que la voluntat dels ciutadans que la conformen. Els govern i els parlaments impulsen, redacten i aproven lleis, que tenen un efecte proporcional al grau de representativitat del que pensa la gent. La passada legislatura el Parlament va aprovar una nova llei del cinema, que obliga a les multinacionals a doblar o subtitular el 50% de les còpies de les pel•lícules no europees que es distribueixen a Catalunya. Els empresaris del sector es resisteixen a aplicar una quota que, segons diuen, no respon a una demanda real. Malauradament l’últim estudi del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura els dóna la raó. Segons les dades del Baròmetre el 46% dels catalans prefereixen veure les pel·lícules doblades al castellà i només el 18% en català. És evident que això és conseqüència d’una inèrcia de molt temps i fruit de la falta de costum per la manca d’oferta. Però una diferència percentual tant gran denota una falta de consciència i de compromís d’una part molt important de la població. Per fer possible un salt endavant només cal triar una opció diferent, però això no ho pot fer ningú per nosaltres.