He rebut a la Clínica de Rumors un client de Madrid. Es diu Nicasio Lifán. Està fart de que allí no li facin cas quan vol portar rumors a analitzar. Diu que per la capital d’Espanya corre ara la brama que la nova ofensiva verbal contra Catalunya, endegada pel PSOE i el PP, i sobre tot per José María Aznar, és una cortina de fum per desviar el debat polític.
¿Quin és el debat polític que vol desviar l’Aznar? –li vaig preguntar-. Expliqui’m amb detall quin és aquest rumor que em porta avui.
El rumor té una base sòlida -doctor. Neix de la noticia que va sortir als diaris dimecres passat sobre el que cobrarà d’Endesa l’ex president Aznar: 200.000 euros l’any. Unes setmanes abans també va sortir a la premsa que a l’ex president socialista Felipe González els de Gas Natural Fenosa li donen 125.000 euros l’any per ser del consell d’administració.
És un escàndol que els ex presidents de govern tinguin aquestes bicoques. Tenen una bona pensió vitalícia des que deixen el càrrec. Plou sobre mullat. Aznar ja cobra 170.000 euros com a conseller del capitalista mediàtic Rupert Murdoch, i té moltes més martingales.
Gaspar Llamazares, d’Izquierda Unida, ha denunciat la falta d’ètica d’Aznar i González. Diu que quan eren presidents del govern decidiren privatitzacions que suposaren malvendre patrimoni públic en condicions tèrboles. Joan Ridao, diputat d’Esquerra Republicana, ha dit que és una vergonya que Endesa ompli les butxaques d’Aznar mentre el sector es queixa del “dèficit tarifari” que ha servit d’excusa per apujar-nos un 10 per cent la llum.
Hi ha mala maror en els ambients polítics. A finals de mes el Congrés de Diputats debatrà una proposta per abolir les pensions dels ex alts càrrecs. A la vista d’això José María Aznar ha sortit amb el ciri trencat de que les autonomies nacionals fan nosa. És una cortina de fum per distreure el personal. Vol desviar l’atenció del seu cas escandalós d’home que cobra ara els favors que va fer als poderosos quan era president.
Calcula Aznar –i també potser González- que si la polèmica gira a l’entorn de les autonomies, ells podran seguir fent la viu-viu. Tindran anestesiada l’opinió pública. Ningú es ficarà amb ells. Seguiran cobrant del pressupost i dels capitalistes que els van untant. Catalunya, com sempre, pagarà els plats trencats.
