Disculpin el flashback històric, però quan Pablo Iglesias i els representants de les confluències de Podemos compareixien divendres davant la premsa per comunicar a Pedro Sánchez les línies vermelles per fer-lo president d’Espanya, entre les quals hi ha la creació d’un Ministeri de la Plurinacionalitat, el pensament va fugir cap al ‘café para todos’ que va impulsar el ‘Ministro Adjunto para las Relaciones con las Regiones’ de la UCD, Manuel Clavero Arévalo (Transició I). Era l’estiu de 1977 quan el recent nomenat ministre redactava al seu pis de Madrid amb Miguel Herrero de Miñón l’article 151 de la Constitució, que havia de permetre a les ‘regions’ d’Espanya accedir a l’autonomia. Com? Si els ciutadans ho votaven en un referèndum!
És la Transició II, o com ho diu Pablo Iglesias en el títol del seu llibre Una nueva transición (Akal, 2015). Només hi ha un però: La jugada està pensada per consolar la impotència política en què queda En Comú Podem, no pas per culpa del reglament del Congrés, que es coneixia prèviament, sinó perquè Pablo Iglesias ha utilitzat electoralment les confluències, i a hores d’ara la promesa del referèndum l’allunyava de la cadira de vicepresident que espera posseir. La vella política negocia repartint-se els càrrecs, però pel que es veu, la nova política també.
El problema és que si l’acord amb el PSOE tira endavant, en Xavier Domènech no passarà de freqüentar sovint les colònies catalana, gallega i valenciana. Sobre si farà uns pintxos i txakolin a Euskadi i Nafarroa, ja en parlarem. Als bascos se’ls en fot, que Madrid els digui que són una nació perquè aixequen pedres grosses i tenen una llengua pròpia. El compte corrent de la Lehendakaritza ja els ho recorda cada dia. A veure si resultarà que l’expresident Artur Mas tenia raó quan en campanya pel 27S va dir “Grandes jefes PP-PSOE-Podemos venir reserva catalana decir indígenas qué votar».
