Els maquinistes del grup Renfe tornen a la vaga aquesta setmana -amb la prèvia des tres dies caòtics de retards de fins a dues hores i incidències operatives a Rodalies– amb una reivindicació que va més enllà de les condicions salarials. El sindicat majoritari del col·lectiu, el SEMAF, ha convocat una jornada de vaga de 24 hores aquest dimarts, 10 de novembre, i aturades parcials dijous 12, per reclamar avenços en matèria de seguretat ferroviària i el compliment dels compromisos adquirits després dels accidents tant a l’AVE com a la xarxa convencional dels darrers mesos. La convocatòria arriba després de l’accident mortal de l’AVE de Toledo, i enmig d’una discrepància entre el sindicat i l’empresa sobre el grau d’execució dels acords i d’un historial de conflictes en què també han pesat els interessos corporatius del grup ferroviari estatal.
La protesta d’aquests dies té l’origen en l’acord del 9 de febrer entre el SEMAF, el Ministeri de Transports, Renfe, Adif i l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. El pacte va permetre desconvocar les aturades que hi havia previstes per als dies 10 i 11 de febrer després de l’accident de l’AVE a Adamuz -46 víctimes mortals-, i incloïa un conjunt de mesures per reforçar la seguretat i revisar els protocols d’actuació davant de situacions de risc a la xarxa. Entre altres qüestions, el sindicat reclamava més garanties per als treballadors davant d’incidències meteorològiques i de l’estat de la infraestructura.
Nou mesos després, i amb la tragèdia de l’AVE de Toledo de rerafons, el SEMAF considera que els compromisos no s’han desplegat al ritme acordat, i denuncia que s’han anat ajornant reunions i grups de treball. El sindicat sosté que la mobilització és l’única manera de pressionar l’administració i les empreses perquè compleixin el pacte. Renfe, en canvi, rebutja haver incomplert l’acord. La companyia assegura que ha executat íntegrament les mesures que depenien directament de l’operador públic, i que, de les actuacions que corresponen a altres organismes, 17 de les 24 ja s’han dut a terme i les restants continuen en tramitació. També assegura que disposa d’un protocol propi d’actuació davant fenòmens meteorològics adversos, en vigor des del març. Sigui com sigui, les reunions mantingudes aquesta setmana amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que ha assumit temporalment les competències de Transports després de la dimissió d’Óscar Puente, no han servit per desconvocar les aturades.
Amb aquestes aturades, els maquinistes també reclamen més recursos per garantir el manteniment i la seguretat de la xarxa ferroviària, protocols de seguretat davant fenòmens meteorològics adversos i l’atenció psicològica als professionals que pateixen accidents traumàtics durant el servei. En termes estrictament laborals, el reforç de les plantilles i l’aplicació dels coeficients reductors per poder anticipar l’edat de jubilació. De fet, el conveni col·lectiu ja preveu increments salarials per als pròxims anys, de manera que la vaga posa el focus principalment en les condicions de treball i les garanties de seguretat i no tant en les nòmines.
Un conflicte que ve de lluny: el traspàs de Rodalies
La trajectòria del SEMAF també obliga a situar la vaga actual en un context més ampli. El sindicat ja havia protagonitzat mobilitzacions contra el procés de traspàs de Rodalies a la Generalitat, especialment durant la tardor del 2023 i el 2024. En aquell moment, el motiu de fons no era la seguretat ferroviària, sinó el rebuig a una possible fragmentació del grup Renfe i la defensa de la seva integritat empresarial, així com de les condicions laborals dels treballadors.
El novembre del 2023, els sindicats ferroviaris van anunciar diverses jornades de vaga contra el traspàs, però les aturades es van desconvocar després d’un acord amb el Ministeri. El març del 2024, el SEMAF va tornar a expressar la seva oposició al procés de transferència i va reclamar garanties per preservar la unitat del grup Renfe i Adif. El sindicat defensava que la reorganització del servei no havia de comportar una segregació de les empreses ni perjudicar els drets dels treballadors.
Aquest antecedent no invalida les reivindicacions actuals sobre seguretat, però sí que mostra que el SEMAF ha utilitzat la mobilització laboral també per defensar una determinada estructura empresarial del sistema ferroviari. El conflicte d’aquesta setmana combina, per tant, demandes vinculades a les condicions de treball amb una trajectòria de posicionaments corporatius sobre el futur de Renfe i la gestió de Rodalies.
Què cobren els maquinistes
La disputa sobre les condicions laborals també ha posat el focus en les retribucions d’un col·lectiu amb diferents categories professionals i complements vinculats a les funcions que desenvolupa. Les dades de Renfe corresponents al 2024 situen la remuneració mitjana bruta anual dels maquinistes en 45.880 euros. En el cas dels maquinistes caps de tren, la mitjana puja fins als 61.116 euros, mentre que els maquinistes d’entrada perceben una mitjana de 28.636 euros bruts anuals.
Aquestes quantitats són mitjanes de remuneració efectiva i no s’han de confondre amb el salari fix establert a les taules salarials. Les taules de 2026 recullen diferències importants segons la categoria i incorporen complements específics, com el de conducció. Així, el salari fix anual d’un maquinista d’entrada se situa al voltant dels 21.974 euros, als quals s’afegeixen els complements corresponents. Per a un maquinista, el fix és d’uns 28.806 euros anuals, mentre que per a un maquinista principal arriba als 33.494 euros. En la categoria de cap de tren, el salari fix és d’uns 41.339 euros, també abans d’afegir-hi els complements.
Com remarca el sindicat, la feina dels maquinistes comporta responsabilitats específiques en la conducció i la seguretat de la circulació, a més d’una organització del treball condicionada pels torns i els serveis ferroviaris, i d’aquí que els portaveus insisteixin que el debat sobre les condicions laborals no es limita a la nòmina: també inclou els protocols, la gestió de les incidències i les garanties amb què els treballadors han de prestar el servei.
Els usuaris, al mig del conflicte
Sigui com sigui, les aturades tindran un impacte directe sobre els viatgers. A Catalunya, els serveis mínims fixats per a Rodalies i Regionals seran del 66% en les hores punta -de 6 a 9.30 hores i de 17 a 20.30 hores- i del 33% durant la resta de la jornada, tant dimarts com dijous. El dia 12, les aturades parcials estan previstes entre les 6.20 i les 9.20 hores, de les 14.20 a les 17.20 hores i de les 21.20 a les 23.20 hores.
La plataforma Dignitat a les Vies ha demanat evitar que el conflicte laboral entre Renfe i els maquinistes derivi en un enfrontament entre treballadors i usuaris de Rodalies. “No som enemics”, ha apuntat l’entitat en un comunicat, en què ha reivindicat el dret dels maquinistes a defensar les seves condicions laborals. Alhora, defensa que els usuaris tenen dret a exigir un transport públic “digne, fiable i que funcioni”, de la mateixa manera que els treballadors poden reclamar unes condicions laborals dignes. “No normalitzem la degradació del servei. No deixem que ens divideixin”, conclou la plataforma.
La seva advertència posa sobre la taula una de les contradiccions del sistema ferroviari: els maquinistes denuncien que no disposen de totes les garanties per treballar amb seguretat, mentre que els usuaris fa anys que reclamen un servei fiable, puntual i amb informació adequada. Són dues cares d’una mateixa crisi, però les conseqüències de les aturades recauen especialment sobre els passatgers, que depenen del tren per anar a treballar, estudiar o desplaçar-se.
