MónEconomia
L’AVE continua en obres: els grans trams pendents després de tres dècades d’expansió

Més de trenta anys després de la inauguració de la primera línia d’alta velocitat entre Madrid i Sevilla, l’expansió de l’AVE a l’Estat espanyol continua lluny d’haver-se completat. El mapa ferroviari ha crescut amb noves connexions cap a Galícia, Astúries, Múrcia o Burgos, però encara hi ha grans corredors en construcció, trams pendents de projectar i inversions milionàries que no s’han traduït encara en noves línies en servei. Els comptes d’Adif Alta Velocidad (Adif AV) corresponents al 2025 permeten posar xifres a aquesta expansió: la companyia va executar 2.459,6 milions d’euros d’inversió durant l’exercici i, a final d’any, tenia 10.439,1 milions comptabilitzats en obres en curs.

Segons l’informe de gestió de la companyia, 2.102,5 milions d’euros es van destinar el 2025 a la construcció de noves línies d’alta velocitat. El volum total d’inversió es va mantenir pràcticament al mateix nivell que el 2024, quan l’empresa va executar uns 2.459 milions, i va superar els 1.974 milions del 2023. En paral·lel, l’entitat va licitar contractes per valor de 4.119,8 milions d’euros i en va adjudicar per 3.165,8 milions, imports que corresponen a activitat contractual i no a despesa ja executada.

El balanç comptable també reflecteix la magnitud de les obres pendents de completar. Els 10.439 milions d’euros d’obra en curs a 31 de desembre del 2025 representen un increment de prop del 15% respecte dels 9.079,6 milions de l’any anterior. No són, però, ni el pressupost total dels projectes ni els diners que queden per gastar: es tracta del valor comptabilitzat de les inversions que encara no s’han traspassat a actius en explotació. La dada permet identificar, això sí, on es concentra una part important del capital immobilitzat en la construcció de la xarxa.

Operaris d’Adif treballant en una obra ferroviària ADIF

Múrcia-Almeria, un dels grans projectes del sud-est

La línia d’alta velocitat entre Múrcia i Almeria és un dels projectes amb més volum d’obra pendent. El corredor, de més de 200 quilòmetres, ha de completar la connexió ferroviària d’alta velocitat entre les dues capitals i reforçar la continuïtat de la xarxa cap a Andalusia oriental. El pressupost global supera els 3.600 milions d’euros i, segons les dades comunicades pel Ministeri de Transports durant el 2026, ja se n’havien executat més de 2.700 milions. No hi ha data oficial de finalització d’obres, però s’apunta al segon trimestre de 2028.

El projecte avança per fases i amb actuacions diferenciades. El tram entre Múrcia i Lorca, d’uns 65 quilòmetres, i el tram entre Lorca i Almeria, d’uns 140 quilòmetres, concentren bona part de les obres. L’electrificació i la instal·lació dels sistemes ferroviaris també formen part dels treballs necessaris per posar en servei la línia. Només el 2025, Adif AV va invertir 376,3 milions d’euros en la LAV Almeria-Múrcia. Als comptes de l’empresa, el saldo d’obra en curs associat a aquesta línia ascendia a 1.255,4 milions d’euros. El projecte conviu amb altres registres comptables d’actuacions relacionades, com el tram Pulpí-Múrcia, que apareix separat als comptes amb 926,5 milions d’euros d’obra en curs. La magnitud de les xifres il·lustra el volum de recursos que encara requereix la culminació de la connexió d’alta velocitat amb Almeria.

La Y basca i la connexió amb Burgos

Al nord, la Y basca continua sent un dels projectes ferroviaris més complexos i costosos de la xarxa, i es preveu que entri en servei a finals del 2032 o principis del 2033. La infraestructura ha de connectar les tres capitals basques mitjançant una línia d’alta velocitat i enllaçar amb la xarxa estatal. El cost estimat ha anat augmentant des dels 4.675 milions d’euros previstos inicialment fins als 6.888 milions que recollia un document parlamentari actualitzat el novembre del 2025, un increment del 47%.

En aquest cas, les obres avancen de manera desigual. En el ramal entre Vitòria i Bilbao, 14 dels 19 trams de plataforma estaven acabats segons l’informe de gestió d’Adif AV del 2025, però encara cal completar els trams restants i les instal·lacions ferroviàries abans de poder posar en servei el conjunt de la infraestructura. La companyia va invertir-hi 184,3 milions d’euros durant el 2025. Als comptes, la Y basca acumulava 2.498,2 milions d’euros en obra en curs, el saldo més elevat entre els projectes identificats.

L’Y basca continua sent un dels projectes ferroviaris més complexos i costosos de la xarxa. MINISTERI DE TRANSPORTS

La connexió d’alta velocitat entre Burgos i Vitòria és una altra de les peces pendents per completar l’eix nord. El projecte té un cost previst superior als 3.000 milions d’euros i acumula més de 1.180 milions mobilitzats, segons les dades exposades pel ministre de Transports el març del 2026. A començament d’aquest any, el Consell de Ministres va autoritzar la licitació de dos trams de plataforma per un import conjunt de 356,7 milions d’euros, sense IVA. També hi ha obres en marxa en el tram Pancorbo-Ameyugo. La inversió executada el 2025 en el corredor Valladolid-Burgos-Vitòria va ser de 18,1 milions d’euros, mentre que el saldo d’obra en curs comptabilitzat ascendia a 146,1 milions. En aquest cas, el tram podria estar enllestit durant el 2030.

Extremadura, una línia encara incompleta

La connexió d’alta velocitat entre Madrid i Extremadura és un altre dels grans projectes pendents. La línia, que ha de continuar fins a la frontera portuguesa, té una longitud prevista d’uns 437 quilòmetres i un cost global estimat de 3.800 milions d’euros. La posada en servei del tram Plasència-Badajoz, de 195 quilòmetres, el juliol del 2022, va representar un avenç important, però no ha resolt la connexió amb Madrid.

El tram entre Navalmoral de la Mata i Càceres continua sent una de les peces necessàries per completar el recorregut. Als comptes del 2025, Adif AV hi tenia comptabilitzats 433,2 milions d’euros d’obra en curs. En el tram Càceres-Mèrida-Badajoz, el saldo era de 213,5 milions. La línia també necessita resoldre la continuïtat cap a Talavera de la Reina i el nord de la província de Càceres. L’octubre del 2026, Adif va licitar per 17,8 milions d’euros la redacció dels projectes del tram Talavera-Talayuela, de 46 quilòmetres, un pas previ a la contractació de les obres. El calendari parla de 2030 per arribar a la frontera amb Portugal, i caldria esperar fins al 2034 perquè l’alta velocitat connecti Madrid i Lisboa.

Mapa actual de l’alta velocitat espanyola ADIF

A Navarra, el projecte Castejón-Pamplona ha de permetre la incorporació d’aquest territori a la xarxa d’alta velocitat. El corredor avança per trams, amb obres i projectes en diferents fases, mentre continua pendent de definir-se la continuïtat cap a Euskadi. El cost global estimat per al desplegament de la infraestructura a Navarra se situa entre els 1.500 i els 1.600 milions d’euros, segons les previsions exposades pel comissionat del Govern navarrès el març del 2026.

Els comptes d’Adif AV xifraven en 425 milions d’euros el saldo d’obra en curs del projecte Castejón-Pamplona a final del 2025. Entre les actuacions administratives més recents hi ha l’adjudicació de la redacció dels projectes del tram Campanas-Pamplona per 6,03 milions d’euros. La connexió amb Euskadi, però, continua sent una qüestió pendent de concreció, de manera que la culminació de la línia no depèn només de les obres navarreses.

Obres de la línia d’alta velocitat Palència-Cantàbria ADIF

Palència-Reinosa: l’alta velocitat no arribarà fins a Santander

La connexió ferroviària cap a Cantàbria també forma part dels projectes d’expansió de la xarxa, però cal distingir entre la nova línia d’alta velocitat i la continuació del trajecte fins a Santander. El projecte de nova infraestructura se centra en el tram Palència-Alar del Rey, d’uns 78 quilòmetres, i en la continuació cap a Reinosa. El tram final entre Alar del Rey i Reinosa, de 51,4 quilòmetres, es trobava encara en fase de projecte segons la informació d’Adif del 2024.

La inversió estimada per al corredor complet Palència-Santander és d’uns 1.700 milions d’euros, però aquesta xifra inclou actuacions que no corresponen totes a una nova línia d’alta velocitat. La connexió entre Reinosa i Santander es farà a través de la xarxa convencional renovada. Per tant, no es pot presentar el projecte com una línia AVE fins a la capital càntabra. A final del 2025, Adif AV tenia comptabilitzats 254 milions d’euros d’obra en curs en el projecte Palència-Santander.

Granada, l’últim gran coll d’ampolla

La connexió d’alta velocitat amb Granada, inaugurada el 2019, encara té actuacions pendents per completar la configuració prevista de la línia. La variant de Loja, de 19 quilòmetres, és una de les peces principals. El projecte, amb un cost global pròxim als 500 milions d’euros, s’ha dividit en diferents trams i contractes, amb obres i licitacions que han anat avançant de manera esglaonada. La variant és necessària per millorar les condicions del pas de l’alta velocitat per aquest municipi i completar la infraestructura prevista entre Antequera i Granada. Als comptes del 2025, el corredor Bobadilla-Granada tenia 104,2 milions d’euros d’obra en curs. La xifra no representa el cost total de la variant ni el pressupost pendent, sinó el valor comptabilitzat de les actuacions que encara no s’havien posat en servei.

La Sagrera, una estació de més de 1.000 milions encara per acabar

Barcelona també concentra una de les grans inversions ferroviàries pendents de l’Estat amb la futura estació intermodal de la Sagrera. Concebuda com el gran node ferroviari del nord de la ciutat, ha d’aglutinar els serveis d’alta velocitat i llarga distància, els trens regionals i Rodalies, a més de connectar amb les línies de metro i els autobusos. Les obres van començar el 2010 i, més de quinze anys després, la infraestructura encara no està acabada. La dimensió econòmica del projecte és considerable. A l’abril del 2026, el Ministeri de Transports situava en 1.275 milions d’euros la inversió contractada fins aleshores, dels quals 1.065 milions ja s’havien executat. A començament de novembre, la xifra d’obra executada ja superava els 1.120 milions, sobre un total contractat d’uns 1.260 milions, segons les darreres informacions sobre l’estat dels treballs.

Un dels avenços més importants ha estat el muntatge de les vuit vies d’alta velocitat previstes a l’estació. Tanmateix, tenir les vies instal·lades no significa que l’estació estigui a punt per entrar en servei: encara cal completar les instal·lacions de seguretat, senyalització i electrificació, fer les proves corresponents i obtenir les autoritzacions de seguretat ferroviària. La zona de tractament tècnic de trens, amb deu vies, també forma part de les actuacions necessàries per ampliar la capacitat operativa de l’alta velocitat a Barcelona.

El fins ara ministre Óscar Puente i l’alcalde Jaume Collboni amb altres autoritats en una visita a l’estació de la Sagrera l’octubre del 2026. Autor: Cedida a l’ACN

La Sagrera és molt més que una estació pendent: és una peça estratègica per reorganitzar els fluxos ferroviaris de Barcelona, alliberar capacitat a Sants i connectar millor l’alta velocitat amb la xarxa metropolitana. La seva demora evidencia que l’expansió de l’AVE no depèn únicament de construir noves línies entre ciutats, sinó també d’acabar els grans nodes urbans que han de permetre que la xarxa funcioni amb tota la capacitat prevista.

Tres dècades d’inauguracions i una xarxa encara en expansió

L’expansió de l’alta velocitat també ha avançat a través d’una successió d’inauguracions que han anat estenent la xarxa més enllà de Madrid. El 2019 va entrar en servei la connexió Antequera-Granada. El 2020 es va inaugurar el tram Zamora-Pedralba de la Pradería, que va acostar l’alta velocitat a Galícia. El desembre del 2021 va arribar el torn del tram Pedralba-Ourense, que va completar la connexió d’alta velocitat amb aquesta ciutat.

El 2022 es va posar en servei el tram Venta de Baños-Burgos i l’alta velocitat va arribar a Múrcia. Un any després, el novembre del 2023, es va inaugurar la variant de Pajares, una de les obres ferroviàries més complexes de l’Estat, amb 49,7 quilòmetres de traçat i un túnel de prop de 25 quilòmetres. La infraestructura va requerir prop de dues dècades d’obres i una inversió de milers de milions d’euros per travessar la serralada Cantàbrica i connectar Astúries amb la Meseta.

Aquestes inauguracions han ampliat de manera notable la xarxa, però no han tancat els principals corredors pendents. La fotografia econòmica d’Adif AV ho evidencia: més de 10.400 milions d’euros en obres encara no traspassades a actius en explotació, prop de 2.460 milions d’inversió executada durant el 2025 i nous contractes licitats per més de 4.100 milions. L’alta velocitat continua sent una de les grans apostes d’infraestructura de l’Estat, però el mapa ferroviari que s’ha anat dibuixant durant tres dècades encara té trams per completar i projectes que, malgrat els milions mobilitzats, continuen lluny de convertir-se en línies plenament operatives.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa