El preu del petroli ha estat una víctima diària de la guerra a l’Orient Mitjà. D’ençà de l’esclat del conflicte, a finals del febrer, el barril Brent s’ha disparat prop d’un 50%. Abans dels primers atacs, els futurs de la referència europea es movien entre els 65 i els 68 dòlars. Sis setmanes després, el cru torna a superar els 100 dòlars, i tendeix fins al sostre que va tocar a mitjan mes de maig, proper als 114 dòlars. L’encariment ha fet trontollar les butxaques dels ciutadans, amb un efecte inflacionista que no es veia des del 2022: a l’Estat, l’IPC saltarà fins al 3,3% amb les dades completes del mes de març. També el negoci d’indústries intensives en energia, i de sectors fonamentats en l’ús de carburants, com ara la pagesia o la logística. Fins i tot ha fet forats als balanços de les benzineres independents, que han vist com la baixada del consum amenaçava els seus marges. Només un petit grup de companyies se n’hha erigit en guanyador: les grans petrolieres, aquelles amb capacitat de refí i ample emmagatzematge, que esperen disparar els guanys en aquest cicle de resultats corresponent al primer trimestre del curs. El capital ho assumeix, i deixa veure el seu optimisme en la cotització: les 10 petrolieres amb més volum de la Unió Europea han vist com les seves accions s’han disparat entre un 25 i un 50% des de principis d’any, en poc més de tres mesos.
Les principals extractores i refineres de petroli de la Unió han marcat el ritme dels principals selectius europeus en els darrers dos mesos. Han estat, de fet, un dels indicadors indubtables del sentiment de mercat davant cadascuna de les batzegades polítiques que s’han anat succeint al voltant de l’Orient Mitjà: quan l’administració nord-americana ha tingut interès a deixar entreveure una possible via per a la pau, l’optimisme dels inversors ha estat inversament proporcional a la cotització d’empreses com Galp, Repsol o BP. I, al contrari, aquells dies en què el capital ha temut per la seva vida a causa de la situació a l’Iran -com aquest dilluns, amb el segon tancament de l’estret d’Ormuz– els valors s’han disparat, mentre les cotitzades dins els seus mateixos llistats nacionals es dessagnen. Segons detallen fonts sectorials a Món Economials, “els grans productors no paren de guanyar, perquè tenen capacitat d’emmagatzematge”. És a dir, controlen el producte, i poden adaptar-se a pujades ràpides del preu dels carburants mobilitzant matèria primera molt més barata.
La favorita de l’Ibex
En el cas de l’Ibex-35, aquest fenomen ha estat encarnat a la perfecció per Repsol. La petroliera que presideix Antoni Brufau i dirigeix Josu Jon Imaz consta entre les que millor s’han comportat a la borsa espanyola aquest 2025. Era, fins fa ben poc, el valor que més havia escalat entre els 35 primers a l’Estat, amb prop d’un 33% més que a finals de l’any passat, fins als 21,6 euros. Des de fa una setmana, hi ha agafat el relleu ACS, la constructora del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, que cotitza un 40% per sobre dels inicis del curs.
El rally, val a dir, ha deixat els títols de la petroliera a tocar del seu sostre. El consens dels analistes que observen el seu comportament situa l’objectiu de l’acció de Repsol poc per sobre dels 23 euros, menys d’un 10% per sobre del preu actual. Els experts del mercat veuen límits al seu creixement a curt termini; però pocs, si no cap, recomana als seus clients desfer-se’n. La majoria recomana conservar-les, atès que seran un refugi de valor mentre duri la guerra. I més enllà, si se senten les veus macroeconòmiques. La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, avisava recentment que la crisi petroliera podria estendre’s “més enllà” de la guerra a l’Iran. La mateixa petroliera espanyola dona suport a la tesi: en una trobada organitzada pel digital madrileny El Español, el conseller delegat, Josu Jon Imaz, ha alertat que ja “hi ha operacions per barrils a 135 o 140 dòlars”, una “distorsió del mercat” que deixa entreveure que la pressió de preus continuarà La pujada de preus, a ulls dels analistes de Renta 4, genera un important benefici per a la companyia, amb un augment potencial d’ingressos d’entre el 50 i el 60%. També ho assenyala l’analista d’XTB, Manuel Pinto, que recorda que els 100 dòlars el barril superen de molt els 65 dòlars que preveia l’empresa en el pla estratègic 2026-2028. “Si l’escenari actual continua, poden ser grans anys”, raona Pinto.
A més, la companyia espanyola s’ha guanyat en els darrers mesos el favor del govern dels Estats Units. En una reunió a la Casa Blanca, en què el president Donald Trump va buscar el consens amb les principals petrolieres del planeta després dels atacs sobre Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro, Imaz s’hi va postrar i alinear-se amb els plans del mandatari per al país caribeny. “Estem llestos per invertir-hi més. Avui produïm 45.000 barrils diaris, i estem llestos per triplicar aquesta xifra en els pròxims tres anys”, va preveure el conseller delegat el passat mes de gener. En l’acte celebrat aquest dilluns, ha ratificat aquest objectiu; i ha assegurat, de fet, que l’empresa està en posició per incrementar un 50% l’output veneçolà “a curt termini”.
Europa escala encara més
El 33% que ha escalat Repsol en el primer trimestre borsari va en línia dels seus competidors locals. La portuguesa Galp i la britànica BP registren increments pràcticament idèntics; si bé l’antiga British Petroleum cotitza a la borsa de Londres a més de 579 lliures l’acció. Encara més intens és el rally de la francesa TotalEnergies, que frega els 80 euros per títol, un 42% més que l’1 de gener; i replica el ritme diari de l’espanyola, amb pujades intenses en aquelles jornades en les quals la situació bèl·lica empitjora. L’increment més potent de tot el sector, però, el registra la noruega Equinor, que frega els 40 dòlars en l’obertura de la sessió a la borsa de Nova York, prop d’un 63% més que a principis del trimestre.
A l’altra banda de l’Atlàntic, les revaloracions al parquet són menys intenses: tant Chevron com ExxonMobil mostren escalades pròximes al 23%; malgrat que les expectatives de resultats són tan explosives com les de les seves contraparts europees. Recentment, els directius d’Exxon van traslladar als inversors que la pujada de preus per culpa de la guerra generarà una facturació superior en 2.000 milions de dòlars a la del primer trimestre del 2025. No en va, Trump ha ignorat l’espiral inflacionista energètica i ha celebrat cada pujada del barril West Texas. “Quan el petroli està car, guanyem molts diners”, es vantava. En el cas dels inversors de les petrolieres, no podria tenir més raó.
