Els estralls financers de la guerra a l’Iran comencen a notar-se fora dels mercats financers i del sector petrolier. Segons constata el darrer informe trimestral de la fintech hipotecària Trioteca, la inestabilitat internacional ha disparat tant els preus de l’habitatge com els interessos dels préstecs durant el primer trimestre del 2026. D’acord amb l’estudi, el valor mitja de l’habitatge finançat durant el mes de març ha fregat els 330.000 euros, un salt pròxim al 10% respecte de la mitjana del darrer trimestre del 2026. Aquesta escalada tambéha fet saltar el muntant concedit en cada operació de finançament, amb una pujada pròxima als 20.000 euros respecte del febrer, fins als 226.000 euros per concessió. La mala maror, d’acord amb els experts del mediador hipotecari, continuarà durant tot l’any, amb una frenada de la demanda i una més que previsible pujada dels tipus d’interès en mans del Banc Central Europeu. “Les previsions per al 2026 eren de boom immobiliari, però la guerra les ha esmicolat“, ha assegurat durant la presentació de l’informe el professor d’Economia de la Universitat de Barcelona, Gonzalo Bernardos.
Segons indica Ricard Garriga, CEO de Trioteca, a finals del 2025 es va detectar una certa baixada del preu dels habitatges en règim de compra, amb un mercat alentit per l’expulsió dels perfils de renda més baixa. Ara bé, en els tres primers mesos de l’any “ha tornat la pujada”. I ho ha fet malgrat uns interessos cada cop més exigents: amb la pujada de l’Euribor, acumulada des del febrer, el tipus mitjà de les hipoteques fixes ha fregat el 2,9%, lluny de les millors ofertes en el punt àlgid del curs passat, quan es podien trobar préstecs amb interessos per sota del 2%. L’increment, val a dir, sosté la tesi d’una pujada del preu dels diners a curt termini: “l’Euríbor fa els deures abans d’hora, i ara té por. Qualsevol notícia el fa pujar”, raona Garriga. A només dues setmanes de la pròxima reunió de política monetària del BCE, i amb la inflació de nou per sobre del 3%, tot fa pensar que els governadors acordaran un enduriment monetari que donarà la raó al pessimisme bancari en aquest sentit.
En aquest context, Bernardos espera que el mercat residencial passi un “2026 de transició”, amb menys demanda i menys operacions que en els anys anteriors, històricament reeixits. La durada d’aquesta transició dependrà, a ulls de l’expert, de quant de temps es mantingui el conflicte a l’Iran: amb una pau primerenca, la situació financera es podria capgirar, fet que recuperaria el ritme venedor fins i tot abans de finals de curs. Amb moltes setmanes de conflicte, però, “qualsevol estimació esclata”. Molts compradors, doncs, decidiran “esperar a temps millors” per saltar al mercat immobiliari. La rebaixa de la demanda, però, no serà prou aguda per ajudar a rebaixar els preus. “En tot cas, les cases s’encariran més, però no s’abaratiran”, avisa el professor.
Com a causa, assenyala a l’assecament del mercat de lloguer en el qual insisteixen els portals d’agregament d’ofertes. Alguns, com Idealista, asseguren que a Barcelona “l’oferta de lloguer s’ha reduït un 90%”. La situació del mercat d’arrendament no és tan alarmant si s’observen les dades de l’Incasól, si bé es confirma la tendència baixista: el 2024, la capital del país va patir una reducció de nous contractes de lloguer, fins als 32.000, uns 6.000 menys que l’any anterior. La rebaixa és encara més substancial si es compara amb el punt àlgid del 2021, quan es van assolir els 57.000. En tot cas, aquesta reducció provoca, per a Bernardos, que “només hi hagi un mercat disponible: el de compra”; fet que aguanta els preus de venda fins i tot si la demanda retrocedeix.
El coll d’ampolla de l’habitatge nou
Segons les dades de Trioteca, la immensa majoria de les noves hipoteques s’han concedit per adquirir habitatges de segona mà. Ja ho és, normalment; però la ràtio de finançament de pisos i cases noves s’ha reduït a la meitat en termes interanuals: el primer trimestre del 2025, d’acord amb el mediador, el 4,2% de les operacions es van concretar sobre actius de nova construcció. El 2026, el percentatge es va esfondrar fins al 2,5%. “Cada cop n’hi ha menys disponible”; lamenta Garriga. A parer de Bernardos, el problema és l’absència de nova construcció; “marginal” als seus ulls. “L’administració pública no farà habitatge, perquè no té prou capital; i els promotors privats tampoc, perquè estan sotmesos a moltes incerteses”, alerta. Per a l’economista, el problema es troba en una legislació excessivament garantista, així com una burocràcia excessiva que atura les llicències de construcció. “A ciutats com Barcelona, el permís pot trigar dos o més anys. Això fa que les empreses no vulguin problemes i marxin a invertir en una altra cosa”, critica.
En aquest sentit, tant el directiu com el professor conincideixen que el mercat d’habitatge es podria reduïr a curt termini, però que el crèdit continuarà disponible per als clients. “Tothom està buscant comprar, però la gent no troba habitatges. Els clients comencen a comprar-ne sobre plànol, sense veure els pisos”, relata. Garriga, per la seva banda, assegura la millor situació per als usuaris és accedir al crèdit tan bon punt hi hagi una opció atractiva al mercat. Fins i tot en un context més restrictiu pel que fa als interessos. “Hi ha bancs que estan rebaixant els tipus, perquè no es poden permetre perdre quota de mercat”, subratlla. I conclou: “El problema no és de crèdit. És d’oferta i demanda”.
