Catalunya lidera, amb un ample marge, l’adjudicació de programes dels fons europeus Next Generation a l’Estat espanyol. D’acord amb un informe publicat aquest dijous per EsadeEcPol, el seguiment d’economia política de l’escola de negocis barcelonina, el Principat ha rebut concessions provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per valor de 3.722 milions d’euros. Amb aquestes adjudicacions -que no necessàriament estan entregades o executades encara, com indiquen els autors del document- les empreses i entitats catalanes superen en uns 630 milions d’euros el segon territori amb millor rendiment, Andalusia, que s’ha quedat per sota dels 3.100 milions; i deixa molt enrere en termes absoluts tant la Comunitat de Madrid (2.475 milions) com el País Basc (1.619 milions). Val a dir que, si s’afegeixen criteris de població, Catalunya baixa una munió de posicions a la taula: el teixit econòmic català rep uns 479 euros en entregues per càpita, la desena posició entre els territoris de l’Estat, i molt lluny del País Basc, l’Aragó o les Balears, tots ells amb més de 700 euros per persona. Segons el document, aquesta escletxa “suggereix que l’efecte escala de les grans regions emmascara una distribució matisada” dels diners comunitaris
Segons l’informe elaborat pels experts d’Esade, les empreses catalanes guanyen a les de la resta de l’Estat en diversos àmbits econòmics. En concret, el Principat ha rebut 626 milions d’euros dedicats a iniciatives relacionades amb les infraestructures de gestió de l’aigua i els residus, quatre vegades més que qualsevol altre ecosistema pròxim. També treu el cap el ajudes a la manufactura (185 milions) i el comerç (337 milions).
Altres muntants destacats es registren en àmbits com les activitats professionals i tècniques, amb uns 220 milions d’euros mobilitzats, en línia amb el bon rendiment dels serveis a empreses al país en els darrers cursos. També en la construcció, que ha atret 961 milions d’euros de la UE, només superats pels 970 milions que ha aterrat Andalusia. Crida l’atenció que el teixit empresarial andalús hagi aconseguit superar el català en fons adjudicats per a projectes TIC (311 milions pels 231 milions que ha rebut el Principat); atès el domini de Barcelona i la regió metropolitana en l’economia digital i tecnològica.
Accelerada en l’adjudicació
D’acord amb l’estudi d’Esade, l’adjudicació de fons europeus ha anat molt més lenta del que es podria esperar. Entre el 2022 i el 2023 l’arribada al teixit econòmic va ser imperceptible, a hores d’ara s’han mobilitzat uns 63.000 milions d’euros vinculats a aquest mecanisme europeu, molt lluny dels més de 90.000 que s’han convocat en format de transferències a fons perdut. Pel que fa a la carpeta de préstecs, cal recordar que el govern espanyol va renunciar a uns 60.000 milions d’euros amb retorn, si fa no fa el 73% de tota la bossa de recursos que havia ofert la Comissió a l’Estat en aquest format.
Segons els experts d’Esade, haver superat el llindar dels 60.000 euros adjudicats suposa “un avenç substancial respecte d’exercicis anteriors”. Ara bé, cal recordar que l’agost del 2026 marca el final del programa de recuperació, i “el marge per absorbir els recursos pendents es fa més estret”. D’aquesta manera, les administracions locals hauran d’accelerar la concessió i l’execució de projectes per no deixar perdre els més de 27.000 milions europeus que encara no s’han col·locat. Els experts celebren, en aquest sentit, que l’Estat espanyol hagi deixat anar les regnes del repartimet públic, i que hagi confiat en les administracions territorials, que “ha demostrat una capacitat d’adaptació raonable” per accelerar el finançament de l’activitat econòmica.
L’informe detalla que el bon aprofitament dels fons dependrà amplament de la “capacitat d’absorció dels fons” que pugui tenir cada sector econòmic. És a dir, quant de temps triga una empresa o un segment de l’activitat a traslladar una concessió pública com aquesta a resultats operatius. En aquest sentit, el document lloa les empreses constructores, que han aconseguit “fan fluir amb més facilitat la inversió cap a obres tangibles”. Ara bé, en àmbits de rellevància social, com l’educació o la salut, amplament necessitats de renovacions estructurals, “continuen rebent assignacions marginals”.
En endavant, i a fi de garantir que els fons s’aprofiten com cal, els experts d’Esade recomanen “execucions d’emergència i tancament de resolucions”; tirar pel dret en projectes concrets per “evitar que els fons es perdin pel col·lapse administratiu en els darrers mesos”. Atès que les administracions acceleraran tant com puguin la concessió del finançament europeu, l’informe les insta a mobilitzar capital humà en unitats de suport tècnic de resposta ràpida que permetin actuar els municipis i territoris amb menor capacitat de gestió. També collen el govern espanyol perquè donin més via lliure als executius territorials perquè prenguin les decisions definitives, i així “eliminar qualsevol duplicitat que ajorni el flux de fons cap al teixit productiu”. “Els pròxims mesos seran decisions per determinar si aprofitem aquesta oportunitat històrica, o si una part dels recursos acaba sense executar o sense l’impacte transformador que va justificar-ne la mobilització”, conclouen.
