La pròxima pedra al camí del Govern per mantenir la precària majoria parlamentària que el sosté és el consorci d’inversions. El pròxim 28 d’abril, la proposició de llei, presentada per Esquerra Republicana de Catalunya, però amb el “suport” de l’executiu català i els ministeris de Transports i d’Hisenda, arribarà al Congrés dels Diputats sense garanties de reeixir. El nou òrgan és un dels puntals de l’acord d’investidura amb ERC que va portar Salvador Illa a la plaça Sant Jaume, i ha pres encara més rellevància arran del col·lapse de Rodalies. El caos a la mobilitat va ser el paroxisme, segons les organitzacions econòmiques representatives, de la deixadesa de l’Estat pel que fa a les inversions en les obres essencials del Principat. “Fa anys i panys que executem per sota del 50% del que es pressuposta, quan altres territoris executen més del 100%“, assenyala Josep Reyner, economista i autor de Dèficit fiscal, benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia. Dins l’abast del mecanisme, els experts consultats celebren la intenció -alguns, amb cert escepticisme- de treure de les mans de l’Estat les licitacions públiques en infraestructures; i traslladar-ne la responsabilitat a un organisme, com a mínim, parcialment català. “L’experiència ens demostra que la Generalitat té millor capacitat per executar inversions que l’Estat”, sentencia Carlos Puig de Travy, degà del col·legi d’economistes de Catalunya.
Durant la presentació del consorci, celebrada a la seu del Cercle d’Economia, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona Josep Santacreu, va assenyalar l’Estat com l’origen de les escletxes -literals- a vies i autopistes catalanes. “Si després de dècades no s’ha complert l’execució pressupostària -i, francament, hem anat a pitjor- hem de buscar una fórmula nova”, declarava Santacreu. D’ençà de l’accés de Pedro Sánchez a la Moncloa, és cert, el percentatge d’execució ha anat en tendència descendent: d’acord amb les dades de la Intervenció de l’Administració General de l’Estat, el 2021 l’Estat només va executar un 36% del muntant pressupostat al Principat; una xifra que va escalar fins al 43% el 2022 i fins al 45% el 2023. D’ara endavant, els càlculs oficials situen l’execució al voltant del mateix percentatge el 2024 i el 2025. Abans, en el darrer mandat de Mariano Rajoy, la ràtio es movia entre el 50 i el 60%. Val a dir que, sota l’executiu socialista, els muntants totals pressupostats han escalat amb força: l’últim any complet del Partit Popular a la Moncloa, es van preveure uns 1.300 milions d’euros en obres i actuacions al país; mentre que entre el 2021 i el 2024 la xifra va superar els 2.000 milions anuals. Ara bé, d’acord amb l’IGAE, el muntant efectivament executat va ser escassament superior, d’uns 150 milions de mitjana.
“Licitar i executar”
Des de l’executiu català atribueixen aquest desequilibri a la manca de planejament de les inversions. És a dir, el govern espanyol -d’un color i l’altre- pressupostava les obres sense tenir ben enllestides les seves planificacions. “Si atribuïm responsabilitats per les desenes de milions de dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya, la més gran la té el poc pressupost que s’hi ha dedicat. La segona, la baixa execució per part de l’Estat”, reflexiona el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat. El consorci, com indica Puig de Travy, té poc a dir en els muntants que el govern espanyol adjudiqui en els pressupostos generals de l’Estat a inversions catalanes. Per tant, la seva tasca se centra a millorar la segona pota. “La clau és qui tindrà la capacitat de licitar i tirar endavant les obres”, reitera el degà dels economistes catalans: sota el nou consorci, el braç executor de les intervencions serà una societat mercantil d’inversions. L’empresa, d’acord amb les comunicacions de la Generalitat, “s’ocuparà de la redacció d’estudis i projectes i l’execució de les obres que se li puguin encarregar”.
Amb aquesta nova eina, observen els experts consultats, es resol la “manca de capacitat administrativa de l’Estat”; i es millora la fiscalització de l’operativa. “Quan el control i l’operació depenien de l’Estat, no hi havia rendició de comptes; no passava res”, critica Puig de Travy. Per a Reyner, les habilitats logístiques de Madrid han estat un problema; però també ho ha estat la voluntat política. Segons l’economista, l’administració espanyola “no s’ha volgut preparar” per posar en marxa totes aquelles obres que necessitava el Principat. “Si s’hagués volgut preparar, ho hauria pogut fer perfectament”; com demostra, a ulls del president de la comissió d’Economia Catalana del CEC, el favoritisme que rep la comunitat autònoma madrilenya quan es tracta de portar a terme obres. “En el cas de la CAM, s’executa més del 100% gairebé cada any”; amb algunes xifres escandalosament superiors a les pressupostades, com ara l’any del 2023, quan es va multiplicar per tres el muntant previst.
La “sobirania” de l’Estat
Reyner, val a dir, es mostra escèptic davant la capacitat del Consorci d’activar les inversions necessàries. “Ja sabem com acaben aquestes coses”, dubta l’economista. Per al president de la comissió, la dependència pressupostària de l’Estat és una “paret” que amenaça de frenar la seva tasca. “Hi ha escletxes com per ser escèptic”, comenta. En primer lloc, malgrat que el consorci elaborarà un “pla plurianual d’inversions”, amb les obres prioritàries que necessita el Principat, “farà només les que se li encarreguin”. L’efectivitat de l’òrgan, a ulls de l’economista, “depèn bastant de la bona voluntat política” dels executius espanyols de torn. Recorda, en aquest sentit, la jurisprudència generada al voltant de la bescantada disposició addicional tercera de l’Estatut; la que marcava un objectiu d’inversions de l’Estat igual a l’aportació de Catalunya al PIB espanyol. La sentència del Tribunal Constitucional que va “aigualir” aquesta mesura estableix la “sobirania” completa de l’administració general sobre el seu finançament. “Si l’Estat vol dedicar totes les seves inversions a Ceuta, pot fer-ho. Cada cop es noten més les fronteres de la Constitució”, etziba Reyner. Amat posa el mateix mirall entre totes dues normes: “la disposició addicional tercera era fantàstica, i després, no es va aplicar mai”.
Puig de Travy, però, separa ambdues instàncies; i recorda que el consorci d’inversions es circumscriu exclusivament a l’execució de les obres, i no té cap atribució relacionada amb el pressupostos. “La capacitat pressupostària roman a l’Estat, però això és una altra lluita”, declara el degà dels economistes catalans. Hi veu, però, un avantatge respecte de la situació actual: treu capacitat de les mans dels ministeris del ram i les situa a la Generalitat. “L’estratègia d’inversions s’ha de consensuar, i la governança del model anirà amb el consorci”, sosté. Ara bé, la nova realitat, en cas que s’aprovi la llei, exigeix de més “feina” per part dels legisladors catalans. “S’obren noves oportunitats, però aquí s’haurà de treballar. El consorci pot resoldre coses si ho fem bé. S’han de demanar responsabilitats després”, exigeix l’economista. I conclou: “com hem de fer amb unes altres coses, haurem de negociar les inversions com a catalans, amb sentit estratègic de país”.
