La creixent indústria de la intel·ligència artificial s’ha convertit en el darrer camp de batalla geopolític entre els Estats Units i la Xina. Després d’anys de guerres comercials i estira-i-arronses pel control de la cadena de valor dels microxips, Pequín i Washington xoquen ara per l’entrenament, la programació, l’ús i la difusió dels seus models de llenguatge massius i altres eines vinculades amb la IA. El govern de Xi Jinping comença a activar mesures per garantir-se “l’autonomia tecnològica”, construint sinèrgies entre els prestadors de serveis automatitzats del país -com ara el famós LLM DeepSeek- i els gegants de la tecnologia mòbil i la computació local, especialment Huawei. Per la seva banda, l’administració de Donald Trump s’arma de batalles per la propietat intel·lectual per acusar el seu rival de robatoris industrials, mentre afavoreix les inversions encreuades entre els seus actors estratègics, amb aliats de l’escala d’Intel, Oracle o Alphabet -matriu de Google- al centre de l’equació.
El govern federal trumpista ha saltat al coll dels darrers desenvolupaments de la indústria de la IA a la Xina amb un atac legal contra diverses companyies especialitzades, amb DeepSeek com a víctima preferida. Segons ha avançat l’agència Reuters, el departament d’Estat que dirigeix l’ultraconservador Marco Rubio ha encetat una investigació per suposades infraccions de les normes de propietat intel·lectual contra una munió d’actors del sector. En una comunicació interna, l’equip de Rubio expressa “preocupacions per l’ús i destil·lació dels models d’IA nord-americans” per part dels seus enemics econòmics. Les acusacions del Departament apunten que les empreses xineses estarien fent servir continguts generats per les IAs americanes, com el ChatGPT d’OpenAI o el Claude d’Anthropic, per entrenar els seus models; un procediment que abaratiria substancialment els costos d’estudi de DeepSeek i el seu ecosistema. Les al·legacions han estat desmentides per les autoritats xineses, que consideres que “no tenen fonament” i són únicament un “atac deliberat contra el progrés i desenvolupament xinès” en les altes tecnologies.
Mentre l’administració ataca els rivals, les empreses nord-americanes del món tecnològic continuen amb les seves inversions gegantines en plataformes i infraestructures dedicades a la IA. Anthropic, l’empresa creada per extècnics d’OpenAI, ha anunciat un nou finançament de fins a 40.000 milions de dòlars compromès per Alphabet, la matriu de Google. El contracte assegura 10.000 milions immediats a l’emergent encarregada de Claude, i uns altres 30.000 milions si el seu model assoleix els objectius pactats entre totes dues corporacions. Anthropic, val a dir, és una de les firmes més ben posicionades per establir-se entre les guanyadores de la cursa de la IA, i ha multiplicat per tres els seus ingressos en només tres mesos: enguany ja ha facturat més de 30.000 milions de dòlars, pels 9.000 milions en què es va quedar en tot l’any 2025. En els darrers mesos, ha aconseguit diversos contractes amb corporacions de l’escala de Broadcom o CoreWeave per assegurar-se la capacitat de computació necessària per als seus projectes d’IA.
La propietària de Claude no és l’única firma nord-americana que ha vist com es disparava la seva activitat gràcies al boom del sector, que continua ben entrat el 2026. Intel, una de les grans fabricants de microxips del planeta, havia caigut en desgràcia en els darrers cursos per la percepció del mercat que s’estava quedant enrere respecte de competidores com la taiwanesa TSMC o la koreana Samsung. Enguany, però, ha vist com les seves accions s’han disparat un 28%, fins a una capitalització superior als 400.000 milions de dòlars, gràcies a les esperades inversions massives en nous centres de dades, que augmentaran la demanda de la mena de productes que ofereix la multinacional que dirigeix el sino-americà Lip Bu-Tan. Entre altres inversions al voltant d’Intel, destaca la d’un dels aliats més aferrissats de Donald Trump al món tecnològic, el magnat Larry Ellison, i la seva joia de la corona, Oracle. Només aquesta setmana, l’històric de Silicon Valley s’ha assegurat una inversió de 16.000 milions de dòlars per construir un nou centre de dades a Michigan. A aquests muntants s’han d’afegir altres apostes massives, com la de la mateixa Anthropic, que assegura que dedicarà 50.000 milions el 2026 a la infraestructura per a la IA als Estats Units.
La resposta xinesa
Més enllà del combat amb les denúncies nord-americanes, la indústria xinesa de la IA està replicant l’estratègia del seu competidor d’apostes ingents pela infraestructura. Parteixen, però, amb un avantatge: la vigilància estatal sobre bona part de les empreses de la cadena de valor, des dels centres de dades fins als dispositius mòbils, permet planificar el desenvolupament i adaptar les inversions a les capacitats reals del país i els consumidors. Sense anar més lluny, DeepSeek ha revelat aquesta setmana un nou model d’IA que està específicament optimitzat per als xips de Huawei, en una passa de gegant cap a l’autonomia industrial de Pequín respecte dels EUA.
L’aplicació xinesa patia, a ulls del mercat, d’una dependència excessiva dels productes d’una de les firmes de bandera dels EUA, com és Nvidia. Ara, amb l’adaptació a la microcomputació local, talla els lligams amb el gegant de Jensen Huang. Es tracta d’un escenari penós, a ulls del directiu, perquè impedeix que la Casa Blanca pugui sancionar o controlar l’avenç tecnològic del seu gran rival geopolític, com estava fent fins ara. En declaracions a principis d’abril, el CEO d’Nvidia va arribar a assegurar que “el dia que DeepSeek surti primer a Huawei, serà un resultat terrible per a la nació”. L’anunci, a més, ha servit per disparar la cotització de les fabricants xineses de microxips, que van tancar la setmana amb rallies del 15%, en el cas de Huahong Semiconductor, i del 10% per a SMIC.
El xoc, cada cop més explícit entre les parts, ha provocat que moltes empreses del sector busquin espais neutrals a on fer negoci amb tecnologies d’ambdues bandes. Segons diverses veus sectorials han declarat a l’agència Reuters, el bastió triat és Singapur, un indret històricament apreciat pel capital per la seva capacitat de mantenir certa distància de Washington i Pequín sense renunciar a abraçar les principals operadores tecnològiques. Segons declarava el CEO del hedge fund Kamet Capital, Kerry Goth, a l’agència, suposa un “indret còmode” per a totes aquelles iniciatives que busquin superar la guerra de trinxeres; incloses empreses de tots dos bàndols centrades a expandir-se més enllà de les seves fronteres polítiques. Això ha obert la porta a inversors de Singapur per afegir-se a algunes de les grans operacions dels últims anys: de fet, la darrera ronda d’inversió d’Anthropic, valorada en uns 30.000 milions de dòlars, la va liderar el fons sobirà de la ciutat-estat, GIC.
