La gran banca ha constat entre els segments de l’Ibex més vulnerables a les sacsejades al mercat que ha provocat la guerra a l’Iran. El Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell, Unicaja i Bankinter consten entre els valors que més s’han enfonsat amb les males notícies sortides de l’Orient Mitjà; i dels que millor rebien els globus sonda del president dels Estats Units, Donald Trump, assenyalant a possibilitats de pau a curt termini. Les entitats s’acosten al seu primer període de resultats del 2026, corresponent al primer trimestre de l’any, amb un entorn econòmic pres per la por als estralls del conflicte. Ho fan, però, tremolant menys que altres segments de la borsa, com les aerolínies o la indústria pesant: d’acord amb els càlculs de l’agència nord-americana Bloomberg, els sis bancs del selectiu espanyol tornaran a batre el seu rècord agregat, amb uns 8.600 milions d’euros de benefici entre el gener i el maig. Es tracta, si fa no fa, d’un increment d’uns 160 milions d’euros respecte del mateix període del 2025, en línia amb l’esperada “estabilització” de les rendes financeres després d’anys històricament reeixits. Segons diverses veus del mercat, els balanços deixaran xifres “sense sorpreses”, i amb una tendència “sòlida” que tornaria a encapsular atrapar una activitat creditícia que havia esclatat en els darrers dos cursos. Tampoc es noten, o no encara, “senyals de deteriorament en les principals mètriques” per les batzegades geopolítiques. “Hi haurà caigudes moderades del marge d’interessos respecte del quart trimestre del 2025, però la xifra avançarà en termes interanuals“, preveu l’experta del banc Renta 4, Núria Álvarez.
La mateixa lectura fan els observadors internacionals. En un recent informe, el banc nord-americà d’inversió Jefferies considera que “no hi haurà traça de la guerra a l’Iran” als resultats de la gran banca espanyola en el primer trimestre. Les entitats de l’Ibex, apunta el document, “semblen resistents al context geopolític local, amb una economia local relativament aïllada i un perfil de creixement atractiu en comparació amb la resta d’Europa”. El capital, doncs, sembla acceptar les premisses que posen sobre la taula els organismes econòmics internacionals, com ara l’FMI o el Banc Mundial, que mantenen previsions estables per a l’economia espanyola en els pròxims mesos. La Moncloa, per via del ministre d’Economia Carlos Cuerpo, ja ha avisat aquest dilluns que retallarà lleugerament les seves previsions de creixement per al present any, però els càlculs nord-americans indiquen que només ho faria en entre una i dues dècimes, una rebaixa poc significativa si es compara amb els impactes potencials del conflicte a l’Orient Mitjà.
D’aquesta manera, d’acord amb els càlculs de Renta 4, quatre dels sis bancs de l’Ibex tancaran el mes de març amb beneficis superiors als del mateix període del 2025. El creixement més explosiu, d’acord amb els càlculs d’Álvarez, el registrarà el Santander, amb un benefici estimat de 3.788 milions d’euros, un 20% més que entre el gener i el març del curs passat, gràcies a una expansió del 3% del marge d’interessos (10.901 milions) i una millora del 5% en les comissions netes (6.424 milions). En termes absoluts, d’acord amb l’informe elaborat per Álvarez, el segueix de lluny el BBVA, amb un benefici esperat de 2.800 milions d’euros; dels quals uns 991 milions partirien del negoci espanyol. En paral·lel, el marge d’interessos que s’elevaria uns 900 milions d’euros any a any, fins als 7.200 milions.
Retallades en els bancs catalans
Les dues entitats d’origen català, per la seva banda, projecten trimestres més modestos, d’acord amb els càlculs de Renta 4. De fet, el benefici net atribuït tant de CaixaBank com del Sabadell cauria lleugerament si es compara amb el primer trimestre del 2025. EN el cas del banc que presideix Tomás Muniesa, retrocediria uns 50 milions d’euros en 12 mesos, fins als 1.478 milions nets, un 3% menys. Segons Álvarez, el causant seria l’apreciació de la cartera hipotecària variable, en un sector en què CaixaBank ha fet més esforços que els seus competidors per mantenir la quota de mercat.
Finalment, el Sabadell podria caure amb força any a any, amb un retrocés d’uns 60 milions d’euros, que es traduiria en un 15% menys de resultat brut. Cal recordar que, en general, el primer trimestre de tots els cursos és un període lent per a la banca espanyola; i els de Josep Oliu ho patirien, especialment, amb una “menor aportació del negoci internacional i volums més dèbils per culpa de l’estacionalitat”. També s’espera una lleugera retallada de l’activitat, amb una caiguda d’uns 7 milions d’euros en comissions netes, fins als 315 milions en els tres primers mesos de l’any. La patacada podria estar molt relacionada amb l’estat de les coses durant els tres primers mesos del 2025: en plena OPA hostil del BBVA; la cúpula que llavors capitanejava César González-Bueno es va concentrar a accelerar el negoci. “És possible que la baixada respongui en part a l’OPA. Moltes companyies en aquesta situació concentren els esforços en un trimestre complet, i avancen o ajornen operacions segons els interessi”, descriu l’analista d’XTB Javier Cabrera.
Perill per al segon trimestre
L’exposició de la banca als mals econòmics de la guerra a l’Iran ha estat intensa, recorden els analistes consultats; però també molt curta, com a mínim en el marc del primer trimestre. La guerra va esclatar el 28 de febrer i, durant les primeres setmanes, el mercat assumia una ofensiva curta, com les que ja va enviar el mateix Trump a la regió durant el 2025. Així, el llast sobre els balanços de la banca ha aparegut en la segona meitat del mes de març, i no ha estat capaç de “tirar per la borda tot el trimestre”, assegura Cabrera. Similar és la lectura d’Álvarez, que crida a observar i esperar els càlculs que faran les sis entitats. En tot el sector, l’atenció en les presentacions de resultats “se centrarà en el potencial impacte de la guerra en l’evolució del crèdit” a partir de la primavera. Cabrera, en aquest sentit, mostra “dubtes” sobre la capacitat de les entitats espanyoles de mantenir el ritme en cas que el conflicte s’allargui molt més enllà del mes de maig.
“Si la pròxima setmana s’arriba a un acord, els preus ja afectaran, però només s’haurà perdut un mes. Però hi ha ingredients per a una caiguda forta si la inestabilitat es cronifica”, analitza. Des de Jefferies, però, aporten una visió alternativa: si la guerra continua activa a l’entrada de l’estiu, els bancs centrals no tindran més remei que enfrontar les tendències inflacionistes que ja han aparegut tant a Europa com als Estats Units amb pujades de tipus d’interès. La banca espanyola, pel caràcter del seu negoci, és “molt sensible” a l’encariment del crèdit; fins al punt que una pujada d’un 1% en la ràtio de préstec a la Unió impacta al voltant d’un 5% del marge d’interessos de cada companyia. Tot i això, afegeixen els experts nord-americans, la millora dels guanys per operació es podria veure esmorteïda per “uns volums de crèdit més dèbils”, ancorats per la desconfiança dels consumidors en l’entorn macroeconòmic. Amb tot, el capital manté una certa confiança, especialment vista l’aproximació prudent que estan prenent els bancs centrals a banda i banda de l’Atlàntic. “Si el BCE i la Fed encara no han apujat els tipus, és que pensen que poden esperar”, considera Cabrera; que no veu encara escletxes estructurals en l’entramat financer global.
