La guerra a l’Iran ha trastocat totes les previsions econòmiques per al 2026. Quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va seguir les demandes del seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, que el va arrossegar al seu conflicte amb els aiatol·làs, els principals analistes financers alertaven que un conflicte ràpid podria ser inofensiu; però que una guerra de mesos suposaria un risc estructural per a tota l’activitat econòmica comunitària. La primera víctima ha estat l’estabilitat de preus: tant la inflació als 27 com a Catalunya s’ha disparat, fins al 2,6% i el 3,1% respectivament, lluny de l’objectiu monetari del 2% del Banc Central Europeu. Tots els càlculs des del gener, que fins i tot albiraven una retallada dels tipus d’interès durant el curs, han quedat antiquats, i el mercat ja assumeix que l’únic moviment que ordenarà Frankfurt en els pròxims mesos serà alcista. L’Euríbor, que “fa els deures abans de temps”, ha reprès la tendència alcista, i ja frega el 2,8%. La ràtio comunitària de préstecs interbancaris, que marca el ritme dels interessos de les hipoteques, escala amb les previsions del preu del crèdit; i el nou increment indica que la banca dels 27 assumeix un finançament més car de forma imminent. Segons l’enquesta mensual als economistes europeus de l’agència Reuters, però, la pujada de tipus no és imminent: la pròxima setmana, quan els governadors dels bancs centrals de l’Eurozona es reuneixin, mantindran els tipus intactes; i deixen la pólvora seca per disparar el pròxim 11 de juny, a l’espera d’una resolució del conflicte a l’Orient Mitjà que permeti una normalitat monetària duradora.
D’acord amb el sondatge de l’agència europea, els economistes de la Unió esperen que la reunió del pròxim dijous serveixi per mantenir els tipus congelats. Els indicadors de preus, raonen els experts, ja podrien servir per implementar una pujada; però els governadors estatals estarien guardant la roba per donar temps a la fràgil treva que regna ara mateix entre els EUA i l’Iran abans de prendre mesures dràstiques. Cal recordar que el preu del petroli s’ha disparat respecte de les darreres setmanes del febrer, i tant el barril Brent com el West Texas Intermediate -les referències europea i nord-americana dels futurs del cru- volten els 100 dòlars. Ara bé, segons es desprenia de les actes de la darrera reunió del consell de govern del BCE, encara no es detecten efectes inflacionistes de segona ronda. És a dir, el motor de l’encariment general són encara les energies i els derivats del petroli; però no s’ha traslladat de forma estructural a la resta de la cistella de la compra. De fet, els observadors financers consideren que el moviment del banc central serviria, precisament, per prevenir contra aquesta mena d’efectes: si s’apugen els tipus massa aviat, Frankfurt es quedaria sense respostes viables a una nova onada d’increments de l’IPC.
L’expectativa és, doncs, que la pujada arribi el pròxim 11 de juny, quan els governadors celebrin la seva cinquena reunió de l’any. L’encariment del crèdit seria, a ulls de la majoria dels economistes consultats per Reuters, lleuger, de 25 punts bàsics. Així, la ràtio de dipòsits es quedaria en el 2,25%, encara en un llindar assumible per a l’entorn econòmic europeu. Val a dir que l’enquesta revela poc consens a aquest respecte: dels 85 experts que l’han respost, només 44 consideren que els tipus pujaran a les portes de l’estiu, mentre que uns altres 35 opinen, encara, que no hi haurà pujades durant tot el 2026. L’argument dels defensors de la flexibilitat monetària és que un moviment conservador massa abrupte podria enfonsar les ja minses previsions de creixement per a moltes economies europees. Sense anar més lluny, els càlculs de creixement del PIB alemany i francès per al 2026 s’han enfonsat en les darreres setmanes, fins al 0,7 i el 0,9% respectivament; mentre que el corresponent al conjunt dels 27 ha caigut tres dècimes, fins al 0,9% en l’acumulat del curs.
Els governadors eviten donar pistes
Mentrestant, els governadors nacionals s’han aferrat a la certesa a curt termini per esquivar qualsevol pregunta sobre els tipus d’interès en la segona meitat de l’any. Val a dir que fins i tot els representants que més reivindiquen una política de crèdit barat han obert la porta a pujades a partir de l’estiu. És el cas del president del Banc de Grècia, Yannis Stournaras, considerat com un dels coloms monetaris del consell de govern. En una intervenció al Fòrum Econòmic de Delfos, el banquer hel·lènic ha alertat que “si cal, actuarem immediatament”. Ara bé, sosté que “totes les estimacions a curt termini indiquen que la inflació, de moment, podria estar per sota de l’esperat”. Per tant, advoca per esperar els desenvolupaments del conflicte a l’Orient Mitjà abans de moure el timó de la política monetària del continent. Similar ha estat la posició del dirigent lituà, Gediminas Simkus, que ha estat encara més taxatiu: “no hem d’augmentar els tipus d’interès en la reunió de l’abril”, ha sentenciat.
Els membres més conservadors del consell, però, s’han deixat les portes obertes de bat a bat a encarir els diners a la Unió Europea. La mateixa presidenta de l’organisme, Christine Lagarde, ha evitat en les seves declaracions qualsevol certesa futura, i s’ha negat a “comprometre’s” amb cap senda monetària. “Estem decidits a garantir que la inflació s’estabilitzi de nou en l’objectiu del 2%”, va etzibar la passada setmana; una declaració que el mercat ha llegit com una promesa de tipus més alts. Per altra banda, l’economista en cap del banc central, l’irlandès Philip Lane, ha reivindicat un full de ruta passiu fins que la guerra ofereixi més certeses. “Ningú sap quant durarà la situació, i dubto que la pròxima setmana hi hagi claredat al respecte”, ha argumentat. Amb tot, els economistes europeus esperen amb especial expectació la roda de premsa tradicional de Lagarde, que ofereix després de cada reunió. Llavors, sostenen els experts, l’exministra de finances francesa oferirà “indicacions” sobre com es podrà comportar el BCE a principis del mes de juny.
