El 2025 de l’ecosistema start-up català -barceloní, majoritàriament- consta entre els millors cursos en el record recent del món innovador. La xarxa emergent del Principat va tancar el curs passat superant les 2.400 empreses innovadores, un 5,2% més que l’any anterior, i el màxim de la seva història, segons les dades del departament d’Empresa i Treball que dirigeix Miquel Sàmper. L’avenç és més que sòlid: l’increment de més de cinc punts percentuals comunicat pel conseller queda molt a prop de l’any dels rècords, el 2022, quan el capital i la iniciativa privada fluïen sense aturador a la sortida de la pandèmia. Llavors, el teixit català de tecnològiques de nova creació es va expandir un 6,3%. En el camí fins al 2030, que, com recordava Sàmper, és la frontera que l’executiu català s’ha marcat per arribar a les 3.000 start-ups, el sector esperava que el 2026 fos un any “de màxims històrics, pròxim als millors“; gràcies als bons fonaments de negoci i als avenços en finançament i transferència de coneixement que ha registrat Catalunya en els darrers anys. “Aquella, però, era la perspectiva que teníem abans de la guerra a l’Orient Mitjà”, indica en conversa amb Món Economia Pol Font, president de la xarxa de business angels EconomistesBAN, del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i Co-Founder & Managing Partner de l’agència de valors Addenda Capital, una de les firmes més establertes del seu segment a Barcelona. Les bombes a l’Iran, doncs, amenacen el bon ritme de les benzineres, de la indústria pesant, de les aerolínies, i també dels emprenedors tecnològics. “Veníem amb optimisme, però l’hem deixat en stand by. Ara estem encreuant els dits“, declara Font.
La gran amenaça que albiren les empreses emergents és eminentment econòmica, i està alineada amb una de les debilitats que té no només Catalunya, sinó tota Europa, respecte de les regions competidores del planeta: el finançament. Després d’haver assolit els objectius de desinflació, amb l’IPC estable al voltant del 2% durant tota la segona meitat del 2025, tot feia preveure una estabilitat de tipus d’interès. Diversos actors del mercat, de fet, van arribar a defensar baixades del preu dels diners, un moviment que hauria servit per revifar el flux de crèdit als 27 i reactivar l’economia. Amb el conflicte ja viu durant prop de dos mesos, la inflació s’ha disparat al continent, i ja frega el 3,5%, molt lluny dels objectius monetaris del BCE, fet que fa albirar una pujada de tipus d’interès que, contra tot el que es preveia, escanyarà l’accés a finançament, fent-lo substancialment més car. A més, segons assenyala Font, la incertesa és molt mala aliada dels inversors. “Amb independència de si els tipus d’interès tenen o no vocació de pujada, per invertir les expectatives econòmiques han de ser bones. Si no, malament rai“, alerta.
El finançament ha estat, històricament, un dels punts baixos de la realitat innovadora del Principat. D’acord amb les dades d’Empresa i Treball, el 2025 les emergents catalanes van captar uns 1.130 milions d’euros, el tercer millor registre de la història, per darrere dels prop de 1.700 milions aixecats el 2021 i els 1.580 milions del 2022. En comparació, d’acord amb les xifres anuals que registra la iniciativa Start-up Heatmap Europe, que analitza el rendiment de les emergents a les principals ciutats comunitàries, Berlin ha fregat els 4.000 milions d’euros de mitjana en el darrer quinquenni; pels 1.300 milions que s’ha garantit Amsterdam o els inabastables 7.500 milions registrats per les emergents de París. La competència és llunyana, però la tendència interna revela que s’ha recorregut un camí sòlid. “Barcelona es manté, i ja és un èxit que es mantingui. Entre el 2020 i el 2024 hem arribat als 6.000 milions d’euros de finançament, més del doble que el quinquenni anterior. Sempre es pot anar millor, però no anant enrere, podem estar satisfets“, assegura Font.
Créixer més enllà del 2026
La comparació amb la resta de places europees, a parer del president d’EconomistesBAN, és “una qüestió de concurrència”. Les iniciatives emprenedores catalanes que busquen finançament es troben “menys portes a on picar” que a altres ciutats del continent. Fora del Principat -i de l’Estat-, l’expert assenyala que “hi ha més venture capitals i, per tant, més oferta de diners”. El greuge comparatiu, doncs, es farà més gran si els problemes de la guerra empitjoren: Barcelona tindrà més difícil finançar-se perquè té menys capital a l’abast i, a més, el que té serà més car. De les 12 firmes de capital risc més actives dels 27, segons recull el portal especialitzat Visible VC, cinc són a Londres, dues a Berlín -més una a Bonn-, dues més a París, i la resta es distribueixen entre altres capitals rellevants, com Bucarest. Cap d’elles, però, opera des de Barcelona. Aquest forat és problemàtic en dos sentits: en primer lloc, perquè les portes locals són “necessàries i importants” per a projectes en fase de planejament; per a aquelles rondes primerenques que serveixen per engegar les empreses innovadores. I, en segon lloc, perquè aixeca substancialment l’exigència per a aquelles companyies que, amb un negoci ja fonamentat, busquin capital per fer el salt cap a l’estratosfera scale-up. A Catalunya, es dona sovint que “un projecte que està començant no té recursos per fer un roadshow i ensenyar-se a capital forà”, lamenta Font.
Per a l’expert, les limitacions de Barcelona en aquest àmbit tenen múltiples explicacions. Per una banda, una manca d'”educació financera”, que limita els àmbits d’actuació en què es mouen els estalviadors del principat. Amb un millor coneixement de les possibilitats del capital, assenyala, l’estalvi podria sortir de “les posicions molt conservadores” en què sol aterrar, ara per ara, i accedir a mercats de més risc, però també de més potencial. Caldria, a més, “menor fricció reguladora” per evitar la burocràcia a aquells potencials inversors que sí que s’hi vulguin dedicar. “Però això és un mal endèmic, que pateix no només la inversió en start-ups, sinó tota l’economia”, postil·la. Sobre aquestes dues potes, es podria dinamitzar un sistema amb “més individus, famílies, family offices i empreses capaces d’invertir”. Font posa el focus especialment en les pimes, més que majoritàries al Principat i a la capital, i que podrien “prendre consciència que aproximant-se al món de la inversió poden, ells mateixos, incorporar projectes innovadors”. Amb tot, reivindica el camí que ja s’ha fet, i sosté que el capital disponible “ha crescut i molt” en els darrers anys; però que, per arribar als nivells d’altres places financeres, “cal ritme i progrés”.
Qui rep la inversió?
Barcelona, d’ençà de la pandèmia, s’ha tornat un gran centre operatiu per a les tecnologies de la salut. Al voltant dels ecosistemes innovadors dels hospitals de la capital, així com d’organitzacions com el Tech Barcelona o el BioCat, el healthtech s’acosta, d’acord amb les dades de la Generalitat, a un terç de tots els nous projectes registrats. El sector veu una explicació clara en la sortida de la pandèmia: en un moment d’auge de la preocupació per la salut, les companyies amb un component mèdic són més atractives per al capital. Ara, en plena crisi energètica i logística, és probable que s’afegeixin nous perfils a l’equació. Guanyaran terreny, per al bussiness angel, els “projectes d’emprenedoria que puguin posar en valors qüestions que adrecin les dificultats actuals”; com ara innovacions relacionades amb la indústria aeronàutica o amb el turisme local. “Mentre que aquells projectes que puguin veure’s directament afectats per la mala maror de l’entorn, tindran un hàndicap addicional”, complementa.
La firma que dirigeix Font, val a dir, té una “tracció transversal”, i rep “projectes de tots els sectors”. Tot i això, la tecnologia profunda i la intel·ligència artificial han esdevingut una constant en els darrers anys. En l’últim curs, de fet, un 60% de les noves emergents endegades al Principat mostraven un alt component tecnològic, amb eines pròpies de la indústria 4.0 com la mateixa IA, el cloud computing o la sensòrica. En aquest subsector, Barcelona, d’acord amb l’estudi Global Location Trends 2025 del gegant de la informàtica IBM, té un potencial punter a la UE en captació d’inversions en IA; i al planeta només la superen Londres i Singapur. La ciutat està, doncs, ben adaptada al camí que ha de venir. I, si bé està congelat, l’optimisme roman ben viu. “Els costos de finançament i l’empitjorament d’expectatives farà que els inversors reavaluïn els seus riscos. Però hem entrat a l’any bé, amb bones expectatives”, raona l’expert.
