D’ençà del 2 d’abril del 2025, el conegut com a Dia de l’Alliberament, els inversors han hagut d’acostumar-se a un món nou. Quan el president dels Estats Units Donald Trump va llançar la seva primera bomba al mercat en forma d’aranzels universals, la borsa va entrar en una muntanya russa de valor, amb patacades diàries i recuperacions fortuïtes, amb poca explicació per a qui no consulta certs racons d’internet. El mandatari, amb certa consciència, ha encès o deprimit els esperits dels principals selectius borsaris del planeta amb piulades, declaracions a peu dret i converses dins l’avió presidencial. Amb els mesos, però, els inversors han aconseguit dibuixar una tendència: ja en els primers mesos de les guerres aranzelàries, el president llançava un missatge incendiari a tall de globus sonda -per exemple, l’amenaça de disparar els impostos a les importacions farmacèutiques fins al 200%- només per, unes hores després, acovardir-se i tirar enrere la decisió. Aquest comportament li ha guanyat el malnom, en els passadissos de Wall Street, de TACO, o “Trump Always Chickens Out“; la certesa que el mandatari farà “la gallina” poc després de llançar alguna de les seves propostes més extremes. En els pitjors moments econòmics de la seva administració, hi ha qui s’ha enriquit gràcies al TACO: accionistes que compren títols d’empreses deprimides per un escarafall del Despatx Oval, esperen que Trump es faci enrere, i desfan la posició quan el valor es reverteix. L’estratègia d’inversió s’ha popularitzat tant que ja ha estat, fins i tot, batejada: TACO Trade.
Segons indiquen diversos analistes de mercats, la tendència va estar ben viva durant el 2025, amb les batzegades aranzelàries, els compromisos retirats i els acords a última hora de Trump amb diversos socis comercials. Ara bé, molta part del capital no ho percebia com una nova realitat estable -com a mínim, mentre Trump romangués a la Casa Blanca-, sinó com un signe d’inestabilitat momentània que acabaria desapareixent i ajustant els beneficis dels apostadors més curtterministes. Això va fer que “molts inversors perdessin les pujades de l’any passat”.
Ara, capaços de navegar les onades borsàries de la guerra a l’Iran, “no volen repetir l’error”, segons comenta Manuel Pinto, expert de la firma d’anàlisi XTB. En aquest sentit, després de qualsevol declaració obertament agressiva de Trump -com ara quan va amenaçar de “destruir tota la civilització iraniana en una nit”, sense cap fet que ho fonamentés- accelera el TACO Trade. Lluny de ficar la por als accionistes, els escarafalls del mandatari “generen un gran interès”, perquè les grans carteres agafen posicions generals amb cada caiguda de valor, i guanyen milions quan la Casa Blanca es fa enrere i els selectius s’estabilitzen.
TACO al petroli
El TACO Trade no només ha aplicat, però, a la renda variable. En una guerra a l’Iran marcada pel daltabaix energètic arran del tancament de l’estret d’Ormuz, que concentra el 25% del trànsit mundial de petroli, els futurs del cru han estat laz víctima preferida dels inversors que esperen el chicken out. Només dues setmanes després de l’inici del conflicte, amb el barril West Texas per sobre dels 100 dòlars -en màxims de prop de tres anys- Trump va concedir una entrevista a la cadena aliada CBS, propietat del bilionari Larry Ellison, per oferir novetats bèl·liques.
Uns minuts abans de les declaracions, múltiples inversors van fer vendes molt agressives de futurs petroliers amb el valor en màxims, embutxacant-se milions de dòlars. Llavors, el mandatari va assegurar -també sense fonament, com s’ha pogut comprovar amb el pas de les setmanes- que “la guerra estava pràcticament acabada”. En aquell punt, els futurs petroliers es van esfondrar, amb un pànic venedor dels capitals que hi havien entrat poc abans a l’espera de pujades encara més intenses. La tendència és tan clara que diverses veus polítiques han arribat a acusar la Casa Blanca de manipular conscientment el mercat a favor dels seus interessos. La realitat, però, és que el TACO Trade funciona.
“El futur a truth social”
Trump, val a dir, és més que conscient dels efectes que les seves declaracions tenen sobre els mercats; i també deixa que les tendències borsàries modulin la seva acció política. Segons la lectura de la firma d’anàlisi financera Intacapital Swiss, la inversió TACO té tres estadis marcats: primer, un xoc immediat, quan “el president Trump fa un anunci excessiu, com els aranzels o atacs militars”. Aquí es mobilitzen els inversors, que aprofiten les fugides en massa de les posicions més procícliques o més afectades per la declaració i compren actius. Davant la pressió econòmica, però, el Despatx Oval tremola i recull el globus sonda; o, sovint, rebaixa substancialment les seves ambicions. O, en altres instàncies, el seu interlocutor -en aquest cas, l’Iran- el desmenteix. Així, la borsa rebota, eufòrica, i els inversors que van aprofitar la part baixa del TACO poden sortir amb guanys generosos. “El president es retira de les seves apostes i, com a resultat, la borsa puja, o els futurs petroliers cauen. El TACO ha tornat i, amb els mercats amb tanta volatilitat, els inversors poden començar a llegir el futur a les publicacions de Truth Social”, apunta la gestora suïssa.
En aquest sentit, els analistes han vist com les eines de diagnòstic financer cauen a un segon esglaó de prioritat, per sota del sentiment general dels inversors. De fet, a ulls de Pinto, la borsa roman eufòrica en bona mesura gràcies a aquest TACO trade, i a les lectures generals que el capital fa dels moviments de Trump. La renda variable, assegura, viu en una bombolla, aliena al seu entorn material. “Per una banda, la borsa creix per l’optimisme, la liquiditat i el FOMO. Per altra, l’entorn macro és molt complex, marcat per les tensions energètiques, la incertesa bèl·lica i unes perspectives de creixement fràgils”, reglexiona. D’aquesta manera, el futur immediat dels accionistas dependrà de quin factor guanyi més pes: o bé les tensions a l’economia real, o bé els cicles trumpistes d’eufòria i depressió. “La clau no és només què passa, sinó quina narrativa s’acaba imposant. Dues realitats no poden conviure de forma indefinida”, conclou Pinto.
