La reforma del reglament que se sotmetrà a votació del ple de la Cambra de Comerç aquest dijous, 16 de juliol, que planteja multiplicar de dues a deu les vocalies reservades a les empreses de major aportació econòmica, ha convertit aquest ens empresarial en un dels escenaris de poder més interessants de l’economia catalana. Oficialment, el debat gira al voltant de la representativitat de la gran empresa, que a parer del Comitè Executiu que presideix Josep Santacreu és insuficient. A la pràctica, la qüestió de fons de les cadires de plata és una altra: qui controlarà la principal institució empresarial de Barcelona en els pròxims anys, és a dir, en quina mesura les grans empreses que hagin pagat per tenir vot alteraran el resultat de les eleccions a la Cambra la tardor del 2027.
Amb més de 450.000 electors (autònoms i empreses censades a la seva demarcació), la Cambra de Comerç és una plataforma d’influència econòmica, institucional i política. Les seves posicions sobre infraestructures, fiscalitat, internacionalització o model econòmic són escoltades per governs, patronals, sindicats i grans corporacions. Aquesta influència explica que la composició del seu ple sigui objecte d’una disputa permanent.
Els quatre grans blocs de poder
Sobre el paper, cadascun dels 60 membres del ple disposen d’un vot. Però el poder s’articula a través de diversos cercles d’influència. El primer és el nucli institucional, format per la presidència, les vicepresidències i la resta de membres del Comitè Executiu. En total, 12 membres. És l’espai des d’on es fixa l’agenda, es negocien consensos i es prenen les decisions estratègiques, i des d’on es fan les propostes d’acords que se sotmetran al ple. La presidència de Josep Santacreu ha consolidat una majoria àmplia i transversal que integra representants de grans empreses, empresa familiar, patronals i sectors professionals.
Un segon cercle el formen les patronals empresarials. Tot i que Foment del Treball i Pimec només disposen de sis vocalies al ple, escollides per consens i repartides al 50%, el seu pes polític és superior al que indiquen els números. Les dues patronals tenen una elevada capacitat de coordinació, presència en els òrgans executius (4 d’ells) i una interlocució privilegiada amb les administracions públiques.
El tercer bloc és el de les grans empreses i corporacions, que sovint fa intersecció amb el segon bloc de les patronals. Directius vinculats a grups financers, industrials, asseguradors o de serveis disposen sovint d’una influència que va més enllà de l’activitat cameral. No només representen empreses amb una gran capacitat econòmica, sinó que formen part de xarxes de relació que connecten la Cambra de Comerç amb els principals centres de decisió del país. Encara que no actuen necessàriament com un bloc homogeni, comparteixen interessos en qüestions com la competitivitat, les infraestructures, la internacionalització o la seguretat jurídica. Si la reforma tira endavant i es passa de 2 -CriteriaCaixa i RACC- a 10 cadires de plata, aquest tercer bloc deixarà de ser un actor secundari i passarà a tenir una dimensió institucional pròpia. Seria un nou centre de gravetat dins del Ple, reforçant la representació institucional de les grans empreses i convertint-les en un actor potencialment determinant per construir majories, si bé no voldria dir que les votacions fossin homogènies sempre.
Finalment, hi ha el gran bloc dels vocals electes (52) procedents de sectors tan diversos com la indústria, el comerç, la construcció, la logística, la tecnologia, el turisme o els serveis professionals. És el grup més nombrós i heterogeni, però també el que presenta una menor cohesió interna. Inclou empresaris de mida mitjana, empresa familiar i representants de sectors específics. Històricament han estat els qui han acabat decantant les majories. I aquí el bloc també se segmenta:
Eines de País (21 vocals) és el grup més identificable políticament. Provenen de la majoria independentista que va guanyar les eleccions del 2019, van guanyar en vots el 2023 però al ple van perdre la presidència. Són el principal grup organitzat de l’oposició, defensen una Cambra amb més pes dels vocals elegits i són els principals crítics amb la reforma. Tenen un pes rellevant com a bloc polític, però limitat institucionalment perquè no controlen l’executiu. En aquest grup fa de portaveu Toni Fitó, anterior vicepresident de la Cambra i representant de l’empresa Pere Quart S.L.
Grans corporacions elegides per sufragi (11 vocals): no totes les grans empreses entren per les cadires de plata, hi ha representants de grans companyies que han estat elegits per les categories ordinàries. Hi ha el Banc Sabadell, Ficosa, Moventia, Casa Ametller, Saba Aparcaments, La Farga, Factor Energia, Cepex (grup Fluidra), Laietana Promoción Hotelera, Font Packaging Group i Lluch Essence.
Resta d’empreses elegides per sufragi (20): hi ha empreses industrials, comerç, distribució, serveis, logística i empreses familiars de mida mitjana. També hi ha perfils vinculats a l’advocacia, la consultoria, enginyeria, tecnologia i activitats professionals. Tenen menys pes electoral però molta capacitat d’influència tècnica. No acostumen a actuar coordinadament, però tenen un pes molt alt perquè acostumen a decantar majories. És precisament el segment que va donar suport a Santacreu el 2023.
Les cares més influents de la Cambra
Josep Santacreu: té el control institucional de la Cambra. Marca l’agenda i construeix les majories. És president executiu de DKV Integralia.
Eloi Planes: un dels empresaris més rellevants del país, presència internacional i vicepresidència de la Cambra. És el president executiu de Fluidra i vicepresident de la Cambra.
Martina Font: vicepresidenta segona de la Cambra de Comerç, vinculada a Pimec. Directiva del grup familiar Font Packaging Group, especialitzat en embalatge industrial i solucions logístiques. Simbolitza l’aliança que va permetre la victòria de Josep Santacreu el 2023: una suma de patronals, empresa familiar i sectors empresarials moderats.
Josep Maria Coronas: director general de CriteriaCaixa, representa un dels centres de poder econòmic més importants de Catalunya.
Miquel Martí: pes empresarial, connexions institucionals i vicepresidència. És president de Moventia i vicepresident de la Cambra.
Emma Gumbert: advocada i vicepresidenta de Pimec i membre del Consell Executiu de la Cambra.
Antoni Cañete: encara que no sigui qui pren totes les decisions internes, lidera Pimec, l’organització de referència de les pimes catalanes i exerceix una influència considerable sobre les posicions empresarials.
Hi ha un segon cercle de poder. Són vocals que no tenen més poder formal que altres membres del ple, però sí una gran capacitat d’influència sectorial. Aquí hi ha sis noms rellevants: Xavier Comerma (Banc Sabadell); Xavier Pujol (Ficosa); Vicenç Hernández (sector immobiliari); Sílvia Bach (Casa Ametller), Josep Mateu (RACC) i Toni Fitó (Pere Quart S.L).
En qualsevol cas, el poder de la Cambra no està concentrat en una sola figura, sinó en una coalició estable entre la presidència, les patronals i un grup de grans empresaris i empresàries que controlen el Comitè Executiu i les principals palanques de decisió.
La reforma que podria distorsionar les urnes
La proposta impulsada per l’actual direcció modificaria de manera substancial l’equilibri del ple. Les vocalies elegides directament passarien de 52 a 44, mentre que les reservades a empreses de major aportació augmentarien de 2 a 10. Les sis vocalies de les organitzacions empresarials es mantindrien intactes. Els defensors de la reforma argumenten que la nova composició reflectiria millor la realitat econòmica de la demarcació i permetria incorporar empreses que generen una part molt significativa de l’activitat, la inversió i l’ocupació. Els detractors, en canvi, sostenen que la modificació redueix el pes dels representants escollits directament per les empreses i incrementa la influència dels grups amb més capacitat econòmica. Tot plegat es resoldrà al ple d’aquest dijous. Per aprovar o tombar la reforma calen 31 vots, majoria absoluta del ple. En cas d’empat a 30, el vot del president decantaria la balança cap al sí.
Més enllà del debat formal sobre la representativitat, la proposta de reforma arriba quan els diferents actors ja comencen a posicionar-se de cara a les pròximes eleccions camerals de la tardor del 2027. L’augment de les vocalies reservades a les empreses de major aportació pot alterar de manera significativa els equilibris interns, determinant quins sectors econòmics tindran més capacitat per construir majories dins de la institució. Per això el que està en joc és el model de representació empresarial que vol projectar la Cambra de Barcelona i, sobretot, qui tindrà la capacitat d’orientar-lo en el futur.
