La Cambra de Comerç de Barcelona està a punt de revertir una de les reformes més simbòliques de l’etapa de govern a la institució del projecte Eines de País. La proposta d’ampliar de dues a deu les cadires de plata retornarà una part del protagonisme perdut a les grans empreses i modificarà l’equilibri de forces dins la principal corporació empresarial catalana.
La decisió, impulsada pel president Josep Santacreu i pendent de ratificació al ple del 16 de juliol, va molt més enllà d’una reforma organitzativa. El canvi afecta directament la manera com es reparteix la representació dins la Cambra i reobre el debat sobre qui ha de tenir més influència en una institució que actua com a veu de centenars de milers d’empreses.
En la pràctica, l’ampliació de les cadires de plata significarà incrementar el pes de les empreses que contribueixen econòmicament a la corporació i reduir el dels vocals escollits directament a les urnes. És, també, un canvi de model respecte al que va impulsar Eines de País després de la seva victòria electoral del 2019. Per tant, la reforma no és només una qüestió d’ingressos econòmics per a la institució, sinó una declaració d’intencions sobre quin paper ha de jugar l’establishment empresarial en la governança econòmica del país.
Quan Eines de País va guanyar les eleccions camerals del 2019, una de les seves primeres decisions va ser reduir dràsticament les vocalies reservades a empreses que contribueixen econòmicament a la institució. Es va passar de catorze cadires de plata a només dues, el mínim que permet la legislació estatal de cambres de comerç. La mesura responia a la voluntat de limitar la influència dels grans grups empresarials i reforçar el pes dels representants escollits directament per les empreses.
Aquella reforma va ser una de les decisions més emblemàtiques del mandat liderat per Joan Canadell, president de la Cambra entre el 2019 i el 2022, i posteriorment continuada per Mònica Roca fins al 2023. La candidatura d’Eines de País havia arribat a la institució amb la voluntat explícita de democratitzar-ne el funcionament i apropar-la a la realitat del teixit empresarial català, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses. La retallada de les cadires de plata es va convertir en el símbol més visible d’aquest canvi de model.
Per als impulsors d’aquella reforma, la representativitat de la Cambra havia de descansar principalment en els vocals escollits a les urnes i no en empreses que obtenien una presència institucional gràcies a una aportació econòmica extraordinària. La tesi era que una corporació que representa centenars de milers d’empreses havia de reflectir millor el pes real de les pimes i dels autònoms, i reduir la capacitat d’influència dels grans grups corporatius.
La Cambra vol reconnectar amb les grans corporacions
Set anys després, la situació és radicalment diferent. La proposta impulsada per Josep Santacreu recupera una part important d’aquell espai perdut per les grans corporacions. No es torna als catorze seients existents abans del 2019, però sí que es multiplica per cinc la seva presència actual. La direcció actual considera que els principals grups empresarials del país han de tenir una veu més rellevant dins la institució. I això obre la porta a una participació més activa d’empreses vinculades als sectors financer, energètic, industrial, logístic, tecnològic o de serveis. Actualment, les dues cadires de plata existents estan ocupades per CriteriaCaixa i el RACC.
Des d’una perspectiva estrictament econòmica, les grans empreses concentren una part molt significativa de la inversió productiva, de l’ocupació qualificada i de les exportacions catalanes. També són les que acostumen a liderar els grans projectes transformadors i les que mantenen una interlocució constant amb governs, reguladors i institucions internacionals. Els partidaris de la reforma sostenen que la institució necessita reconnectar amb els grans actors econòmics per reforçar la seva influència i la seva capacitat de lideratge.
Ara bé, la reforma comportarà també un retorn progressiu a l’esquema anterior al 2019, quan les grans corporacions exercien una influència molt superior dins la institució. Les pimes representen més del 99% del teixit empresarial català i la Cambra podria allunyar-se de les necessitats quotidianes de milers d’empresaris que afronten reptes com l’accés al finançament, la manca de talent, l’excés regulador o la internacionalització. En tot cas, les noves cadires de plata no apareixen del no-res. La seva incorporació implica reduir el nombre de membres elegits directament per les empreses, que passaran dels 52 actuals als 44. És a dir, el pes de la representació sorgida de les urnes empresarials disminuirà per deixar espai a representants designats a partir de la seva contribució econòmica.
Es dona per fet que la votació del 16 de juliol serà exitosa per a Santacreu, i les 10 cadires de plata seran una realitat en un ple que defineix les prioritats econòmiques d’una de les institucions empresarials més influents del país.
