El ple de la Cambra de Comerç de Barcelona celebrat aquest dijous, 16 de juliol, ha donat llum verda a la proposta de reforma del reglament impulsada pel president de la institució, Josep Santacreu, per posar a la venda 8 noves cadires de plata, que se sumaran a les dues que ara ocupen CriteriaCaixa i el RACC. La votació en urna secreta ha estat ajustadíssima: 29 vots a favor i 29 vots en contra. Però el vot diriment del president ha decantat la balança. S’ha mostrat una fotografia de la divisió que aquesta qüestió ha generat entre el vocals del ple, i ha visualitzat una forta oposició d’Eines de País (21 vocals) però també de 8 vocals més a una reforma que condicionarà els equilibris que surtin de les urnes de la tardor del 2027 per a la governança d’una de les institucions empresarials més influents del país.
Amb la votació guanyada -feia dies que hi havia una tensió rellevant per aquesta votació dins de la Cambra-, Santacreu salva un punt en una partida que podria haver-li suposat un desgast important si hagués perdut la votació. Santacreu, que liderava la candidatura Va d’Empresa, no va guanyar les eleccions del 2023 -ho va fer Eines de País-, però va aconseguir ser president gràcies a una aliança de diferents sensibilitats, entre les quals, els representants de la patronal Pimec. De fet, el distanciament entre el president de la patronal de les pimes, Antoni Cañete, i Josep Santacreu, és un secret a veus. Sigui com sigui, el fet que Eines de País hagi liderat una oposició que ha superat els seus 21 vocals evidencia que la decisió de vendre cadires de plata i alterar la composició del ple per la via econòmica ha creat una esquerda en el bloc de poder de Santacreu.
Es passarà de 2 a 10 cadires de plata
La votació d’aquest dijous no és una més. Està carregada de simbolisme, perquè el ple ha aprovat, encara que amb un empat, revertir una de les reformes més emblemàtiques impulsades per Eines de País, que va reduir de 14 a 2 les cadires de plata quan va arribar a la presidència de la Cambra l’any 2019. L’ampliació de les cadires de plata serà una nova font d’ingressos per a la institució -cada cadira de plata aporta 75.000 euros anuals, amb una obligació de permanència de 4 anys, per tant, 300.000 euros cada cadira-, però sobretot, significarà incrementar el pes de les grans empreses que compren el vot sense passar per unes eleccions i reduir el dels vocals -autòmoms i empreses- escollits directament a les urnes, que passaran de 52 a 44. La direcció actual ha impulsat aquesta reforma perquè considera que els principals grups empresarials del país han de tenir una veu més rellevant dins la institució, i que cal obrir la porta a una participació més activa d’empreses vinculades als sectors financer, energètic, industrial, logístic, tecnològic o de serveis.
Les cadires de plata no garantirien la victòria electoral de ningú, però qui sigui més pròxim a la gran empresa reduirà el nombre de vocalies que cal controlar per assegurar la presidència després de les eleccions. Ras i curt, permetran modificar en major o menor mesura la voluntat expressada a les urnes. En aquest sentit, Toni Fitó, portaveu d’Eines de País, alerta que es tracta d’una mala notícia perquè “la representació empresarial ha de dependre del vot i no de la capacitat econòmica per comprar cadires”, i recorda que la Cambra de Comerç “és una corporació de dret públic, la seva legitimitat deriva del fet que les empreses escullen directament els seus representants”.
L’existència de les cadires de plata és relativament recent. Van aparèixer arran de la llei estatal de cambres aprovada el 2014, després que el govern espanyol presidit per Zapatero eliminés el recurs cameral obligatori que durant dècades havia constituït una de les principals fonts de finançament d’aquestes corporacions. La desaparició d’aquell ingrés va provocar una situació complicada per a moltes cambres de comerç. La de Barcelona, per exemple, va haver d’afrontar reduccions importants de pressupost i de plantilla. En aquell context, les vocalies de pagament es van plantejar com una fórmula per captar recursos privats i compensar parcialment la pèrdua d’ingressos. La primera aplicació significativa d’aquest model a Barcelona va arribar amb les eleccions del 2019, amb 14 cadires de plata. Però la candidatura guanyadora aquell any, Eines de País, va reduir-les fins a les 2. Fins avui.
