L’empat en la votació sobre la reforma de les anomenades cadires de plata de la Cambra de Comerç de Barcelona ha transcendit el debat tècnic sobre le sistema de representació empresarial i ha entrat en una dimensió política i electoral. Per primera vegada des de l’arribada de Josep Santacreu a la presidència el 2023, la majoria que governa la institució ha exhibit una fractura pública en una qüestió estratègica que deixa al descobert les tensions internes que fins ara havien quedat difuminades darrere d’una estabilitat aparent. La reforma va acabar prosperant, però el resultat va ser tan ajustat com simbòlic: 29 vots a favor i 29 en contra, que el vot diriment del mateix Santacreu va decantar cap a la voluntat del Comitè Executiu. En tot cas, és una una divisió exacta del Ple que ha alimentat les especulacions sobre l’estat real dels equilibris de poder dins de la principal corporació empresarial catalana. I també sobre el futur polític d’una institució que, a poc més d’un any de l’inici del cicle electoral, ha entrat en mode precampanya. La votació sobre les les cadires de plata no han dividit la institució entre partidaris i detractors de la reforma, sinó que ha fracturat el bloc que governa la Cambra des del 2023.
Una majoria construïda a partir de pactes
Quan Josep Santacreu va assumir la presidència, ho va fer gràcies a una aliança àmplia que va anar molt més enllà de la candidatura Va d’Empresa. La nova direcció va aconseguir sumar sensibilitats diverses de l’ecosistema empresarial català, amb representants de grans empreses, independents, sectors de l’empresa familiar i actors vinculats a les principals patronals. Aquella majoria va posar fi als quatre anys de govern d’Eines de País. La candidatura de Santacreu va obtenir 26 de les 52 vocalies elegides per sufragi. Eines de País en va aconseguir 21, i hi va haver 5 independents que posteriorment es van alinear amb Santacreu. Això li donava una majoria potencial de 31 dels 58 membres del Ple amb dret a vot en aquell moment. I quan es va constituir el Ple el 9 d’octubre de 2023, Santacreu va ser elegit president amb 35 vots dels 58 possibles.
Fent números, Va d’Empresa va aconseguir 9 dels 11 vots no adscrits a una candidatura, entre els quals hi ha els 5 independents i els 6 designats per Foment i Pimec (3 per cada patronal). 2 d’aquests 11 no van votar Santacreu, però no es pot afirmar la procedència del no perquè el vot és secret. Santacreu no ha perdut la votació, però ha trencat una tendència. Durant bona part del mandat, la coalició impulsada per Santacreu ha funcionat amb una notable disciplina interna. Les discrepàncies existien, però rarament transcendien en forma de votacions ajustades. Per això l’empat registrat el passat 16 de juliol ha generat inquietud entre els diferents sectors de la corporació. Més enllà del resultat final, la votació ha revelat que la majoria presidencial ja no actua com un bloc monolític.
El factor Pimec, determinant?
Una de les grans preguntes que ha deixat la sessió és d’on provenien els 29 vots contraris a la reforma. El caràcter secret de la votació impedeix conèixer amb certesa el sentit de cada sufragi. Tanmateix, diverses fonts de l’entorn cameral apunten que una part significativa dels vots contraris podrien haver procedit de vocals pròxims a Pimec. De fet, el president de Pimec, Antoni Cañete, i el president de la Cambra, Josep Santacreu, fa temps que acumulen discrepàncies en diverses qüestions, i segons ha pogut saber aquest diari, vocals de la Cambra vinculats a Pimec van verbalitzar el seu malestar amb la proposta d’incrementar de 2 a 10 les cadires de plata, en considerar que la gran empresa ja té un 25% de representació a la institució.
Si existeix el factor Pimec, les implicacions serien considerables. La patronal de les pimes catalanes va jugar un paper rellevant en la configuració dels equilibris que van permetre l’elecció de Santacreu el 2023 i manté una influència notable dins dels òrgans de govern de la Cambra. El fet que sectors pròxims a la patronal de les petites i mitjanes empreses hagin pogut desmarcar-se de la posició defensada per la presidència evidenciaria que, efectivament, les aliances construïdes fa tres anys entren en una nova fase.
En tot cas, la qüestió no és tant l’existència d’una ruptura formal com la constatació que la presidència ja no pot donar per descomptat el suport automàtic de tots els actors que van contribuir a la seva arribada al càrrec.
Una cadira per omplir al Comitè executiu
I sense que tingui una vinculació directa amb la votació de les cadires de plata, hi ha hagut una renúncia al Comitè Executiu que caldrà substituir. Es tracta de l’empresari Vicenç Hernández Reche, que va ser CEO del grup Tecnotramit, i que finalment ha renunciat a la cadira després que hagi transcendit que en la seva etapa a l’empresa es van retenir indegudament provisions de fons de clients. En conèixer-se la circumstància, Santacreu va dir que el matenia en el càrrec i confiava en ell, però en el ple del 16 de juliol el mateix Hernández va presentar la renúncia, tal i com ha confirmat aquest diari. Ara el relleu s’ha d’aprovar per majoria en un ple, i caldrà veure qui es postula per al lloc. Hernández venia de l’entorn Pimec, i ara la incògnita és si Santacreu promourà algun nom més fidel al seu bloc o deixarà via lliure perquè algú de l’entorn de la petita i mitjana empresa el rellevi. En tot cas, a Hernández el va proposar el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.
La batalla pel control de la Cambra el 2027
El debat sobre les cadires de plata ha esdevingut especialment sensible perquè afecta directament la composició futura del Ple i, en conseqüència, els equilibris de poder dins la institució. Més que una discussió tècnica sobre governança, la votació de les cadires de plata s’ interpreta com una batalla anticipada sobre la configuració del proper mandat. Les eleccions estan fixades per a la tardor del 2027, i aquesta votació és un tret de sortida de la precampanya. Si bé Eines de País no ha oficialitzat la seva intenció de tornar a presentar candidatura, el més raonable és que ho faci en els pròxims mesos i intenti aprofitar la finestra d’oportunitat que suposa l’esquerda en el bloc oficial per recuperar la Cambra de Comerç. Tot i perdre la presidència de la corporació fa tres anys, Eines ha mantingut una presència significativa dins del Ple i continua disposant d’una base electoral rellevant.
A la Cambra encara li queda recorregut abans de les pròximes eleccions, però el missatge polític de la votació és difícil d’ignorar. La gran coalició que va permetre l’arribada de Santacreu a la presidència continua governant la institució, però ha deixat de transmetre una imatge de cohesió absoluta. Les diferències estratègiques entre alguns dels actors que la integren han aflorat de manera pública i han evidenciat que la batalla pel futur de la corporació ja ha començat.
Per a Santacreu, el repte serà reconstruir una majoria sòlida i evitar que la votació sigui interpretada com l’inici d’un desgast polític. Per a Pimec, la sessió hauria servit per recordar el seu paper determinant en qualsevol equació de govern. I per a Eines de País, l’empat representa la primera oportunitat real de tornar a situar-se al centre del debat cameral.
