La Cambra de Comerç de Barcelona afronta aquests dies un debat que té traces de convertir-se en la primera batalla de les eleccions de la tardor del 2027. Serà al ple del 16 juliol, on els 60 vocals de la institució hauran de validar o tombar la proposta impulsada pel comitè executiu presidit per Josep Santacreu de reforma del reglament electoral de la institució, que pretén introduir 8 noves cadires de plata. Es tracta d’una figura legal que permet a grans empreses, amb una aportació econòmica significativa -75.000 euros anuals amb un compromís mínim de 4 anys-, accedir al ple de la institució amb els mateixos drets polítics que la resta de vocals, però sense passar per les urnes. L’equip de govern vol passar de 2 a 10 cadires de plata, sumant una aportació econòmica total de 750.000 euros anuals, 3 milions d’euros per mandat. Una aportació que podria ser superior en cas que hi hagi més aspirants que cadires, perquè es poden subhastar per un preu superior.
Sobre el paper, l’objectiu del comitè executiu és reforçar la representació de les grans empreses i garantir una composició més equilibrada del plenari. Així ho defensa el govern de la Cambra en un comunicat breu, que argumenta que la realitat econòmica catalana necessita una presència més destacada de les companyies que concentren una part important de l’activitat, la inversió i l’ocupació.
La discussió és aparentment tècnica. Però afecta una de les qüestions més sensibles de qualsevol institució representativa: qui té dret a decidir i en nom de qui ho fa. Les cadires de plata no garantirien la victòria electoral de ningú, però és evident que podrien reduir el nombre de vocalies que cal controlar per assegurar la presidència després de les eleccions, i per tant, modificar substancialment la voluntat expressada a les urnes. La proposta de Santacreu ha obert una controvèrsia interna forta, no només entre els 21 vocals d’Eines de País, la candidatura que fa d’oposició, sinó també també en altres sectors del ple que qüestionen la necessitat i l’oportunitat de la reforma.
Perquè la proposta de Santacreu tiri endavant, es requereix majoria simple al plenari, és a dir, 31 vots dels 60 totals. Un suport que Santacreu encara no s’ha pogut garantir, segons ha pogut saber Món Economia. Les xifres són molt ajustades, perquè el president va prendre el control de la Cambra el 2023 justament amb 31 de les 52 vocalies escollides per sufragi directe, tot i rebre menys vots a les eleccions que la llista Eines de País, que es va aconseguir 21 vocals. De fet, hi ha 3 vocals que van ser escollits per la patronal Pimec, consensuats amb Foment -que en va designar 3 més- que podrien votar en contra de la reforma. Segons ha pogut saber aquest diari, hi ha reticències clares a Pimec, que de fet, manté una relació molt tensa amb Santacreu, però també alguns membres de la candidatura Va d’empresa tindrien dubtes importants sobre la conveniència de la reforma. En tot cas, per aturar la reforma del reglament electoral Eines de País necessitaria arrossegar al no una desena de vocals, una gesta que fonts de la candidatura veuen “factible”.
L’origen de les cadires de pagament, una decisió del PSOE
En tot cas, les cadires de plata no formen part de la tradició històrica de les cambres de comerç. La seva existència és relativament recent, van aparèixer arran de la llei estatal de cambres aprovada el 2014, després que el govern espanyol presidit per Zapatero eliminés el recurs cameral obligatori que durant dècades havia constituït una de les principals fonts de finançament d’aquestes corporacions. La desaparició d’aquell ingrés va provocar una situació complicada per a moltes cambres de comerç. La de Barcelona, per exemple, va haver d’afrontar reduccions importants de pressupost i de plantilla. En aquell context, les vocalies de pagament es van plantejar com una fórmula per captar recursos privats i compensar parcialment la pèrdua d’ingressos. La primera aplicació significativa d’aquest model a Barcelona va arribar amb les eleccions del 2019, amb 14 cadires de plata. Però la candidatura guanyadora aquell any, Eines de País, va reduir-les fins a les 2 actuals.
I per què ara, a un any de les eleccions, es volen tornar a posar a la venda més cadires? El comitè executiu de la cambra considera que les 8 cadires de plata extra “asseguren una representació més equilibrada i proporcional de l’autònom, la petita, la mitjana i la gran empresa”. En termes econòmics, l’increment d’ingressos derivat de les vuit noves vocalies representaria menys del 2% del pressupost actual de la Cambra de Barcelona. Una xifra poc rellevant, que a parer d’Eines de País, no justifica aquesta reforma del reglament electoral. Però els 21 vocals d’aquesta candidatura tampoc comparteixen que la gran empresa estigui infrarepresentada. En conversa amb Món Economia, Toni Fitó, vocal d’Eines de País, sosté que la principal objecció a la reforma és de naturalesa democràtica: “La representació empresarial ha de dependre del vot i no de la capacitat econòmica per comprar cadires. La Cambra de Comerç és una corporació de dret públic, la seva legitimitat deriva del fet que les empreses escullen directament els seus representants”.
Fitó també insisteix que les grans empreses poden accedir al ple per diverses vies, sense necessitat d’alterar la voluntat democràtica dels socis de la cambra. “Ho poden fer presentant-se a les eleccions, a través dels vocals designats per les organitzacions empresarials o mitjançant altres fórmules de participació institucional. La Cambra disposa de figures com els vocals consultors, que poden participar en la vida corporativa sense alterar l’equilibri de votacions del plenari, així com dels socis institucionals i de les diferents comissions sectorials”, detalla.
Les eleccions del 2027 i el poder al ple
Ara bé, no es pot ignorar que la reforma arriba quan la Cambra avança inevitablement cap a la tardor del 2027. Les eleccions del 2023 van posar fi a quatre anys de presidència vinculada a Eines de País i van retornar el control de la institució a una majoria articulada al voltant de la candidatura de Josep Santacreu. Aquell resultat va ser fruit d’una suma complexa d’interessos i sensibilitats empresarials que compartien un objectiu comú: tancar l’etapa iniciada el 2019, amb una clara orientació independentista.
Però tres anys després, els equilibris interns semblen menys sòlids del que eren aleshores. Les discrepàncies que ha generat la reforma n’han estat una mostra. Fonts del mateix plenari admeten que la proposta no genera unanimitat dins dels sectors que tradicionalment han donat suport a l’actual direcció de la Cambra. Ara, la proposta d’ampliació de les cadires de plata no garanteix la victòria electoral de ningú. Tampoc determina quin serà el resultat de les eleccions del 2027, però sí que té un efecte objectiu: modifica la composició del ple i altera els equilibris sobre els quals es construiran les futures majories. Dit d’una altra manera, no decideix qui guanyarà a les urnes, però sí que pot influir en les condicions amb què es formarà el govern de la institució després dels comicis i en com es reparteix el poder dins la Cambra.
La votació prevista al ple del 16 de juliol transcendeix una simple modificació reglamentària. El que està en joc no són només vuit vocalies més o menys, sinó quin paper tindran les urnes, els recursos econòmics i les grans empreses en la configuració de la Cambra que haurà de sortir de les eleccions del 2027.
