El soroll de sabres es torna a sentir amb força entre la Xina i els EUA pels interessos al voltant de Taiwan –oficialment anomenat República Xina–, el país d’estatus polític incert que no és admès a l’ONU i que la República Popular de la Xina reclama com a part del seu territori. Des de la fi de la guerra civil xinesa el 1949, es va declarar hereu de l’anterior règim, en contraposició amb la República Popular de la Xina, fundada pel líder del Partit Comunista Xinès, Mao Tse Tung. L’actual escalada s’ha originat pel fet que les darreres setmanes la Xina ha enviat desenes d’avions de combat a la Zona d’Identificació de Defensa Aèria de Taiwan. Des del 4 d’octubre, 120 avions xinesos han entrat a l’espai aeri taiwanès i el ministre de Defensa del país ha dit que és la situació més dura dels darrers 40 anys. Diversos experts consultats per EL MÓN analitzen el sentit d’aquestes operacions, que tenen a veure amb la conversió de la regió asiàtica en un nou epicentre de la geopolítica global. L’actual partida afavoreix l’independentisme taiwanès, que té el suport dels EUA, però les estratègies que la Xina desplega busquen desestabilitzar aquesta bona relació.
Tot i que a simple vista el conflicte pugui explicar-se per una disputa territorial entre Pequín i Taipei, tot sembla indicar que els moviments formen part d’un joc pel rol de potència hegemònica mundial pel qual competeixen la Xina i els EUA. El doctor en Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Baqués adverteix en declaracions a EL MÓN que l’actual conflicte no s’explica per un conflicte de “nacionalisme xinès” i que cal buscar les raons en la dependència que la Xina té dels hidrocarburs. “El país està fent tard en la transició energètica”, apunta. Pequín disposa de petroli i gas natural, però les reserves són clarament insuficients per a una societat d’1.400 milions de ciutadans, entre els quals es calcula que 450 o 500 milions són de classe mitjana.
Dos terços del petroli que empra la Xina arriba en bona part per mar, procedent del Sudan, Angola, Aràbia Saudita i l’Iran —ara condicionat pels embargaments— i per via terrestre des de Sibèria. Per a aquest trànsit és fonamental l’estret de Malacca, a l’àrea de Singapur. Els EUA fa anys que han plantejat el que Baqués defineix com “un bloqueig naval en potència, no activat”. Aquest bloqueig es basa en una constel·lació de països satèl·lit disposats a impedir el trànsit en cas de conflicte, no necessàriament armat. La xarxa per a aquest possible boicot inclou Singapur, les Filipines, el Japó i Taiwan. L’arribada del petroli condiciona el futur econòmic i polític del règim comunista. “Si el petroli no arriba, el règim s’ensorra i la cosa s’embolica”, sosté Baqués.
Taiwan, on no hi ha presència de bases nord-americanes, té ara una “importància estratègica” per als EUA. Aquesta bona relació entre Taipei i Washington no està garantida de forma incondicional. “Tots aquests països disposats a participar en el bloqueig de la Xina no ho fan perquè volen, sinó perquè han acceptat el joc perquè darrere hi ha els EUA”, comenta Baqués. La Xina, que aspira a la reunificació amb Taiwan —la qual considera com una província seva—, “té la sensació que Taipei està a les ordres dels EUA”. Les demostracions de força al mar de la Xina i ara a Taiwan formen part d’una tàctica desplegada en el que s’anomena “la zona gris”. “La Xina —explica l’expert de la UB— activa mecanismes de pressió que estan per sota del llindar de la guerra, intenten que no esclati un conflicte bèl·lic, però intenten fer la vida impossible a tots aquests satèl·lits per fer-los entendre que no els surt a compte discutir amb Pequín”.
La nova escalada de tensió ha aixecat el fantasma de Tercera Guerra Mundial, però els experts l’allunyen
Els titulars de la premsa internacional han aixecat el fantasma de la Tercera Guerra Mundial arran d’aquesta nova escalada de la tensió, però no sembla ara per ara que aquesta sigui una possibilitat a curt termini. “La Xina no envaeix Taiwan perquè seria una declaració de guerra, però envia guardacostes i pesquers a les illes Senkaku en el cas del Japó, que diplomàticament pot protestar; encara que el fet no és suficient per moure el Consell de Seguretat de l’ONU; en realitat la Xina no vol entrar en guerra, simplement juga posant les coses difícils als satèl·lits dels EUA, com és ara Taiwan“.
Sembrar la inseguretat entre la coalició rival
La voluntat d’aquests moviments de la Xina és sembrar la inseguretat entre la “coalició rival antixinesa” que seria capaç d’activar el bloqueig marítim. “La Xina fa la guitza i posa les coses complicades perquè aquests països vegin que els EUA no estan disposats a ajudar-los en cas de guerra”. En aquest context, l’independentisme taiwanès, que té el poder a l’illa, “va amb el cavall guanyador”, però si el poder d’EUA s’afebleix i relaxa la pressió a la zona, sosté Baqués, els països satèl·lit podrien començar a arribar a acords amb Pequín. Precisament aquesta setmana Joe Biden ha advertit a la Xina que els EUA estarien disposats a intervenir en cas d’un atac a Taiwan, i el règim xinès ha demanat a la Casa Blanca que en aquestes qüestions actuï “amb precaució”.
Xina s’ha convertit en l’epicentre de la geopolítica global i Joe Biden ha decidit posar “tots els ous” a Àsia
L’operació de la Xina arriba després de la sortida dels EUA d’Afganistan, un moment que Pequín interpreta com de “debilitat” del seu enemic, i quan Biden ja ha decidit “posar tots els ous” a l’Àsia. Els EUA es desesperen per “tenir capacitat de xantatge sobre la Xina, bloquejant l’entrada de petroli”, defensa Baqués, per a qui en els propers anys es planteja en l’arena internacional “un joc de suma zero” i un interrogant a dilucidar: “De qui seran amics Tailàndia, el Vietnam o Taiwan?”. El que sembla clar és que la Xina s’ha convertit ja en “l’epicentre” de la geopolítica global, per la disputa sobre el rol de potència mundial hegemònica de cara a l’any 2050. “El mapamundi l’hem de redibuixar, la Xina hauria d’estar al mig i Europa al lateral: som la perifèria”, indica el doctor de la UB.
La lectura interna
L’escalada del conflicte també té una lectura des del punt de vista d’afers interns de la Xina. “En aquests moments tot aquest desplegament té raons de consum intern xinès. S’ha produït coincidint amb l’aniversari de la creació del Partit Comunista, i d’altra banda Taiwan es veu amenaçat per la presa de possessió de la Xina de Hong Kong, on des de l’ombra va alimentar i donar escalf a les manifestacions”, explica per la seva part el doctor en Relacions Internacionals i professor de Ciència Política de la UOC Ernesto Pascual. La ubicació de Taiwan la converteix en una “frontera marítima” i, en conseqüència, el seu control ofereix a qui l’obtingui una “posició dominant en aquesta àrea”.
Tot i que no hi hagi una intenció directa d’entrar en guerra, Pascual sí que creu que hi ha motius per a la preocupació: “El problema és que fent aquesta demostració de força no passa res fins que passa: la fallada d’un avió o un error d’un pilot pot desencadenar un incident internacional i aquí el posicionament de les democràcies occidentals és molt clar, cada cop mes a favor de Taiwan”. Aquest posicionament beneficia el govern independentista, que no ha declarat mai la independència perquè aquesta és una “línia vermella” marcada pel règim xinès, que encara persegueix l’objectiu de la reunificació.
Precisament la reunificació de la Xina i el futur de Taiwan és un del dubtes que roman damunt la taula en aquest conflicte, sosté el coordinador de l’Anuari Internacional CIDOB, Oriol Farrés. Aquest expert comenta en declaracions a EL MÓN que la declaració d’independència de Taiwan “és un dels botons vermells” i un pas davant del qual “la Xina ha dit que intervindrà“. Es tractaria d’una intervenció a la qual es veuria obligada per la llei antisecessió del país, que aposta per intervenir en el cas que la República Xina (nom oficial de Taiwan) “declarés la independència oficialment, tingués armament nuclear o Pequín veiés que s’exhaureix la via pacífica: un supòsit que s’esgotarà i que és un dels interrogants que hi ha sobre la taula”, apunta Farrés.
L’assignatura pendent amb l’horitzó del 2049
La reunificació de la Xina es va fixar al juliol, en el marc del centenari de la fundació del Partit Comunista, com un deure històric pendent, “un conflicte que la direcció del partit ha dit que no pot passar a la generació següent”, explica Farrés. Aquesta declaració d’intencions suposa assolir la fita el 2049 —el centenari de la fi de la guerra civil—, mentre l’exèrcit xinès viu un procés de modernització. “En una millor situació, sí que s’hauria plantejat la intervenció”, afirma l’expert del CIDOB. En la mateixa línia, Josep Baqués diu que l’actual tensió serveix tant a la Xina com a Taiwan per incrementar els pressupostos de defensa.
L’exemple de Hong Kong ha reforçat el sentiment independentista a la República Xina, on la majoria de la població és de la mateixa ètnia que la de la República Popular de la Xina, l’ètnia han. Ara bé, els experts consideren que a Taiwan, actualment una democràcia, no prospera la idea d’un estat i dos sistemes. Les escalades de tensió com la d’ara enforteixen el govern independentista, que en sortirà beneficiat a les urnes. “Com més pressiona la Xina, més taiwanesos i menys xinesos se senten a Taiwan”, conclou el doctor Josep Baqués.
