El tanatori d’Avizzo, a cinc quilòmetres d’Ajaccio, ha estat aquest dijous el temple del sobiranisme cors. És on se celebra la vetlla d’Yvan Colonna, l’ídol del sobiranisme a l’illa, mort setmanes després de quedar en coma per un atac brural en una presó francesa, mentre complia cadena perpètua per l’assassinat del prefecte Claude Erignac el 1998. L’edifici, funcional i enmig d’un polígon industrial, s’ha convertit en un veritable centre d’interpretació humana de la seva figura. Líders actuals de les formacions polítiques i les institucions, com el cap del govern regional, Gilles Simeoni, hi han fet cap. Però, sobretot, han estat els corsos, el poble, els que s’hi han acostat en munió a acomiadar-se del líder mort abans del funeral de demà al migdia, que es farà a la seva vila natal, Cargèse.
Samarretes de clubs esportius amb el nom de Colonna
El seu taüt reposa a l’oratori principal del tanatori, centrat al peu de un gran ciri i escortat per dues fileres de bancs on la gent seu després de donar el condol a la família, que roman al costat del fèretre. El ritual és senyar-se, seure i mirar de manera impertèrrita el taüt cobert amb la bandera corsa i dues flors gegants. A terra, desenes de corones arribades d’entitats, associacions, partits, sindicats i gent de l’illa. Totes les flors, blanques, contrasten amb el rigorós negre de la gran majoria dels assistents a la vetlla. Fins i tot, hi ha samarretes de diferents clubs esportius amb el nom d’Yvan serigrafiat a l’esquena.
“Colonna era independentista”
El pati i el jardí de la funerària és on els congregats se saluden i es retroben. Enraonen i fins i tot comenten el valor de la mort de Colonna per al país i per al moviment d’alliberament. “Que serveixi d’alguna cosa aquest dolor”, comenta una dona que seu a la taula que la família Colonna ha disposat per als assistents a la cafeteria de la funerària. Hi ha un dolor compartit que no s’amaga, tot i la idiosincràsia desconfiada que tenen de mena els corsos.
Una conversa de joves, que ahir també eren a l’aeroport per rebre les despulles, destil·la l’eterna pregunta d’aquests dies: “I ara, què?”. Sembla que fins al funeral d’aquest divendres hi ha una espècie de treva pel dol. Una petició expressa de la família. Demà a la tarda, les tornes poden canviar i la convicció que la mort de Colonna és un crim d’Estat pot esclatar de nou en aldarulls. Els més joves, que havien idealitzat Colonna com un referent d’una lluita agosarada contra el poder de l’Estat, es mostren recelosos de les promeses d’autonomia. Tenen la percepció que Colonna no ha mort per tenir més poder regional i administratiu. “Colonna era independentista” recorda en Jean Luc, un jove de barba tancada i amb ulleres negres enganxades al front. De moment, avui respecte a la família. Demà tot pot esclatar.
