Només unes hores abans de les eleccions a la presidència dels Estats Units, tots els escenaris romanen sobre la taula. Els darrers trackings electorals situen Donald Trump i Kamala Harris frec a frec, amb un indesxifrable empat tècnic als volts dels 48 punts percentuals de vot popular. Els comicis del pròxim 5 de novembre, a més, decidiran també la immensa majoria del poder legislatiu, amb el conjunt de la Casa de Representants i més d’un terç del Senat subjecte a curses paral·leles a la de la Casa Blanca. Amb tot per decidir, els dos candidats han dedicat les darreres setmanes de campanya per lluitar pels coneguts com a battleground states, aquelles circumscripcions sense majories prèvies clares, i que esdevindran essencials per a l’elecció del 47è president de la federació. Ambdós partits han contribuït, a més, a elevar la temperatura d’una cursa que ja venia tensa: mentre l’entorn de Harris veu en Trump un “autòcrata en procés de fabricació”; el camp republicà alimenta els eslògans guerracivilistes del seu cabdill, amb records de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 i l’amenaça flotant de no reconèixer un hipotètic resultat desfavorable.
En declaracions al mitjà de Washington The Hill, el que fora director de comunicacions de Kamala Harris durant la seva vicepresidència, l’estrateg demòcrata Jamal Simmons, es mostrava especialment insegur davant el possible resultat. “Tot està empatat, i la composició de l’electorat és incognoscible. Hi ha massa coses enguany que no tenen precedent”, assegurava. Davant la incertesa, els candidats han intensificat la seva presència als swing states per intentar assegurar qualsevol vot indecís que quedi al territori. Trump ha estat especialment actiu al sud, amb un tancament de campanya a Raleigh, Carolina del Nord, a on ha assegurat que “només ells poden perdre” les eleccions. També, però, ha cercat votants a Pensilvània, un estat obrer on els missatges proteccionistes i les crítiques a l’administració Biden per la hiperinflació en la cistella de la compra poden ser especialment útils. També el vicepresidenciable conservador JD Vance ha finalitzat la seva ruta a enclavaments essencials de la blue wall -els estats tradicionalment demòcrates que solen fonamentar qualsevol victòria del partit del ruc-. En un míting final a La Crosse, Wisconsin, Vance ha arengat les bases alertant que la del dimarts és “l’última oportunitat” del moviment per recuperar el poder.
Per la seva banda, Harris ha après dels errors de Hillary Clinton, i ha oscil·lat entre Geòrgia i els estats industrials del mitjà oest, especialment Michigan i Wisconsin, que el 2016 es van pintar de vermell i van garantir el Despatx Oval als republicans. En la darrera jornada seguirà les petjades del seu rival, i tancarà la campanya a Pittsburgh i Filadèlfia, els dos grans centres productius de Pensilvània, del bracet d’estrelles del nivell de Ricky Martin, Oprah Winfrey o Lady Gaga. El governador progressista de Minnesota Tim Walz, l’elecció de la vicepresidenta per acompanyar-la al tiquet, encapçala durant les darreres hores grans actes de tancament a capitals del vot obrer tradicional -entre els que compta, asseguren els seus aliats, amb un especial atractiu: militar, exentrenador de futbol americà i una cara amable per a un discurs esquerrà que sovint els podria espantar-. A Detroit, nucli de la indústria automobilística, Walz oferirà el seu programa econòmic, amb una certa expansió de l’estat social i penalitzacions per als especuladors del sector de la gran distribució alimentària com a principals atractius; mentre que a Wisconsin recordarà la intensa presència del partit a l’estat durant les darreres setmanes, capgirant les dinàmiques de la derrota de fa vuit anys.
Moviments als camps de batalla
Els darrers moviments dels candidats han provocat intensos moviments a les enquestes als set estats que decidiran les eleccions -així com a altres punts que semblaven decidits, però que semblen no estar-ho tant-. A Pensilvània, focus d’ambdues campanyes, els pollsters no es posen d’acord: mentre que l’estudi de la firma Research and Co. del darrer cap de setmana atorga els 19 vots electorals de l’estat a Harris (48% a 47%), Patriot Polling veu Trump guanyador (50% a 49%), sempre amb una imatge final ajustada. A Wisconsin, les xifres estan més clares a favor dels demòcrates: fins i tot un grup de recerca intern del Partit Republicà, Trafalgar, dona l’estat a Harris -en una victòria que esdevindria clau, atès que va ser una de les circumscripcions que va entregar la presidència a Trump fa dues eleccions-. També ho estan a Michigan, on la mitjana situa la vicepresidenta dos punts per sobre del seu rival. Amb aquestes dades, la candidata seria capaç de replicar la fita de Biden i imposar-se als feus històrics dels grans sindicats -malgrat les tensions que ha sostingut amb part del món obrer des de l’inici de la campanya-.
Més difícil ho tindran els demòcrates a Arizona, on diversos estudis posen Trump molt per sobre de Harris, amb avantatges de fins a cinc o sis punts poques hores abans que es posin les urnes. Els demòcrates, sembla ser, no haurien estat capaços de mobilitzar el vot llatí enfront del discurs antiimmigració dels conservadors, molt funcional a les regions properes a la frontera sud. L’avantatge, val a dir, és cridaner, atès que no es reprodueix a la cursa per a la cambra alta: el candidat demòcrata al senat, Ruben Gallego, supera en totes les enquestes l’expresentadora de televisió Kari Lake, que ostenta el tiquet republicà. També s’imposaria a Carolina del Nord, segons les darreres xifres: si bé el New York Times entregava l’estat a Harris a finals d’octubre, l’Emerson College situa els conservadors un punt per sobre. Igual que en el cas d’Arizona, hi apareixen contradiccions: a l’altra elecció executiva a l’estat està pràcticament decidida. El demòcrata Josh Stein superaria el seu rival republicà, Mark Robinson, per més de 10 punts. Els altres dos swing states floten a favor de Trump, també per escassos vots: al sud, Geòrgia sembla girar després d’elevar Biden a la casa blanca sobre l’embranzida de les comunitats negres; mentre que al nord-oest, Trump s’emportaria còmodament els sis representants de Nevada en la majoria d’escenaris previstos.
Iowa: la sorpresa Selzer
Malgrat el lleuger avantatge de Trump a les enquestes dels estats en disputa, una cursa ha ocupat totes les mirades en les darreres hores. Es tracta del petit estat d’Iowa, amb només sis vots electorals -comparable a Nevada-, i feu tradicional de la dreta. Allà, la històrica firma d’estudis Selzer & Co, que ha encertat gairebé a la dècima la distribució del vot en les darreres sis eleccions, dona per guanyadora Kamala Harris amb un 47% dels vots, per davant del 44% que atorguen a Trump. Cal recordar que, fins i tot en un any de davallada, els republicans es van imposar a les eleccions del 2020 per prop de 10 punts a Joe Biden; i els primers trackings apuntaven que no hi hauria partit, amb marges d’entre 12 i 15 punts. Només unes hores després, però, tot plegat s’ha capgirat, malgrat els intents dels conservadors per rebatre els resultats -“és mentida, ni tan sols estem a prop”, deia el mateix Trump-. Les lectures dels analistes locals són diverses, si bé les dues més freqüents són especialment favorables als demòcrates. O bé Iowa ha girat a l’esquerra -en un moviment esperonat per les greus limitacions a l’avortament imposades per la governadora dretana Kim Reynolds-, o bé la resta d’enquestes no són capaces de detectar un decantament a favor de Harris que Selzer sí que ha sabut llegir.
L’avortament, peça clau
Les del pròxim 5 de novembre seran les primeres eleccions presidencials després de l’anul·lació de la històrica sentència Roe v. Wade, que establia la jurisprudència per la qual l’avortament es considerava un dret recollit generalment a la Constitució. Els demòcrates esperen atraure, després d’aquest gir perpetrat per un Tribunal Suprem eminentment conservador, el vot femení a tots els demogràfics -i així ho mostren diverses enquestes, amb Harris al capdavant per prop d’una desena de punts entre les dones-. A fins a 10 estats, però, els electors podran prendre decisions específiques sobre el dret a la interrupció de l’embaràs: en alguns, com ara a Montana -a on, ara per ara, el procediment és legal tret d’algunes excepcions- se cerca l’abast universal; mentre que a Dakota del Sud, els constituents intentaran recuperar-ne la legalitat en els primers trimestres de gestació després que fos il·legalitzat l’any 2022. A Nevada, la proposta va encara més enllà: en paral·lel a l’elecció presidencial, els ciutadans podran forçar el legislatiu local a codificar el dret a l’avortament com a llei -complint, a escala estatal, una de les grans promeses incomplertes de Joe Biden durant la seva presidència-.
