La mort del papa Francesc dona el tret de sortida a la cursa per escollir el seu relleu, en un context de complexitat geopolítica i amb l’Església força dividida. La mort del màxim representant del Vaticà enceta el bullici de noms que sonen per succeir el papa en un conclave que se celebrarà entre el 6 i l’onze de maig. Des d’aquest mateix dimarts, però, les especulacions sobre qui serà el nou líder de la Santa Seu ja ha començat. Dels 135 papables -de menys de 80 anys el dia que comenci l’elecció- un 39% són europeus, un 17% asiàtics, un 13% els africans i d’Amèrica del Sud i un 12% de l’Amèrica del Nord. Per la seva banda els quatre papables de l’Amèrica Central i els quatre d’Oceania són el 6% dels cardenals elegibles. Un dels primers noms que s’alcen per rellevar el papa Francesc és l’italià Pietro Parolin (70 anys), l’actual secretari d’estat. Un dels noms que pren més pes atesa la seva experiència dins l’organisme, i un dels perfils que permetria garantir un lideratge continuista al de l’argentí Jorge Mario Bergoglio, mort aquest dilluns a causa d’un ictus.
Entre el corrent més progressista de l’Església també destaquen noms com el del també italià Matteo Zuppi (69 anys), l’arquebisbe de Bolonya especialitzat en conflictes internacionals i amb una gran vocació social, com la del mateix papa Francesc. El tercer nom italià que s’alça com a possible papable és el del franciscà Pierbattista Pizzaballa (59 anys), el qual ha destacat en els darrers anys per la seva mediació a l’Orient Mitjà. Un perfil que el mateix papa Francesc va erigir en cardenal el setembre de 2023. Un quart nom molt alineat amb el plantejament de Bergoglio sobre el Vaticà és el filipí Luis Antonio Gokim Tagle, el qual ja era un ferm candidat a ser papa en el conclave de 2013. En cas que el conclave d’enguany l’alcés com el nou escollit, el cardenal -nomenat per l’anterior papa Benet XVI- es convertiria en el primer papa asiàtic.
Els noms més conservadors
Entre els papables també sobresurten noms amb un perfil més conservador, els quals es contraposen als plantejaments del fins ara màxim representant de la Santa Seu. Un dels noms que pren força en la travessa del Vaticà és Malcolm Ranjith (77 anys), actual arquebisbe de Colombo i originari de Sri Lanka. Aquest perfil, però, tenint en compte la configuració dels cardenals que es tancaran al Vaticà fins a assolir la ‘fumata blanca’, podria dificultar el consens. Un altre dels noms que sona és el de l’ultraconservador africà Robert Sarah (79 anys), el qual es va arribar a enfrontar obertament amb el papa Francesc. També a l’Àfrica, un dels altres perfils que pren força és el de l’arquebisbe de Kinsasa, el franciscà Fridolin Ambongo Besungu (65 anys), el qual també s’ha mostrat molt crític en els darrers anys amb la benedicció de les persones homosexuals. Aquests perfils, allunyats de les idees progressistes de Bergoglio, suposarien un canvi del rumb marcat de la darrera dècada del Vaticà.
Tenint en compte que Bergoglio ha estat el primer papa americà de la història, una altra opció seria escollir un perfil del mateix continent. Ara bé, de moment, no hi ha gaires papables que destaquin en aquest sentit. Un dels noms que s’ha posat sobre la taula és el de l’estatunidenc André Prevost (69 anys), que ha exercit durant gairebé tota la vida al Perú. En cas que Prevost es convertís en el successor del Vaticà, aquest nom suposaria una clara aposta per acostar posicions entre l’Església i els Estats Units, que s’han distanciat lleugerament des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. A Catalunya, un altre dels noms que ha sonat és el de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella (79 anys), que s’ha afanyat a sortir de la cursa per rellevar el papa Francesc: “No m’hi veig”, ha dit. “Qui entra papa al conclave, en surt cardenal”, ha afegit en to de broma. La mort del papa Francesc, doncs, ha obert una cursa a contrarellotge per escollir el nou successor de la Santa Seu i marcar el nou rumb de l’Església.
