El president dels Estats Units, Donald Trump, pateix una nova derrota judicial. El Tribunal Suprem ha rebutjat el seu intent de desmantellar l’agència federal d’ajuda al desenvolupament, USAid. Trump havia intentat congelar 2.000 milions de dòlars en despesa de l’organisme aprovada per la Cambra de Representants. Val a dir que l’ordre judicial, aprovada per una minsa majoria de cinc membres contra quatre, no obliga l’administració federal a gastar aquests 2.000 milions, però sí que obre la porta perquè els jutjats de districte ho facin.
Cal recordar que el Tribunal Suprem només fa que confirmar les ordres que un jutge federal ja va posar sobre la taula. La cort territorial forçava Trump a haver abonat els 2.000 milions de dòlars la passada setmana. La Casa Blanca va recórrer contra la decisió, i l’alt tribunal va imposar una moratòria del pagament a l’espera d’una resolució definitiva. Ara, els nou jutges -dividits- animen els jutges locals a reclamar les inversions congelades pel Despatx Oval.
Males notícies per a Trump
Després de guanyar les eleccions, es considerava que Donald Trump tenia el control, directe o indirecte, de tots els poders de l’Estat. Les majories al Congrés, val a dir, són minses. El Tribunal Suprem, per la seva banda, està amplament dominat pels conservadors. Tot i això, la mesura trumpista ha estat derrotada pel moviment de dos jutges vistos com a part de l’ala moderada dels republicans: el president John Roberts, històricament vist com un liberal que s’ha mogut a la dreta els darrers anys, i la jutgessa Amy Coney Barrett, sovint vista com un vers lliure en la judicatura conservadora. A aquests dos s’han afegit les tres magistrades progressistes: Elena Kagan, Ketanji Brown i Sonia Sotomayor. A la contra, els quatre togats de la dreta: Samuel Alito, Clarence Thomas, Neil Gorsuch i el polèmic Brett Kavanaugh.
Els analistes locals veuen aquest moviment com una promesa de problemes per a l’administració Trump. El comentarista judicial de la televisió estatunidenca CNN, Steve Vladeck, apunta que “el dissens de quatre jutges fa pensar que el tribunal estarà dividit, segurament en les mateixes línies que en aquest cas, en molts dels casos més rellevants relacionats amb Trump”. Així, els progressistes poden aspirar a fonamentar majories judicials gràcies al vot díscol de Roberts i Coney Barnett. Així, una nova embranzida liberal al judicial pot servir de tallafocs a moltes de les mesures més polèmiques de la branca executiva, especialment aquelles que es trobin en els límits de la Constitució.
Per la seva banda, els conservadors han fet explícita la seva oposició a la tria: Alito, de fet, acusa els seus companys de comitè d’obrir la porta al fet que els tribunals federals “es facin més grans a si mateixos” amb un control de la branca executiva que, a parer seu, no els hi correspon.
Derrota rere derrota
L’agència federa per al desenvolupament no és la primera de les víctimes de la motoserra de Trump que ha estat restituïda per un tribunal. També ho va ser la ciutadania automàtica per naixement -la mesura, inclosa en la constitució des del 1886, que permet que qualsevol persona nascuda en sòl nord-americà en sigui ciutadà-. El revocament de la coneguda com a birthright citizenship va ser una de les primeres ordres executives signades pel mandatari, i també una de les primeres mesures denunciades. El mateix 20 de gener, quan el president va accedir al Despatx Oval, una munió de tribunals federals van rebutjar la mesura, al·legant que va contra la carta magna. A mitjan mes de febrer, Trump va patir el seu segon batzac en aquest àmbit, quan el novè tribunal d’apel·lacions dels EUA va ratificar la decisió dels jutges federals.
