Mentre els palestins que viuen a la Franja de Gaza viuen amb alleujament els quatre dies de treva que els ha donat Israel, a Cisjordània la tensió creix cada dia que passa. Les incursions de l’exèrcit israelià són constants i ja hi ha hagut gairebé 240 morts en els enfrontaments amb els palestins des de l’atac sorpresa de Hamàs del passat 7 d’octubre. Aquest cap de setmana les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han matat almenys vuit palestins, cinc a la ciutat Jenin i tres més a altres punts de Cisjordània mentre creix la pressió perquè s’allargui l’alto el foc a la Franja de Gaza per donar una oportunitat a les converses de pau. De moment, Tel-Aviv s’ha mostrat reticent a un acord durador, malgrat que manté en peu l’oferta de prolongar la treva “un dia addicional per cada deu ostatges alliberats”.
Des de l’inici del contraatac israelià, les batudes, les detencions i les operacions militars a Cisjordània són una constant. Tot i que el territori ocupat està governat per l’Autoritat Palestina, els bombardejos indiscriminats sobre la Franja de Gaza han provocat una onada de protestes i manifestacions contra l’exèrcit israelià i, a mesura que els enfrontaments amb les forces de seguretat han provocat més i més morts, la indignació a Cisjordània ha crescut sense parar. Aquest cap de setmana les incursions militars han tingut com a principal objectiu la ciutat de Jenin, la tercera més gran de Cisjordània, on les tropes israelianes han atacat diversos edificis governamentals, entre els quals hi hauria hospitals i oficines de la Mitja Lluna Roja.
Nous intercanvis de presoners amb la incògnita de si tornen els combats
Les autoritats israelianes han informat que aquest diumenge a la nit van alliberar 39 presos palestins que estaven empresonats en una presó militar als afores de Ramal·lah, a Cisjordània, i en un altre centre penitenciari a Jerusalem Est en resposta a l’alliberament de 17 ostatges per part de Hamàs. L’operació s’ha produït enmig de protestes i enfrontaments entre palestins concentrats als afores de les presons i les forces de seguretat haurien utilitzat munició real, pilotes metàl·liques, gasos lacrimògens i bombes de so per dispersar la multitud.
El govern israelià ha informat que estan en “converses” amb Hamàs per concretar les llistes de noms dels presoners que han d’entrar en l’intercanvi d’aquest dilluns. En teoria, l’acord d’alto el foc inclou l’alliberament de 50 ostatges a canvi d’uns 150 presoners palestins, la majoria dones i menors. La comunitat internacional, en especial els Estats Units, pressionen Israel perquè allargui la treva, però el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que independentment de la durada de l’alto el foc, quan s’acabi l’exèrcit israelià reprendrà amb “total la potència” les operacions militars per acabar amb Hamàs.
La UE reclama avançar en la solució dels dos estats
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha avisat Israel que un “horror no justifica un altre horror” i ha reclamat a Tel-Aviv que doni espai a les converses de pau per impulsar la solució dels dos estats que defensa Nacions Unides. “No hi haurà pau o seguretat a Israel sense un Estat palestí”, ha dit Borrell a la inauguració de la reunió de la Unió pel Mediterrani (UpM), que Israel ha boicotejat per l’enfrontament diplomàtic que manté amb Espanya, que ostenta la presidència de torn de la UE. Borrell ha assegurat que el futur de la Franja de Gaza passa pel retorn de l’Autoritat Palestina al govern del territori ocupat i la desaparició de Hamàs com a força militar i política. “Soc conscient del trauma i la ràbia que hi ha a la regió, res pot justificar la brutalitat de l’atac de Hamàs el 7 d’octubre, però un horror no pot justificar un altre horror”, ha afirmat Borrell. El polític socialista ha avisat Israel que les lleis humanitàries “s’apliquen a tot el món i sense excepcions” i que el patiment de la població civil palestina és “insuportable”.
