Futur incert a Alemanya. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha perdut aquest dilluns la moció de confiança a la qual se sotmetia, cosa que obre un nou escenari polític al Bundestag. Tot i que el president de la república Frank-Walter Steinmeider encara no ha anunciat la dissolució parlamentària, la derrota del canceller en la moció de confiança aplana el camí per la convocatòria d’unes eleccions anticipades, que se celebrarien, previsiblement, el 23 de febrer. Concretament, el fins ara canceller i líder socialdemòcrata ha obtingut tan sols 207 vots a favor en una cambra de 733 parlamentaris -els del seu partit-, quedant-se lluny de la majoria de 367 que necessitava per continuar en el càrrec. De fet, el fins ara líder alemany ha topat amb 394 vots contraris a la seva permanència al càrrec, ja que 160 parlamentaris s’han abstingut en la votació.
El motiu que ha precipitat la pèrdua de confiança de l’hemicicle alemany ha estat la decisió de Scholz de destituir qui fins ara havia estat el seu ministre de finances i soci de govern, el liberal Christian Lindner. El canceller alemany va acabar optant per prescindir dels serveis del seu soci en l’executiu per diverses desavinences polítiques. Ara, doncs, l’escenari d’unes possibles noves eleccions anticipades augura un horitzó polític a Alemanya marcat per un “canvi de rumb”, tal com el mateix Scholz ha defensat des del faristol en la seva intervenció durant la moció de confiança.
Un possible retorn a la dreta
Segons les darreres enquestes d’intenció de vot, la convocatòria d’eleccions anticipades planteja un escenari molt favorable per a les formacions alemanyes més conservadores. De fet, la dreta tradicional de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i la Unió Social Cristiana (CSU) -coneguts com a Partits de la Unió- es perfila com la principal favorita per a aconseguir la victòria en les eleccions de febrer. En aquesta línia, el líder de la CDU, Friedrich Merz aspira a fer-se amb gairebé el 30 % dels vots. Per la seva banda, Scholz podria caure en els comicis fins a la tercera posició i obtenir, tan sols, el 14% dels vots, cosa que situaria a la formació d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) com la segona força més votada amb el 20% dels vots -uns resultats que confirmarien la seva tendència a l’alça, tal com ja es va demostrar durant les passades eleccions europees.
