La presència de soldats africans a la guerra d’Ucraïna persisteix amb el reclutament de més de 2.900 joves del continent, segons els serveis d’intel·ligència ucraïnesos citats pel mitjà especialitzat en la invasió russa United24 Media. En aquest informe s’assegura que, des de l’agost del 2025, l’exèrcit ucraïnès ha matat 316 d’aquests combatents, utilitzats com a carn de canó per Rússia, tot i que la xifra podria ser més gran. Ja al novembre, el ministre d’Afers exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha, va estimar en 1.400 els ciutadans africans, de fins a 36 països, que participen en el conflicte desplegat a les files de l’exèrcit rus, tal com va recollir Europa Press.
United24 Media menciona una víctima mortal en concret que s’ha convertit en una icona, Eric Mwangi Nyambura, identificat pel projecte ‘I Want to Live’, una iniciativa tecnològica per facilitar la rendició de soldats russos durant la guerra. Segons aquesta font, el jove, nascut el 2003, va arribar a la ciutat de Iaroslavl l’octubre del 2025 amb Joseph Kamau Wanjiru, Joel Ngure Karithi i Ronald Kipkurui Kibet. Només va rebre una setmana i mitja d’entrenament, abans de ser destinat com a operador radiotelefònic, i després a una unitat d’assalt a la regió de Khàrkiv.
El ministre ucraïnès Sibiha ha arribat a dir que els ciutadans estrangers allistats com a combatents són utilitzats com a “carn de canó” perquè no hi haurà conseqüències per la seva mort. “La majoria no sobreviuen més d’un mes”, va afirmar. El responsable de la representació diplomàtica ucraïnesa apunta que molts d’aquests reclutes no només estarien encoratjats pels diners, sinó que ho farien enganyats o coaccionats. Així, al febrer, la policia de Kenya va imputar Festus Arasa Omwamba, director de l’agència de contractament Global Faces Human Resources, per, presumptament, haver reclutat 22 kenyans amb el propòsit “d’explotar-los mitjançant l’engany”, segons els fiscals estatals citats per la BBC.
Segons un informe del Servei Nacional d’Intel·ligència de Kenya recollit per la cadena pública britànica, un total de 1.000 kenyans han estat reclutats per lluitar per Rússia en els quatre anys de guerra. El líder de la majoria parlamentària, Kimani Ichung’wah, del partit United Democratic Alliance, en presentar aquesta publicació a la cambra baixa, va descriure una xarxa “profundament inquietant” de funcionaris estatals corruptes que suposadament han col·laborat amb organitzacions criminals que trafiquen amb persones.
Les 22 víctimes reclutades per Arasa Omwamba van ser rescatades al poblat d’Athi Rivers. Van revelar que s’havien compromès a pagar fins a 18.000 dòlars per adquirir “visats, viatges, allotjament i altres despeses logístiques”. El servei d’intel·ligència va afirmar que, només arribar a Rússia, “molts kenyans es despleguen a la primera línia després de rebre una formació militar mínima”.
L’ambaixada russa a Nairobi, consultada pel rotatiu britànic, ha negat haver emès visats a “ciutadans kenyans que viatgen a Rússia amb el pretext de participar en l’Operació Militar Especial (OME)”. L’autoritat consular es va limitar a expressar que la llei russa permet que els ciutadans estrangers que es trobin legalment a Rússia poden allistar-se “voluntàriament” a les forces armades.
Interessos russos a l’Àfrica
La cooperació en defensa és l’eix estructural de les accions que porta a terme Rússia. Una de les potes de Rússia a l’Àfrica la proporciona el grup de mercenaris Wagner, rebatejat ara amb el nom d’Àfrica Corps, una companyia militar privada fundada el 2014. La facció paramilitar ha estat present en països com Líbia, Mali, Sudan, República Centreafricana, Madagascar i Moçambic, amb l’objectiu d’incrementar la seva influència a la regió.
L’investigador David Alvarado, doctor en Ciència Política per la Universitat de Vigo, recalca en un article d’opinió del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) que s’està presenciant un auge de les “revolucions conservadores”, caracteritzades per l’ascens de l’extremisme religió, l’atac a les llibertats democràtiques i individuals, i la instrumentalització de les teories “conspiratives”. En aquest sentit, afegeix que les campanyes de propaganda i desinformació russes “amplifiquen les narratives antioccidentals” ajuden a transformar el model de govern del putinisme com un referent a seguir.
Un continent en plena transformació
El professor en relacions internacionals a la Universitat Ramon Llull i expert en Àfrica Oscar Mateos, en la seva anàlisi també per al CIDOB, afirma que el continent travessa un moment “històric”. “Més enllà de la retòrica optimista sobre el creixement de les seves economies, la nova etapa es caracteritza per tenir noves transformacions”, com ara l’accelerada urbanització i el creixement demogràfic, que “plantegen nous reptes socials i polítics”.
L’anàlisi optimista de la realitat africana ha dominat gran part de les notícies del continent durant els darrers anys. L’onada d’afro-optimisme vinculava el “renéixer” africà a un índex de creixement econòmic que superaven una mitjana del 5%, acompanyat de la sensació que “el continent experimentava un procés de democratització, evidenciava la voluntat de lideratge regional amb la idea de ‘solucions africanes pels problemes africans’, de la Unió Africana (UA), i registrava una millora d’alguns indicadors de desenvolupament humà”, segons l’especialista.
L’expert assenyala que algunes veus han qüestionat la tendència “d’entendre la complexitat d’Àfrica subsahariana des d’etiquetes simplificadores”. En aquest sentit, fa referència a la perspectiva afro-realista, que indica que la narrativa afro-optimista obvia molts aspectes, perquè el creixement econòmic “no estava implicant la seva redistribució social ni una millora de les condicions de vida de la majoria de la població”. Conjuntament amb la retòrica “eufòrica” sobre la realitat africana, “coexistia la insatisfacció i frustració de social de milions de persones”, la qual cosa va causar una allau de mobilitzacions contra els seus règims polítics durant la dècada del 2010, que han propiciat canvis de sistema de governança. Per exemple, en són casos els països de l’Aliança d’Estats del Sahel (AES): Mali, Burkina Faso i Níger.
El continent africà és ara una peça clau en la disputa entre Rússia i Occident, i s’ha convertit en un altre escenari on Moscou busca aliats, recursos i soldats per al seu esforç bèl·lic. Ofereix una alternativa al model occidental en països governats per líders autoritaris que estan descontents amb els seus socis tradicionals. La promoció del missatge anticolonial i la promesa d’una associació eficaç, sense l’exigència de condicions democràtiques, empeny una societat que pateix desigualtat i manca d’oportunitats. El resultat: l’aprofitament dels recursos africans i, sobretot, de les vides humanes que sostenen una guerra a milers de quilòmetres de distància. En plena transformació i cerca del seu lloc al món, l’Àfrica corre el risc de convertir-se en una peça d’intercanvi en una competència geopolítica que no és la seva.
