L’independentisme cors està en peu de guerra i les protestes amb aldarulls i ferits se succeeixen des de fa dies a l’illa contra les autoritats penitenciàries franceses arran de l’atac no aclarit que ha deixat en coma el pres independentista Yvan Colonna, condemnat a cadena perpètua per l’assassinat a trets del prefecte Claude Erignac, el febrer del 1998. El dia 2 març, un altre reclús del mateix centre penitenciari, el jihadista Franck Elong Abé, condemnat per associació terrorista, el va escanyar amb les mans al pati de la presó, fins a deixar-lo sense respiració.
En un primer moment, algunes informacions periodístiques basades en fonts policials van arribar a donar per mort Yvan Colonna, però posteriorment es va saber que havia estat reanimat amb un massatge cardíac “tres minuts després de rebre’s l’alerta de l’atac” i que tornava a respirar amb ventilació assistida. El suposat mòbil de l’agressió no s’ha aclarit, i tant les sospites que ha provocat com les llargues reivindicacions desateses per revertir les condicions especialment dures de l’empresonament de Colonna han provocat una revolta al carrer. Els responsables del centre de reclusió van admetre que no es tenia constància de cap incident anterior entre l’atacant i la víctima, de manera que no sabien dir qui podria haver sigut el suposat mòbil de la brutal agressió.
Atac a una gendarmeria i nova protesta convocada per a aquest diumenge
Les protestes s’han produït en diverses poblacions de Còrsega –a la capital, Ajaccio, a Bastia, a Calvi, a Corti– i aquest diumenge hi ha convocada una nova manifestació a Bastia. Aquest divendres, un grup de manifestants va atacar una gendarmeria a la població de Port-vell, al sud-est de l’illa.
L’espurna es va encendre no només per la greu agressió no aclarida, sinó per la reacció de les autoritats franceses, que van comunicar a la família que retiraven a Colonna la classificació DPS –sigles de détenu particulièrement signalé– perquè consideraven que havia deixat de ser un pres perillós, ja que és en coma en un llit d’un hospital de Marsella.
Feia molt temps que es reclamava condicions més humanes per al seu empresonament i el trasllat a una presó de l’illa de Còrsega, ja que estava reclòs a Arles, al departament de Boques de Roina, la capital del qual és Marsella, molt lluny de la seva família. L’entorn de Colonna ha considerat una provocació afegida l’anunci del canvi de grau de l’empresonament del reclús, ara que està pràcticament mort.
Detingut el 2003 per uns fets del 1998
Colonna va ser condemnat per uns fets del 1998, però no va ser fins al desembre del 2007 que la justícia francesa va dictar aquesta sentència, perquè la policia no havia pogut localitzar-lo i detenir-lo fins al juliol del 2003. L’assassinat del prefecte de Còrsega Claude Erignac va ser comès suposadament per un comando independentista cors de set membres, entre els quals la justícia francesa considera provat que hi havia Colonna, Pierre Alessandri i Alain Ferrandi, també condemnats a cadena perpètua.
Des de l’atac a Colonna a la presó d’Arles, s’han produït manifestacions que han estat reprimides per la policia francesa amb els antiavalots i han desembocat en aldarulls, amb barricades en flames i altres incidents. La família del pres independentista va fer una crida a la calma i va demanar als defensors del líder ara en coma que evitessin de totes totes posar-se en perill. Els diversos sectors de l’independentisme cors, tradicionalment dividit i amb forts enfrontaments, han fet una treva política arran del cas Colonna. S’han proposat posar fi als aldarulls per evitar la repressió dels joves i han pactat que han de reivindicar conjuntament que s’aclareixi la greu agressió al reclús, que s’alliberin la resta de presos polítics corsos i que es reconegui la identitat nacional del poble cors.
