Les reaccions internacionals al nou moviment del president de Rússia, Vladímir Putin, no s’han fet esperar. El mandatari afirmava aquest matí que hi hauria una “mobilització militar parcial” que implicaria que 300.000 reservistes fossin cridats a files. Aquesta es tracta del principal moviment de tropes russes des que va atacar Ucraïna el passat mes de febrer, fa gairebé set mesos. Davant d’aquest anunci, Ucraïna, la Unió Europea i altres països s’han pronunciat. Assenyalen que Putin està “desesperat” i fan una crida a seguir donant suport a Ucraïna.
Ucraïna creu que Rússia “s’ha disparat al peu”
El govern ucraïnès ha reaccionat ràpidament a l’anunci de Putin. L’assessor del Ministeri d’Interior, Rostislav Smirnov, ha assegurat que Rússia “s’ha disparat al peu” amb l’anunci d’una “mobilització parcial” i remarca que “des de cert punt de vista, això pot ser positiu” per Kíiv. Smirnov creu que “estem vivint un moment històric quan Rússia comença a reconèixer les seves pèrdues a l’est”.
L’assessor del ministeri assenyala que, aquesta decisió de Putin, suposa un “crit d’auxili” perquè “no té gent suficient” i “estan sent derrotats” a Ucraïna. A més, Smirnov està convençut que aquest nou decret “provocarà una onada de negativitat” i crítiques internes “extremadament fortes” a Rússia. En aquest sentit, remarca que l’exèrcit rus “està destrossat” i manca de “capacitat de combat”, fet que provocarà “conseqüències molt greus en la situació política interna de Rússia” a llarg termini i, això, serà “extremadament positiu” per Ucraïna.
La UE creu que Putin està “desesperat”
La Unió Europea veu en aquesta decisió la “desesperació” del Kremlin i que això prova que “no està interessat en la pau, sinó en escalar la seva guerra d’agressió”. Ho explicava en roda de premsa el portaveu d’Exteriors de la UE, Peter Stano, des de Brussel·les, que afegeix que Putin “només està interessat a continuar amb la guerra” i aprofundir les conseqüències com la crisi energètica i alimentària.
Stano no descarta l’opció de redoblar les sancions contra Rússia després de l’anuncia de la mobilització parcial, de la possible celebració de referèndums d’annexió a Rússia o la troballa de fosses comunes a Izium: “Trobaran la resposta per part de la UE”, ha afegit.
El canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, també s’ha pronunciat i considera que aquesta mobilització suposa una mostra del fracàs de Moscou a l’ofensiva militar llançada contra Ucraïna, aquesta setmana fa just 7 mesos. En aquesta línia, el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha afirmat que és un senyal de “pànic” davant les derrotes militars que estarien encadenant l’exèrcit rus i ho atribueix als “èxits” militars de les tropes ucraïneses, que estan recuperant part del territori perdut a la zona est del país. Així i tot, el mandatari neerlandès fa una crida a seguir “alerta” i a continuar recolzant Ucraïna.
El primer ministre de la República Txeca, Petr Fiala, creu que es tracta “d’una prova més que Rússia és l’únic agressor” i remarca la importància de seguir “ajudant a Ucraïna”.
Lituània, en alerta
Davant la “mobilització militar parcial” anunciada per Putin, el Govern de Lituània ha anunciat que ha posat en alerta les seves Forces Armades per una possible “provocació” des del país veí. De fet, el ministre de Defensa lituà, Arvidas Anusauskas, ha confirmat que la Força de Reacció Ràpida està ja “en màxima alerta” perquè la mobilització militar russa tindrà lloc “a prop” de la frontera comuna. A través de les xarxes socials, Anusauskas remarca que “Lituània no pot limitar-se a mirar”.
El Regne Unit parla d’una “preocupant escalada”
El Govern del Regne Unit ha descrit com “una preocupant escalada” la decisió del president rus. A més, la secretària d’Estat per a Exteriors del Regne Unit, Gillian Keegan, ha titllat d’“esgarrifoses” les advertències de Putin sobre un possible ús de “tots els mitjans” en cas d’amenaça per la integritat territorial russa.
Xina demana diàleg
El Govern de Xina ha fet una crida al diàleg per resoldre la guerra a Ucraïna i ha afirmat que “les legítimes preocupacions en l’àmbit de seguretat de tots els països s’han de prendre seriosament”. El portaveu del Ministeri d’Exteriors xinès, Wang Wenbin, no s’ha pronunciat directament sobre el decret de Putin ni sobre la proposta de referèndums exprés a regions prorusses del Donbass, però ha demanat un alto el foc i aconseguir, “al més aviat possible”, una solució.
Els referèndums exprés, “il·legals”
L’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) també s’ha pronunciat sobre els plans anunciats per les autoritats prorusses del Donbass de convocar referèndums exprés el 23 i 27 de setembre per annexionar-se a Rússia. Unes consultes a les quals Putin ha promès suport, però que l’OSCE ha recordat que els referèndums només poden ser convocats i organitzats per les autoritats legítimes ucraïneses i, per tant, aquestes votacions seran “il·legals”.
