El Partit dels Treballadors Kurds (PKK) ha anunciat la seva dissolució després de quatre dècades de lluita armada amb Turquia. La històrica decisió ha estat adoptada pocs mesos després que el líder del grup, Abdullah Öcalan, empresonat a Istanbul des de 1999, fes una crida a deposar les armes per tal d’arribar a un acord de pau amb el govern turc. Així, l’estructura organitzativa del grup s’ha dissolt, i s’inicia ara un procés de transició que, segons han declarat els seus propis membres, serà gestionat per Öcalan des de la presó.
Pocs dies després que Öcalan demanés la fi de les hostilitats, el PKK va anunciar un alto el foc unilateral, mentre esperava que es conformés un marc jurídic per a dur a terme les negociacions de pau. Finalment, l’organització va celebrar entre el 5 i el 7 de maig un congrés per cessar les seves activitats després de quaranta anys de conflicte amb Istanbul. “Hem decidit posar fi als actes duts a terme en nom del PKK”, anunciaven els membres de l’organització, en un comunicat en què es destacava que “la lluita del PKK ha acabat amb la política de negació i anihilació contra el nostre poble, portant l’assumpte kurd a un punt en què es pot resoldre a través de la política democràtica”. En aquest sentit, l’organització considera que s’ha completat la seva “missió històrica”.
Una pau que arriba després de molts intents fallits
La qüestió kurda arrossega diversos intents de diàleg i negociació amb el govern de Turquia, que mai han arribat a bon port. Entre 2013 i 2015 ja es va intentar arribar a una solució pacífica, en un procés en què es van abordar problemàtiques com el desarmament, les reformes democràtiques o l’ampliació de drets del poble kurd. Tot i el paper clau d’Öcalan com a mediador, finalment va esclatar una nova onada d’enfrontaments a les zones de majoria kurda al sud-est i l’est de Turquia. Recentment, el líder empresonat va reconèixer que les condicions polítiques que van portar al sorgiment del PKK havien canviat i que ara es donava el context idoni per encetar un procés de pau. “El col·lapse del socialisme en la dècada dels noranta a causa de dinàmiques internes, la dissolució de la negació de la identitat kurda al país i la millora en la llibertat d’expressió han portat a un afebliment del significat fundacional del PKK”, afirmava al febrer d’aquest any.
El PKK, fundat el 1978, és considerat una organització terrorista per la Unió Europea, els Estats Units, el Regne Unit, França, Turquia i altres estats. Al llarg dels seus 40 anys d’activitat armada, ha estat responsable de la mort de 15.000 persones, segons xifres oficials. “El PKK va ser delineat en unes condicions dominades per una estricta negativa del que és kurd i polítiques d’aniquilació, genocides i d’assimilació”, ha ressaltat el grup en el seu comunicat, manifestant que la lluita armada buscava des d’un principi “establir l’existència kurda i veure l’assumpte kurd com una realitat fonamental a Turquia”. També han destacat que, durant aquesta etapa, “la guerra es va convertir en l’alternativa principal per ambdues parts”. Amb la seva dissolució, el govern d’Istanbul posa fi a un procés conegut com a “Turquia sense terrorisme”.
